divendres, 1 de novembre del 2013

Refundem el Penedès (article opinió, Fèlix Simon - P.V.P., La Fura, 25-10-2013)


Sovint parlem de l’àmbit funcional de planificació, del pla territorial parcial, de la vegueria Penedès, de la circumscripció electoral pròpia..., defensem una nova entitat que respecti la nostra identitat territorial, i garanteixi la dignitat i l’equitat de les persones.


Nosaltres també fem via.


Inicialment, vàrem ser un petit grup de persones que ens vàrem posar com a objectiu assolir per al Penedès, les màximes cotes de llibertat i autogestió, i per això vàrem analitzar amb molta cura el punt de partida, la nostra història, per entendre d’on veníem i, partint del present real, valorar les possibilitats i projectar el futur creient que només és pot integrar allò concret. Havíem confluït la gent que sentia la necessitat de recuperar els drets penedesencs perduts molts anys enrere, i amb l’agreujant del pla territorial de Catalunya que havia creat set àmbits per a la planificació sense el del Penedès.


La defensa de la nostra identitat sempre l’hem basada en un Penedès que el volem lliure i democràtic, amb més benestar i cohesió social. Una identitat que no sols demostra una lògica de separació i particularització, sinó que vol potenciar la singularitat lligada a un sentiment de pertinença i a una consciència territorial, i aquest és el missatge que hem volgut fer arribar a tot Catalunya, perquè volem que el Penedès esdevingui un motor de canvi, un espai de llibertat i de poder, obert a la modernitat. Ha estat un llarg i complicat procés de maduració per desenrocar un sistema de partits majoritaris clientelars i estructuralment cada cop més qüestionats.


L’objectiu de la PVP era recuperar una realitat territorial formada per les 4 comarques (Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf) un total de 80 municipis amb una població que el 2005 tenia menys de 400.000 habitants, però amb el major creixement català projectat a curt termini. No volíem ser engolits i menys satelitzats pel creixement caòtic i fagocitant de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. En resum, creiem que a la pràctica això significaria per al Penedès canviar la retòrica per les polítiques reals, més equitatives i sostenibles, si no es depenia de territoris aliens.



I quin ha estat el resultat de tota aquesta feina?


En primer lloc, hem propugnat de manera intensiva i extensiva, que el patrimoni material i immaterial d’un territori li dóna coherència i unitat, i nosaltres els penedesencs, des de fa segles, estem partits per dues províncies (diputacions) i des de fa divuit d’anys, per 3 àmbits territorials (delegacions de govern), amb la fragmentació aleatòria dels serveis que això representa.


En segon lloc, hem constatat com cada dia queda més en evidència que la pràctica política dista molt de ser ecològica, i que l’actual mercat capitalista a més de ser poc ètic i gens sostenible, utilitza el territori i les àrees geogràfiques com un espai econòmic indiferenciat dins del procés productiu global, cosa que suposa sovint la destrucció dels recursos medioambientals i de les diferències locals tan valuoses per la seva singularitat.. .


En tercer lloc, hem vençut la inèrcia, la comoditat, la por al canvi, i hem pogut compartir i estendre el somni d’un Penedès, i alhora també d’una Catalunya i d’un món millor, més vital, solidari, sostenible i saludable per a les persones. Amb un Penedès interconnectat podem esdevenir una societat més col·laborativa i amb menys intermediaris, que afavorirà l’autoconeixement i la possibilitat de viure millor amb menys i de saber assaborir la terra per recuperar el valor de la senzillesa.


I en quart lloc, desprès de més de nou anys de pressió feta des de baix, i de suportar injustificades esperes, s’ha creat l’àmbit Penedès, que quedarà delimitat i concretat en 72 municipis, 27 de l’Alt Penedès, 25 de l’Anoia, 14 del Baix Penedès i 6 del Garraf, que sumen més de 465.000 persones, el 6,2% de la població Catalana, el quart dels vuit àmbits catalans. .



Hi ha una clara alternativa a l’actual sistema?


