divendres, 30 d’abril del 2010

El Punt, 30-04-2010: CiU presenta una esmena a la llei de vegueries perquè s'inclogui la demarcació del Penedès

 
El grup parlamentari de CiU va formalitzar dimecres, el dia que acabava el termini per presentar esmenes a la llei de vegueries, una esmena per demanar que, en el marc de les demarcacions veguerials, en les quals la Generalitat haurà d'organitzar els seus serveis, s'incorpori un nou apartat que inclogui «la demarcació veguerial del Penedès, compresa pels municipis corresponents a les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, llevat, en aquest cas, dels set municipis de l'Alta Anoia: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera». El vilafranquí Joan Raventós, diputat de CiU, ha apuntat que també s'ha presentat l'esmena que incorpora el Penedès en la constitució dels consells de vegueria de les demarcacions que queden afectades per la variació dels límits provincials.

El diputat explica en una nota que «amb aquestes esmenes es dóna resposta al compromís de CiU i es recullen totes les demandes provinents d'aquells sectors que havien fet arribar a la federació les seves mostres de suport per tal que la vegueria del Penedès quedés incorporada a la llei de vegueries, resolent així l'error del govern tripartit d'excloure-la». En la nota es fa èmfasi que, amb la presentació de l'esmena, «es dóna compliment al compromís que va prendre el líder de CiU, Artur Mas, fa dies a Vilafranca i es respecta la voluntat de la pràctica totalitat dels municipis d'aquest territori, que han aprovat mocions per defensar l'existència de la vegueria del Penedès». CiU destaca en la nota que és l'única força parlamentària que ha defensat la inclusió del Penedès en la llei de vegueries.
Àmbit sense rebaixes

La Plataforma per una Vegueria Pròpia, que impulsa la petició de la vegueria del Penedès, ha valorat en una nota, «en general de manera positiva», la sessió de la setmana passada al Parlament en la qual es van fer les compareixences del debat per fer la llei de l'àmbit funcional del Penedès, perquè és el penúltim pas cap a la consecució de l'àmbit de planificació Penedès, tot i que lamenta «la lentitud» del procediment. En la nota, la plataforma també mostra la satisfacció pel fet que els diversos grups, i especialment els del tripartit al govern, «van afirmar que aquest àmbit no sofrirà cap mena de rebaixa i tindrà la mateixa categoria i tractament que la resta dels altres set actualment vigents». Està previst que la segona fase de les compareixences que falten es faci el 5 de maig.
...>

Penedes TV, 23-04-2010: Institucions, entitats i sindicats compareixen per l'àmbit funcional


Representants d'institucions, entitats, sindicats i societat civil van comparèixer al Parlament de Catalunya per reivindicar un àmbit funcional de planificació de les comarques del Penedès. Dimecres, a la comissió de política territorial del Parlament de Catalunya es van fer les compareixences de la proposició de llei de reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació. Hi va haver intervencions de diverses entitats i organismes representatius del territori per tal d'exposar la necessitat que les comarques de l'Alt i Baix Penedès, Garraf i l'Anoia s'estructurin conjuntament a l'hora de planificar els serveis. Al matí hi va haver les intencions de les patronals. A la tarda estaven citades les entitats com per exemple la Plataforma per una Vegueria Pròpia.

El seu president, Fèlix Simon, assenyalava que el Penedès necessita una planificació que contempli un creixement sostenible i la preservació del paisatge.

També va participar en les compareixences el president de l'Institut d'Estudis Penedesencs , Ramon Arnabat. Que lamentava que s'hagi aprovat abans la planificació metropolitana i reclamava el mateix nivell de competències per l'àmbit funcional del Penedès.

Entre els compareixents també hi havia el president de la Denominació d'Origen Penedès, Francesc Pasqual, i representants sindicals.Per exemple el secretari comarcal de la UGT, Francesc Rica, insistia en els aspectes de planificació de transport.

I per la seva banda des del sindicat Unió de Pagesos, Maria Rovira, incidia en la importància que a més d'una denominació d'origen el Penedès tingui un àmbit de planificació territorial.

Un cop acabades les compareixences, la proposició seguirà el tràmit per la via d'urgència.

