diumenge, 28 de març de 2010

El Punt, 24-03-2010: Alguna cosa passa al Penedès


Les decisions sobre el futur del territori comencen a topar amb els límits territorials

La decisió del Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès d'adherir-se a la marca Costa de Barcelona, conjuntament amb el Baix Llobregat i el Garraf, ha obert la caixa dels trons. Després de la presentació de la proposta, l'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, va ser el primer que va reclamar que aparegués la paraula Penedès acompanyant la nova marca i no només com a part d'un eslògan permanent –Mar, modernisme i Penedès– que dóna contingut a la marca. Un cop es va fer pública la fórmula que proposava Regull (Costa de Barcelona-Penedès) es va obrir un debat que ha incomodat a molts, no només a l'Alt Penedès, sinó també al Garraf i al Baix Llobregat. Al Penedès hi ha un sector empresarial que creu que l'àmbit d'actuació de la marca turística no és apropiat i per això no ha donat resultat al llarg dels últims vint anys com a Costes del Garraf. Aquest sector proposa una revisió de l'àmbit de promoció per separar l'oferta turística del Baix Llobregat del que suposaria la zona formada pel Garraf, el Baix Penedès i l'Alt Penedès i l'Anoia. Segons ells, aquest seria un producte turístic interessant perquè podria oferir paquets de costa i d'interior i podria afavorir l'enoturisme en tota la seva amplitud. Hi ha qui entén aquesta demanda com un atac frontal contra el sector turístic del Baix Llobregat. Més ben dit, com un menyspreu dels empresaris penedesencs que reclamen un espai propi.

El cert és que fa uns dies es van presentar els treballs previs per a l'elaboració del tercer pla estratègic de l'Alt Penedès. En aquesta jornada de treball, en què hi havia tots els sectors econòmics representats, la majoria van parlar d'un àmbit econòmic i social d'actuació molt clar, delimitat per les comarques que conformarien la reclamada vuitena vegueria. Aquest àmbit territorial no ha estat acceptat pel govern. El conseller Ausàs no l'inclou en el seu projecte de reordenació territorial de Catalunya i el PSC hi ha treballat durant molts anys en contra, i ara fa uns anys que l'únic que fa és intentar ignorar una demanda que arriba des del territori. El debat que s'ha obert ara amb la necessitat de posar en marxa una nova marca turística per fer promoció i obrir nous mercats que permetin aprofitar el gran potencial que el Penedès té latent no deixa de ser un debat territorial. Però és un debat territorial que porta a un debat econòmic. Quan els empresaris reclamen la vegueria del Penedès ho fan perquè consideren que la interacció econòmica entre les quatre comarques afectades podria afavorir nous fluxos que obririen noves portes i, per tant, és una oportunitat que s'hauria d'aprofitar en benefici del territori.

La creació d'una marca que permeti vendre el Penedès com un potencial a descobrir acompanyat de la marca Barcelona s'hauria d'entendre com una oportunitat per a aquest territori a l'exterior, però també és cert que la promoció interior és un potencial que encara s'ha de començar a treballar enfocant l'enoturisme com una sortida a una situació econòmica que cada vegada es deixa veure més clarament. El reconeixement d'aquest nou àmbit per a la creació d'una marca pròpia hauria d'anar acompanyat d'una revisió de la llei que determina les marques turístiques de Catalunya. Però independentment del que digui la llei, les comarques del Penedès tenen un camí per recórrer clar. ERC de Vilafranca va proposar la setmana passada la creació d'un nou consorci de promoció turística per a les quatre comarques del Penedès des d'on promoure un nou model turístic. I aquest podria ser un primer pas per posar fil a l'agulla i començar a demostrar que es poden fer coses més enllà del dictat de lleis o normes que, per a alguns, semblen intocables.

...>