Ha arribat el moment de posar el poder al servei del poble, introduint l’ètica a la governança. L’alternativa és el d’un nou model que doni valor als recursos i a les diferències i que promogui processos d’autonomia conscient i responsable. Es prioritari incentivar projectes que es fonamentin en el valor de les diferències i especificitats locals, en la cooperació solidària, alhora que activin formes més àmplies d’exercici de la democràcia delegada i amb un nivell de participació adequat.


Amb la creació de l’àmbit funcional del Penedès, tot pot ser més fàcil, si la descentralització dels serveis de la Generalitat i el pla territorial els fem coincidir en la posada en marxa de noves instàncies de decisió, ampliades al major nombre d’actors representatius, i disposant de nous indicadors de benestar de les persones, basats en el bé comú, per garantir i millorar el seu benestar físic, emocional i espiritual.


El Penedès tindrà ara les mateixes condicions i oportunitats que la resta d’àmbits, però perquè això s’esdevingui en el termini més breu possible cal que des del territori comencem a posar fil a l’agulla construint el nostre propi procés constituent. Ja fa temps vàrem proposar que la Fundació ProPenedès, el podia assumir modificant prèviament els seus estatuts i els del seu Patronat per donar cabuda als representants de les 4 comarques, sense oblidar el necessari contrapès dels moviments socials i de la ciutadania activa, i poder ampliar i consensuar el Pla estratègic del futur del Penedès.



I quina part del projecte tenim enllestit i que falta per fer?


Ens trobem ara al principi del desplegament de l’àmbit territorial específic, desprès de ser aprovat el passat 30 de juliol pel govern de la Generalitat el Decret que reconeix la nostra singularitat. La Llei de planificació territorial i la del pla territorial de Catalunya va ser modificada el juliol del 2010, gràcies a la feina feta per tots els penedesencs actius, amb l’objectiu de crear un vuitè àmbit de planificació.


Han transcorregut els dos mesos que tenien els municipis de l’Anoia per manifestar el seu interès d’adscriure’s a les Comarques Centrals; acabat aquest procés vuit ho han demanat: són els vinculats a l’altiplà on s’hi assenten els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Prats de Rei, als quals s’hi han afegit per proximitat Castellfollit de Riubregós, Pujalt i Veciana, amb un total de 5.335 habitants. Des de l’edat mitjana i pràcticament fins la divisió comarcal de 1936 que els va integrar a l’Anoia, tots els sistemes de divisió administrativa i judicial situaven aquest territori a La Segarra, i ara han fet ús del seu dret a decidir.


Abans de Tots Sants, la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme ha de presentar l’informe de la delimitació definitiva de l’Àmbit; el Conseller de Territori i Sostenibilitat haurà de sol·licitar abans d’un mes el dictamen definitiu de la Comissió de Política Territorial que disposarà de dos mesos per fer-lo, mentre que el Govern en tindrà tres per subscriure l’acord definitiu que serà publicat al DOGC i en el qual quedaran fixats els àmbits de planejament territorial de Catalunya.



El Pla territorial parcial


Aquesta eina ha d’establir les pautes especials per a un desenvolupament sostenible del territori i ha de regular els sistemes bàsics d’espais oberts, d’assentaments urbans i d’infraestructures de mobilitat, tenint en compte les previsions d’interrelació territorial i de coherència amb la planificació dels àmbits Metropolità, de les Comarques Centrals i del Camp de Tarragona. La llei també preveu garantir la coherència del Pla amb el planejament territorial vigent.


Cal iniciar la redacció del Pla, i per fer-ho possible cal la constitució d’un grup de treball format per 8 representants de l’administració de la Generalitat i 12 de les administracions locals del nou àmbit de planejament (3 persones membres dels ens locals de cadascuna de les comarques). I els representants dels agents econòmics, socials i culturals? La PVP va presentar esmenes al Decret per garantir la representativitat i la participació sense límits, però van ser desestimades.


La desentralització dels serveis


L’aprovació l’any 1995 del Pla Territorial General de Catalunya, definia sis àmbits de planificació, incrementat posteriorment a set i ara a vuit, establia en la disposició addicional segona de la llei “que mentre no es legislés sobre la divisió de Catalunya en regions el govern hauria de tenir en compte subsidiàriament els àmbits establerts en la llei per a la planificació dels seus serveis”. El que vol dir a la pràctica que l’actual govern presidit per Artur Mas, ha de descentralitzar els serveis dels diversos Departaments al Penedès.