Penedes TV, 26-04-2010: CiU proposarà al Parlament que la llei inclogui la Vegueria Penedès

Artur Mas anuncia que aquesta setmana presentarà una esmena a la llei de vegueries perquè s'inclogui la del Penedès.

El candidat a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, va fer dissabte al migdia un míting a Vilafranca davant la presència de més de 500 persones. Mas acompanyat de Raimon Gusi, president de convergència a l'Alt Penedès; David Masdeu, president d'Unió, i Pere Regull, alcalde de Vilafranca, va parlar de política de país i també de temes penedesencs.  El president de CiU es va reunir breument amb representants de la plataforma per la vegueria abans de pronunciar el seu discurs. En el parlament va dir que per CiU el tema de vegueries ara no toca perquè el que cal és crear feina. Però davant la tramitació del tripartit va anunciar que CiU presentarà una esmena al Parlament de Catalunya per tal de reclamar que la Vegueria Penedès s'incorpori al projecte de vegueries actual. Mas, en al.lusió a ERC, però sense citar-la , va  ha demanar també a tots els partits que defensen la vegueria Penedès li donin suport. Artur mas va reclamar una majoria suficient per governar el país i treballar per la prioritat que és sortir de la crisi. En aquest sentit Pere Regull va lamentar els 7 anys de tripartit i va dir que amb aquest temps s'ha perdut l'autoestima dels catalans. Per la seva banda Artur Mas va felicitar Regull per haver assolit l'alcaldia de Vilafranca, desprès de 30 anys de govern socialista i va dir que espera tornar a la vila sent també president de la Generalitat.

dissabte, 17 d’abril del 2010

El Punt, 16-04-2010: Les CUP donen suport al manifest d'electes a favor de la vegueria del Penedès


Les CUP de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i UM-9 de Sant Pere de Ribes van mostrar dimecres el suport de totes les candidatures del Penedès a la carta d'electes locals que ha impulsat la Plataforma per una Vegueria Pròpia al Penedès, que es va començar a repartir el 20 de març. En la carta s'exigeix a la Generalitat la inclusió de la vegueria del Penedès en la futura divisió territorial, que ara està en tràmit al Parlament. El regidor de la CUP de Vilafranca, Llorenç Casanova, va demanar que els regidors portin als seus partits el seu suport a la vegueria, principalment a les formacions que no han donat suport a la inclusió ara de l'àmbit penedesenc.


...>

El Periòdico, 12-4-10: Per un equilibri territorial millor (Editorial)

 

Un país equilibrat hauria de tenir una proporció ajustada entre la concentració humana que es dóna a les capitals i l’ocupació necessària del territori que ofereix una imatge de desenvolupament sostenible. Encara més si es tracta d’un país de petites proporcions, com Catalunya. Les diverses circumstàncies històriques han propiciat una urbs –amb el seu entorn metropolità– de gran calibre i, en canvi, unes regions que es debaten entre la pugna econòmica i social que mantenen amb la capital i la progressiva desertització en segons quines àrees, especialment a la zona del Pirineu, a la Terra Alta i el Priorat, o a la Conca de Barberà, Urgell i la Segarra.


La xarxa de comunicacions i la nova oferta ferroviària propicien i propiciaran, segurament, un equilibri territorial que, sense arribar
a ser aquella utòpica Catalunya-Ciutat que pretenia Eugeni d’Ors a principis del segle XX (amb una Barcelona hegemònica, però amb centres culturals i econòmics atractius i entrellaçats), serà beneficiosa per a un desenvolupament més harmònic, amb especial èmfasi en ciutats alternatives allunyades de l’urbs. No obstant, en aquest panorama subjauen dues dades de gran interès: l’envelliment progressiu de la població i, al mateix temps, el seu augment notable en xifres totals. Ja queda molt lluny la Catalunya del Som 6 milions. Avui, superem en un milió i mig aquest nombre mític, gràcies a un lleu repunt de la natalitat que va baixar a principis dels anys 90 del segle XX i, de manera especial, a causa del notable flux immigratori.