Fins ara s’han concentrat a la capital de l’àmbit els serveis de tipus superior que comporten disposar de bones infraestructures i personal especialitzat. Al Penedès ho volem fer diferent: atès que l’objectiu és sumar al màxim i actuar amb racionalitat i amb garantia de construcció social, advoquem per repartir els serveis descentralitzats entre les 4 capitals comarcals.


Sabem que tota reforma administrativa xoca amb els interessos polítics dels càrrecs vigents, que poden veure amenaçades les seves cadires i poders clientelars, i ens agradaria poder-nos estalviar aquesta experiència, que en part ja hem patit amb el retard de l’aprovació del desplegament de l’àmbit degut als pals a les rodes que han posat determinats sectors del Baix Penedès, entre d’altres, que haurien preferit continuar gaudint del seu status actual a l’Àmbit del Camp o a la Diputació de Tarragona.


I la Vegueria Penedès


L’Estatut de Catalunya del 2006 estableix que l’organització bàsica territorial de Catalunya seran els municipis i les vegueries. El projecte de Llei dels governs locals de Catalunya actualment en tràmit diu també que la vegueria és l’ens local bàsic de l’organització territorial catalana, determinat per l’agrupació de municipis, i que representa l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis.


La llei de vegueries va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, amb posterioritat a la creació de l’àmbit Penedès, però només amb 7 vegueries, i posteriorment va quedar en estat d’hivernació; segons el geògraf Josep Oliveras “és un dels textos més estranys que s’han aprovat en els darrers anys i que demostren per una banda una inconsistència jurídica notable i per altra la problemàtica d’ajustar els desigs i els interessos electorals dels tres partits que governaven a les realitats d’un territori estructurat en províncies...”.


Els partits polítics que tant han defensat, més tard o més d’hora, la vegueria Penedès tenen ara la responsabilitat de modificar la Llei de Vegueries per afegir-hi la vuitena, la del Penedès, abans no sigui massa tard. És una qüestió de credibilitat i de coherència, de generositat i de respecte a la voluntat majoritària del poble penedesenc.


Fèlix Simon
Plataforma per una Vegueria Pròpia

divendres, 11 d’octubre del 2013

Comunicat 172, L'Àmbit pràcticament delimitat, 09.10.2013

COMUNICAT 172, L'ÀMBIT PRÀCTICAMENT DELIMITAT, 09.10.2013

En el nostre comunicat 169 de data 30-07-2013 celebràvem la publicació del Decret de desplegament de l’Àmbit Penedès. El punt fonamental perquè l’àmbit es posés a caminar era acabar-ne de delimitar el perímetre ja que el Decret preveia que els municipis de l‘Anoia podien optar per restar a les Comarques Centrals en el cas que ho manifestessin explícitament, o bé formarien part de l‘Àmbit Penedès si no deien res en contra. El Decret donava dos mesos als ajuntaments perquè es pronunciessin. 

Transcorreguts aquests dos mesos tenim notícia que els set municipis de l’Alta Anoia, als quals la PVP sempre havia respectat la seva voluntat de no formar part del Penedès, s’han pronunciat ja en aquest sentit. Un vuitè municipi, Veciana, amb un terme molt extens una part del qual també es pot considerar Alta Anoia, ha pres la mateixa opció tot i que en un primer moment s’havia adherit a la Vegueria Penedès. De la resta de municipis de l’Anoia no ens consta cap moviment, de manera que hem de pensar que formaran part de l‘Àmbit Penedès. Volem deixar clar, tanmateix, que tot i que les nostres fonts són fiables, ens manca la confirmació oficial que les coses han anat així. 

Atès que tal com queda el mapa no es produeixen discontinuïtats territorials, el procés es presenta fàcil i no té perquè anar més enllà dels terminis, ja de per si no gaire àgils que el Decret preveu. En efecte, s’estableix un mes per a l’informe de la Direcció General i un altre mes perquè el Conseller elabori la proposta d’acord. A partir d’aquest moment, la Comissió de Política Territorial té dos mesos per evacuar el seu dictamen i el Govern tres mesos per prendre la decisió definitiva. O sigui que en cinc mesos, és a dir l’1 de març del 2014, el tema de la delimitació haurà d’estar dat i beneït i l’Àmbit Penedès ha de ser una unitat administrativa en absolutes condicions d’igualtat que la resta d’àmbits. 

I la Vegueria? 

El mateix dia que el govern va aprovar el Decret de l’Àmbit Penedès (30-7-2013) va aprovar també el projecte de Llei de Governs Locals de Catalunya. Aquesta llei diu que: “La vegueria, com a ens local bàsic de l’organització territorial catalana determinat per l’agrupació de municipis, representa l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis”. Tot i que l’actual llei de vegueries està congelada, recordem que el Penedès no hi és, i el fet de tenir ja l’àmbit consagrat i delimitat hauria de ser un motiu inexcusable perquè el Parlament decidís afegir-li d’una vegada per totes. 

dimecres, 25 de setembre del 2013

Comunicat 171, Vilanova del Camí per la Vegueria i la Circumscripció Electoral, 17.09.2013

El Ple de l'ajuntament de Vilanova del Camí, celebrat aquest dilluns dia 16, va aprovar les mocions "Per una Vegueria Pròpia" i "Penedès circumscripció electoral". Des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia volem mostrar el nostre agraïment a l'alcalde i als regidors del municipi i, si es pot dir així, donar la "benvinguda" als 12.585 habitants de Vilanova del Camí incardinats ja en aquest treballat i il•lusionador projecte de futur que és el Penedès.

I és que amb la incorporació de Vilanova del Camí ja són 67 els ajuntaments adherits, cosa que representa el 96% del total dels 468.116 habitants que habiten a les quatre comarques, descomptant, com hem fet sempre els 7 municipis de l'Alta Anoia.

Ara ja només queden 6 ajuntaments que encara no s'han adherit o pronunciat al respecte: Santa Margarida de Montbui (Anoia), Avinyonet, Castellet i la Gornal i Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès), Canyelles (Garraf) i Masllorenç (Baix Penedès), que sumen 19.465 habitants. Potser sí que ha arribat el moment de donar un sí definitiu i confiat al projecte Penedès i entrar així per la porta gran a l'àmbit Penedès, ara que ja és una realitat ineludible, i a la futura vegueria i circumscripció electoral.

En el mateix ple, l'ajuntament de Vilanova del Camí va adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Ho celebrem d'una manera especial tenint present que la Plataforma va ser una de les primeres entitats ciutadanes del país que va manifestar la seva adhesió.

dissabte, 14 de setembre del 2013

L’Ajuntament De Vilanova I La Geltrú Aprova Per Àmplia Majoria Una Moció Perquè El Penedès Sigui Circumscripció Electoral, Comunicat 170, 09.09.2013


Al Ple municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú celebrat aquest dilluns dia 9, els grups de CiU i de la CUP van presentar una moció, promoguda per la Plataforma per una Vegueria Pròpia, per tal de demanar que el Penedès sigui circumscripció electoral en la nova llei electoral de Catalunya que es voldria aprovar durant la present legislatura.

En concret, l'acord que se sotmetia a votació deia el següent:

Demanar al Parlament de Catalunya, i d'una forma particular a la ponència que elabora el projecte de llei electoral, que el Penedès, és a dir les comarques del l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, que constitueixen l'àmbit de planificació Penedès, sigui una de les circumscripcions electorals incloses en la llei electoral de Catalunya.

És la mateixa moció que fa poc més d'un mes va ser aprovada a l'ajuntament de Vilafranca per unanimitat. En el cas de Vilanova es va poder aprovar amb una amplíssima majoria, ja que hi van donar suport els grups municipals de CiU, PSC, CUP i ICV, mentre que el PP es va abstenir. En nom de la Plataforma, Fèlix Simon va fer una breu intervenció davant del Ple en què va desglossar un seguit de fets i arguments que justificaven la conveniència d'aprovar aquesta moció.

Ara restem a l'espera que en dates properes pugui ser aprovada en els plenaris dels ajuntaments del Vendrell i d'Igualada per tal que obtingui el suport dels consistoris de les quatre capitals comarcals, independentment d'altres municipis que també es vulguin sumar a la iniciativa. 