En aquest panorama, es percep una important pèrdua de vitalitat en nombrosos pobles de la Catalunya rural que es queden sense nens i, en conseqüència, sense futur o amb un demà maquillat i fals, basat –amb optimisme– en la seva conversió en localitats de segona residència. Es podria dir que és un cant trist i elegíac, continuat, per un tipus de vida en franca regressió. Però queden solucions, sempre imaginatives, perquè el procés no vagi en augment. Passen necessàriament per incentius de tot tipus i per la pedra de toc de l’educació. Si les escoles es mantenen dempeus, en un programa d’eficiència excel·lent com el de les Zones d’Educació Rurals, si se segueixen exemples de potenciació col·lectiva com el de Mura, si s’aposta des de les institucions per un país més equilibrat, encara hi ha esperança contra la despoblació a pagès.

Avui, 12-04-2010: Plataformes del Penedès reivindiquen amb una marxa lenta de vehicles una vegueria pròpia


La iniciativa ha estat convocada de forma espontània a través de la xarxa social Facebook

Més d'una trentena de vehicles s'han mobilitzat aquest diumenge a la tarda amb una marxa lenta per diferents poblacions de les comarques del Baix i l'Alt Penedès per reivindicar la setena vegueria per aquest territori.

La iniciativa ha estat convocada de forma espontània a través de la xarxa social Facebook i s'hi han adherit les plataformes Vegueria del Penedès i No Fem el CIM.

A les cinc de la tarda ha començat la marxa lenta sense un itinerari previst, ja que els manifestants volien evitar que els Mossos d'Esquadra paralitzessin la protesta o els neguessin el pas a les principals vies del territori.

Segons ha explicat el portaveu de les entitats manifestants, Pau Batlle, s'ha decidit reivindicar conjuntament una sèrie d'actuacions que afecten el territori, com la nova organització territorial, que no preveu la setena vegueria del Penedès com es reclama, el polèmic Centre Integral de Mercaderies (CIM) Logis del Penedès o la "imposició" de l'autovia A-7 com a alternativa a la carretera N-340.

Segons els manifestants, aquestes noves infraestructures van en contra del sistema d'economia sostenible pel qual aposten els ciutadans de les comarques de l'Alt i Baix Penedès, "que el mateix govern està defensant".

Batlle ha afegit que "totes aquestes reivindicacions es basen en una falta de sensibilitat per part del govern, que no ha sabut dialogar amb el territori". Les plataformes es mostren contrariades amb el fet que la Generalitat imposi els seus criteris sense que se'ls escolti i han demanat que es creï una taula de debat i diàleg per establir millors relacions entre el govern i el Penedès. Les plataformes ja han anunciat que les mobilitzacions continuaran i s'accentuaran en diferents accions a mesura que s'aproximin les eleccions catalanes amb caminades, conferències i altres.

...>

directe.cat, 12-04-2010: Marxa lenta de vehicles a favor de la Vegueria Penedès


S'ha convocat a través de Facebook · Els cotxes duien cartells reivindicatius

Diverses desenes de vehicles s'han mobilitzat aquest diumenge a la tarda amb una marxa lenta per diferents poblacions de les comarques del Baix i l'Alt Penedès per reivindicar la vuitena vegueria per aquest territori. També, volen denunciar les imposicions del Govern amb infraestructures com el Centre Integral de Mercaderies (CIM). La iniciativa ha estat convocada de forma espontània a través de la xarxa social facebook i s'hi han adherit les plataformes Vegueria del Penedès i No fem el CIM. L'itinerari de la protesta s'ha anat decidint sobre la marxa per evitar que els Mossos d'Esquadra la paralitzessin.

Aquesta iniciativa va començar de forma espontània a través de la xarxa social Facebook i més tard s'hi han adherit les plataformes No Fem el CIM i Vegueria del Penedès. Una trentena de vehicles s'han concentrat a les quatre de la tarda a l'estació de ferrocarrils de l'Arboç (Baix Penedès) i han penjat cartells reivindicatius als seus cotxes. A les cinc de la tarda, ha començat la marxa lenta sense un itinerari previst ja que els manifestants volien evitar que els Mossos d'Esquadra paralitzessin la protesta o els neguessin el pas a les principals vies del territori.