Plataforma per una Vegueria Pròpia - Vegueria Penedès

divendres, 2 d’agost del 2013

DECRET 208/2013, de 30 de juliol, pel qual es desplega la Llei 23/2010, del 22 de juliol, de modificació de la Llei 1/1995 i de la Llei 23/1983 per fixar l’àmbit de planificació territorial del Penedès.

Enllaç al web oficial de la Generalitat de Catalunya: click aquí 


DECRET 208/2013, de 30 de juliol, pel qual es desplega la Llei 23/2010, del 22 de juliol, de modificació de la Llei 1/1995 i de la Llei 23/1983 per fixar l'àmbit de planificació territorial del Penedès.

 
L'article 149.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'ordenació del territori.

En exercici de la potestat reglamentària en aquesta matèria, aquest Decret té per objecte el desplegament de la Llei 23/2010, de 22 de juliol, de modificació de la Llei 1/1995 i de la Llei 23/1983 per fixar l'àmbit de planificació territorial del Penedès.

La Llei 23/2010, de 22 de juliol, especifica que l'àmbit funcional de planificació territorial parcial del Penedès és integrat per les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, excepte els municipis d'aquesta comarca que així ho manifestin d'acord amb el procediment reglamentari que s'estableixi, els quals resten adscrits a l'àmbit funcional de les Comarques Centrals. Tanmateix, la disposició addicional tercera d'aquesta Llei estableix que el seu desplegament reglamentari ha de determinar les condicions en què s'ha d'exercir el dret d'opció dels municipis de l'Anoia i ha de regular els requeriments per garantir la continuïtat territorial dels àmbits de planejament.

D'altra banda, la disposició addicional cinquena de la mateixa Llei estableix que s'ha de constituir un grup de treball integrat per l'Administració de la Generalitat i les administracions locals per tal de contribuir a la formulació del Pla territorial parcial del Penedès i fer-ne el seguiment, la composició del qual s'ha de determinar reglamentàriament.

Mitjançant aquest Decret es regula el procediment perquè els municipis de l'Anoia que ho vulguin manifestin, si s'escau, el seu interès d'adscripció a l'àmbit funcional de planejament territorial parcial de les Comarques Centrals.

L'adscripció a aquest àmbit no és automàtica, per simple manifestació municipal en aquest sentit, ja que la Llei 23/2010, de 22 de juliol, exigeix garantir la continuïtat territorial dels àmbits de planejament afectats. Aquesta continuïtat territorial s'entén des de la perspectiva dels àmbits funcionals de planejament territorial parcial que puguin resultar del procediment d'adscripció. Per tal de donar compliment a aquest manament legal, el Decret regula un període de temps comú perquè tots els municipis interessats manifestin la seva voluntat.

El Decret determina que totes les peticions d'adscripció que es formulin en aquest període de temps es tramitin acumulativament en un mateix procediment. Això és així per tal de poder garantir la continuïtat territorial dels àmbits exigida legalment en una valoració de conjunt de totes les peticions formulades. Aquestes peticions, que s'hauran de tramitar davant els òrgans del departament competent en matèria de planejament territorial, s'hauran de resoldre mitjançant el corresponent acord del Govern que ha de fixar definitivament el límit entre els àmbits funcionals de les Comarques Centrals i del Penedès a la comarca de l'Anoia, a partir del qual serà possible formular el Pla territorial parcial del Penedès, que la Llei 23/2010 encomana d'elaborar.

D'acord amb la Llei 23/2010, de 22 de juliol, el Decret regula la constitució i la composició d'un grup de treball integrat per representants de l'Administració de la Generalitat i de les administracions locals del nou àmbit de planejament. La finalitat d'aquest grup de treball és contribuir a la formulació del Pla i fer-ne el seguiment, tant en la seva fase d'elaboració de l'avantprojecte com del projecte del Pla. Amb aquesta finalitat, el Decret preveu que el grup de treball es constitueixi a partir de l'acord del Govern que s'adopti sobre la formulació del Pla. En coherència amb la seva funció, el grup de treball s'haurà reunir periòdicament amb l'equip redactor del Pla per tal de rebre informació sobre l'estat dels treballs d'elaboració i per tal de fer els suggeriments o les observacions que el grup estimi pertinents en relació amb aquests treballs.

El procediment d'elaboració del Pla, sense perjudici del procés d'avaluació ambiental que ha de seguir en compliment de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, i de les particularitats sobre la iniciativa per a la seva formulació i la constitució del grup de treball que deriven de les prescripcions de la Llei 23/2010, de 22 de juliol, se subjecta a les determinacions del Decret 142/2005, de 12 de juliol, d'aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d'elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials, que no resulten afectades.

Atès que l'entrada en vigor del Decret desencadena l'inici del procediment que porta a la fixació de l'àmbit funcional de planejament territorial del Penedès i de les Comarques Centrals, sense la qual no es poden iniciar els treballs d'elaboració del Pla territorial parcial del Penedès, tal com determina la disposició transitòria primera de la Llei 23/2010, de 22 de juliol, el Decret preveu la seva entrada en vigor immediata.

Per tot això, d'acord amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat, i d'acord amb el Govern,

 

Decreto:

 

Capítol I

Definició de l'àmbit funcional de planificació territorial

 

Article 1

Objecte

L'objecte d'aquest Decret és el desplegament reglamentari de la Llei 23/2010, de 22 de juliol, de modificació de la Llei 1/1995 i de la Llei 23/1983 per fixar l'àmbit de planificació territorial del Penedès.

 

Article 2

Àmbit del Penedès

2.1 L'àmbit funcional de planificació territorial parcial del Penedès comprèn les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i els municipis de la comarca de l'Anoia no adscrits a l'àmbit de les Comarques Centrals, d'acord amb el que estableix l'apartat 2.

2.2 El Govern ha d'adscriure a l'àmbit de les Comarques Centrals els municipis de l'Anoia que manifestin la seva voluntat en aquest sentit, sempre que aquesta adscripció no trenqui la continuïtat territorial dels àmbits funcionals de planejament territorial parcial de les Comarques Centrals i del Penedès que en resultin.

 

Article 3

Manifestació de voluntat dels municipis

3.1 En el termini de dos mesos des de la publicació d'aquest Decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, els municipis de la comarca de l'Anoia que ho vulguin poden manifestar, per majoria simple de vots dels plens corresponents, la seva voluntat d'adscripció del municipi respectiu a l'àmbit funcional de planejament territorial parcial de les Comarques Centrals.

3.2 Els municipis que vulguin adscriure el seu terme a l'àmbit de les Comarques Centrals han de presentar un escrit de manifestació, conjuntament amb la documentació acreditativa de l'acord plenari adoptat, davant la direcció general competent en matèria d'ordenació del territori, dintre del període a què fa referència l'apartat 1.

 

Article 4

Declaració dels àmbits de planejament territorial en absència de sol·licituds d'adscripció

Si cap municipi de l'Anoia manifesta la seva voluntat d'adscripció a l'àmbit de les Comarques Centrals, el conseller o la consellera competent en matèria d'ordenació del territori, a proposta del director o directora general competent en la matèria, ha de declarar en el termini d'un mes des de la finalització del període de manifestació de voluntat que:

a) L'àmbit funcional de planificació territorial parcial de les Comarques Centrals comprèn les comarques del Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès.

b) L'àmbit funcional de planificació territorial parcial del Penedès comprèn les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia.

La resolució que així ho declari s'ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Article 5

Inici del procediment d'adscripció

5.1 Si algun municipi de l'Anoia manifesta la seva voluntat d'adscripció a l'àmbit de les Comarques Centrals, el procediment per acordar-ne l'adscripció s'inicia immediatament després que hagi finalitzat el període de manifestació de voluntat.

5.2 La direcció general competent en matèria d'ordenació del territori ha de tramitar acumulativament totes les sol·licituds d'adscripció presentades.

 

Article 6

Informe, tràmit d'audiència i període de manifestació de voluntat addicional

6.1 La direcció general competent en matèria d'ordenació del territori ha d'elaborar un informe, en el termini màxim d'un mes, per tal de valorar si l'adscripció a l'àmbit de planificació territorial de les Comarques Centrals dels municipis que ho han sol·licitat trencaria la continuïtat territorial d'aquest àmbit o la de l'àmbit de planificació territorial del Penedès.