Segons ha explicat el portaveu de les entitats manifestants, Pau Batlle, s'ha decidit reivindicar conjuntament una sèrie d'actuacions que afecten el territori, com la nova organització territorial que no contempla la setena vegueria del Penedès com es reclama, el 'polèmic' Centre Integral de Mercaderies (CIM) Logis del Penedès o la 'imposició' de l'autovia A-7 com a alternativa a la carretera N-340. Segons els manifestants, aquestes noves infraestructures van en contra del sistema d'economia sostenible pel qual aposten els ciutadans de les comarques de l'Alt i Baix Penedès 'i que el mateix Govern està defensant'.

Batlle ha afegit que 'totes aquestes reivindicacions es basen en una falta de sensibilitat per part del Govern, que no ha sabut dialogar amb el territori'. Les plataformes es mostren contrariades amb el fet que la Generalitat imposi els seus criteris sense que se'ls escolti i han demanat que es creï una taula de debat i diàleg per establir millors relacions entre el Govern i el Penedès. Les plataformes ja han anunciat que les mobilitzacions continuaran i s'accentuaran en diferents accions a mesura que s'aproximin les eleccions catalanes amb caminades, conferències i altres.

Les plataformes han decidit unir les mobilitzacions contra el Logis Penedès i pro vegueria amb 'un criteri per unir esforços i fer més pressió a un Govern que no ens atén. Un Govern que ha de començar a canviar el xip i que ha de pensar que els ciutadans sabem tant com ells de cultura del territori', ha finalitzat Batlle.

El Punt, 12-04-2010: Una marxa de cotxes per la Vegueria del Penedès col·lapsa l'AP-7


Una marxa lenta de vehicles entre l'Arboç i Sant Sadurní d'Anoia per l'N-340 i per un dels carrils de l'AP-7 va provocar ahir a la tarda cues de fins a set quilòmetres a les vies. La mobilització, convocada a través del Facebook, va fer sortir a la carretera inicialment una cinquantena de cotxes amb rètols a favor de la vegueria el Penedès i en contra de la construcció del centre de mercaderies del Baix Penedès, el CIM. La comitiva va acabar amb més de 80 vehicles repartits en dos grups, que s'hi van afegir sense identificació després de conèixer la convocatòria. La marxa comptava amb el suport del col·lectiu No Fem el Cim i entitats ecologistes.

El Punt, 06-04-2010: La mobilitat a la segona corona metropolitana


L'autor reflexiona sobre la problemàtica de la mobilitat que afecta la segona corona metropolitana i reclama a les administracions més inversions per evitar, entre d'altres, problemes en l'economia del país

Diàriament, en escoltar l'estat del trànsit per la ràdio, som informats que les vies saturades són l'AP-7, l'AP-2, la C-58, la C-17, les rondes, etc. Això ens sembla normal, ja que respon a l'enorme activitat de la regió metropolitana de Barcelona (RMB), que és on es produeixen el major nombre de desplaçaments quotidians de Catalunya; concretament, en i entre les denominades primera i segona corones metropolitanes (1a CM i 2a CM). Aquestes corones són una convenció per denominar, respectivament, l'àmbit de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), que inclou el Barcelonès i el Baix Llobregat sud; i l'àmbit de l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), que inclou el Garraf, l'Alt Penedès, el Baix Llobregat nord, els dos Vallès, el Maresme, una part de l'Anoia, el Bages i Osona.

En els decurs dels darrers trenta anys s'ha produït un desplaçament de persones i d'activitats des de la 1a CM cap a la 2a CM, de tal manera que les magnituds que les representen s'han gairebé igualat: el 2008 les poblacions eren de 2,82 i 2,62 milions d'habitants i les activitats econòmiques 123.414 i 134.244, respectivament. Aquest transvasament de població i d'activitats ha capgirat totalment el sentit dels desplaçaments interurbans. Abans el major nombre de desplaçament es donaven en sentit radial, entre la capital i les ciutats de la 2a CM. Ara els desplaçaments són més transversals, de totes les ciutats de la regió entre si i amb els polígons industrials, comercials, lúdics, hospitalaris, etc. Tanmateix, els grans eixos de comunicació, les carreteres i els ferrocarrils, encara tenen una estructura radial, excepció feta de l'AP-7. Això causa dos fenòmens: el col·lapse de les carreteres esmentades i l'escassa utilització del transport públic en els moviments a la 2a CM.