6.2 Si l'informe de la direcció general competent en matèria d'ordenació del territori conclou que es poden fer les adscripcions sol·licitades sense perjudicar la continuïtat territorial a què fa referència l'apartat 1, ha de traslladar l'expedient al conseller o consellera del departament competent en matèria d'ordenació del territori perquè formuli la proposta d'acord corresponent.

6.3 En un altre cas, si l'informe de la direcció general competent en matèria d'ordenació del territori conclou que una o diverses sol·licituds d'adscripció perjudiquen la continuïtat territorial que cal garantir, ha de proposar l'adscripció a l'àmbit de les Comarques Centrals dels municipis de l'Anoia que ho han sol·licitat i que no perjudiquen la continuïtat territorial exigida i la no-adscripció de la resta de municipis que ho han sol·licitat.

Si, per evitar les discontinuïtats territorials detectades, fos necessària l'adscripció d'algun municipi de l'Anoia a l'àmbit de les Comarques Centrals que no l'hagués sol·licitat, l'informe de la direcció general competent en matèria d'ordenació del territori pot proposar-ne l'adscripció.

6.4 L'informe proposta a què es refereix l'apartat 3 s'ha de donar a conèixer als municipis interessats perquè puguin manifestar el que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos en un termini de quinze dies.

6.5 Si els municipis l'adscripció dels quals es planteja a l'informe proposta manifesten la seva predisposició o voluntat d'estudiar-ho en el tràmit d'audiència concedit, disposen d'un nou període de manifestació de voluntat en relació amb la proposta efectuada, amb una durada de dos mesos comptadors des de la finalització del termini d'audiència.

6.6 Si, un cop transcorregut el període a què fa referència l'apartat 5, els ajuntaments concernits no manifesten la seva voluntat d'adscripció a l'àmbit de les Comarques Centrals, la direcció general competent en matèria d'ordenació del territori ha de pronunciar-se sobre l'existència o no d'alternatives per assegurar la continuïtat territorial dels àmbits de planejament afectats i, en el cas que l'adscripció sigui inevitable, ho ha de justificar expressament.

 

Article 7

Proposta d'acord i dictamen de la Comissió de Política Territorial i d'Urbanisme de Catalunya

Elaborat l'informe i, si s'escau, practicats els tràmits que preveu l'article anterior, el conseller o consellera del departament competent en matèria d'ordenació del territori, en el termini d'un mes, ha d'elaborar la proposta d'acord corresponent i ha de sol·licitar el dictamen de la Comissió de Política Territorial i d'Urbanisme de Catalunya, que l'ha d'evacuar en el termini màxim de dos mesos.

 

Article 8

Finalització del procediment d'adscripció

8.1 Vistos la proposta i el dictamen a què es refereix l'article anterior, el Govern ha d'acordar el que correspongui en relació amb les adscripcions sol·licitades en el termini màxim de tres mesos des que el conseller o la consellera competent en matèria d'ordenació del territori hagi elaborat la proposta d'acord corresponent.

8.2 L'acord d'adscripció ha de fixar els àmbits funcionals de planejament territorial i s'ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Capítol II

Formulació del Pla territorial parcial

 

Article 9

Acord de formulació del Pla

9.1 El Govern ha d'acordar la formulació del Pla territorial parcial del Penedès, a iniciativa del departament competent en matèria d'ordenació del territori, conjuntament amb l'acord d'adscripció a què es refereix l'article anterior o, en el cas d'absència de sol·licituds d'adscripció, en el termini màxim de tres mesos posteriors a la resolució a què es refereix l'article 4.

9.2 Correspon al departament competent en matèria d'ordenació del territori desenvolupar els treballs necessaris per a l'elaboració del Pla.

 

Article 10

Grup de treball

10.1 Per tal de contribuir a la formulació del Pla i fer-ne el seguiment, s'ha de constituir un grup de treball integrat per representants de l'Administració de la Generalitat i les administracions locals.

10.2 El grup de treball a què es refereix l'apartat anterior s'ha de reunir periòdicament amb l'equip redactor del Pla per tal de conèixer l'estat dels treballs d'elaboració de l'avantprojecte i del projecte corresponents i de fer observacions o suggeriments sobre la necessitat, la conveniència i altres circumstàncies de l'ordenació.

 

Article 11

Composició del grup de treball

El conseller o consellera del departament competent en matèria d'ordenació del territori ha de nomenar els membres del grup de treball, procurant que en la seva composició es respecti el principi de paritat de gènere, d'acord amb els criteris següents:

a) Quatre persones en representació del departament competent en matèria d'ordenació del territori, una de les quals ha de moderar les reunions del grup de treball.

b) El director o directora dels serveis territorials del departament competent en matèria d'ordenació del territori a Barcelona, Catalunya Central i Tarragona.

c) Una persona en representació del departament competent en matèria d'agricultura, una altra persona en representació del departament competent en matèria d'empresa i ocupació i una altra persona en representació del departament competent en matèria d'administració local, a proposta dels consellers o conselleres respectius.

d) Tres persones membres dels ens locals per cadascuna de les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, dues de les quals a proposta de les organitzacions associatives d'entitats locals més representatives de Catalunya i l'altra a proposta del consell comarcal respectiu, el qual procurarà garantir la representació dels municipis petits pel que fa a nombre d'habitants.

 

Article 12

Reunions del grup de treball amb l'equip redactor

12.1 Correspon al director o directora general competent en matèria d'ordenació del territori ordenar la convocatòria de les reunions del grup de treball amb l'equip redactor del Pla i nomenar la persona funcionària de la direcció general encarregada d'estendre acta de les reunions del grup.

12.2 Per a un millor assessorament dels membres del grup de treball, poden ser convidats a assistir a les reunions a què es refereix l'apartat 1:

a) Una persona amb coneixements tècnics en matèria d'urbanisme, habitatge o medi ambient, per a cadascuna de les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, si així ho proposa el consell comarcal respectiu.

b) Altres persones amb coneixements tècnics especialitzats, quan així ho consideri el moderador de les reunions del grup de treball, per raó de la matèria que s'hagi de tractar en cada reunió.

 

 

Disposicions addicionals

 

Primera

Constitució del grup de treball

El grup de treball que ha de contribuir a la formulació del Pla territorial parcial del Penedès i fer-ne el seguiment s'ha de constituir en el termini de dos mesos des de l'acord del Govern per a la seva formulació.

 

Segona

Procediment d'elaboració del Pla

El Decret 142/2005, de 12 de juliol, d'aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d'elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials, és aplicable al procediment de formulació del Pla territorial parcial del Penedès, amb les particularitats derivades de l'aplicació d'aquest Decret sobre la iniciativa per a la seva formulació i la constitució del grup de treball. El procés d'avaluació ambiental del Pla territorial parcial del Penedès s'ha d'integrar en el procediment d'aprovació d'aquest Pla d'acord amb el que estableix la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes.

 

Tercera

Coherència del Pla amb el planejament territorial vigent

De conformitat amb el que estableix la disposició addicional quarta de la Llei 23/2010, de 22 de juliol, de modificació de la Llei 1/1995 i de la Llei 23/1983 per fixar l'àmbit de planificació territorial del Penedès, el Pla territorial parcial del Penedès ha d'establir les pautes espacials per a un desenvolupament sostenible del territori i ha de regular els sistemes bàsics d'espais oberts, d'assentaments urbans i d'infraestructures de mobilitat, tot i tenint en compte les previsions d'interrelació territorial i de coherència amb la planificació dels àmbits metropolità, de les Comarques Centrals i del Camp de Tarragona.

 

 

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions, d'igual o inferior rang, que contravinguin al que disposa aquest Decret.

 

 

Disposicions finals

 

Primera

Habilitació per desplegar el Decret

Es faculta el conseller o la consellera competent en matèria d'ordenació del territori per dur a terme les actuacions necessàries per al desplegament d'aquest Decret.

 

Segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Barcelona, 30 de juliol de 2013

 

Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya

 

Santi Vila i Vicente

Conseller de Territori i Sostenibilitat