Efectivament, en l'enquesta sobre la mobilitat interurbana a l'àmbit de l'AMTU 2009, amb 2 milions de desplaçaments diaris, mostrava que el 79% d'aquests tenien com a destí la mateixa 2a CM, i només el 17% anaven a la 1a CM. Quant al mode de transport, el 82% utilitzava el vehicle privat i només el 14%, el transport públic; els conductors contestaven, en un 67%, que anaven amb el seu vehicle per manca de transport públic. I tenien raó. Si bé el nombre d'habitants i activitats econòmiques són similars en ambdues corones la dotació de transport públic, en canvi és molt diferent segons la corona: el 2008 l'oferta en mode ferroviari (tren, metro i tramvia) a la 1a CM era de 58 places en hora punta i sentit per cada 1.000 habitants i a la 2a CM, de 17 places; en autobús (urbà i interurbà) les xifres eren de 56 i 21 places, respectivament. Les dades són prou eloqüents: l'oferta ferroviària és un 340% més gran a la 1a CM que a la 2a CM, i en autobús l'oferta és d'un 260% superior.

Convé recordar que aquesta escassa dotació de transport públic a la 2a CM afecta els habitants d'aquesta, però també afecta el milió de desplaçaments diaris que des de la 1a CM hi ha cap a la 2a; a més a més, aquesta menor oferta de transport públic ho és en sentit radial, i no satisfà la creixent demanda de mobilitat en sentit transversal. D'aquí ve aquella utilització massiva del cotxe i aquells col·lapses esmentats al començament, amb les seves seqüeles sobre el mercat del treball, que afecta sobretot les dones i els joves que no tenen vehicle propi; també afecta el medi ambient: la 2a CM produeix diàriament 4.400 tones de CO2 derivats dels viatges interurbans, ben lluny dels compromisos de Kyoto per al 2012.

En els darrers anys, el govern de la Generalitat ha iniciat una política d'inversions en l'àmbit del transport interurbà per millorar aquesta situació de la 2a CM. S'està executant el pla de viatgers 2009-2012, que, en el nostre àmbit, significarà la creació de diverses línies de bus interurbà; s'han millorat les línies dels FGC i se n'estan perllongant d'altres. A través de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), es distribueixen recursos per tal de millorar els serveis de transport urbà a més de 60 municipis de la 2a CM que el presten. També ha aprovat en el pla territorial metropolità de Barcelona aquelles infraestructures viàries i ferroviàries que serien necessàries per solucionar part del problema; inclosa la línia orbital ferroviària que unirà 24 ciutats d'aquesta 2a CM, amb una població d'1,1 milions d'habitants. Aquest pla té com a horitzó fins l'any 2026, però no em refio gaire que en la situació actual ens puguem esperar tant de temps. Caldrà invertir-hi força abans, ja que el principal problema de mobilitat de Catalunya, quantitativament parlant, es dóna en aquesta 2a CM, amb uns efectes importants sobre l'economia del país.

dilluns, 5 d’abril del 2010

El Punt, 03-04-2010: I què, si parlem d'identitat

Sixte Moral

«Si fem que la diferència sigui entesa com una aportació en el marc de la diversitat d'un país, la identitat pot sustentar unes argumentacions clares en el debat territorial»

No entraré a valorar la nova designació de la marca turística per al nostre territori. Sembla però que allò que els tècnics i experts dictaminen no acaba d'agradar a tothom. La nova denominació dels territoris del Garraf, Baix Llobregat i Alt Penedès com a Costa de Barcelona. Mar, Modernisme i Penedès, en segon terme, sembla que no satisfà. Més enllà del treball tècnic i d'exploració d'idees i mercats, els qui tenen competències i responsabilitats ja decidiran. Voldria comentar, però, el fet que algunes de les posicions que es prenen al respecte vulguin ser desqualificades, per entendre que són propostes que es basen en l'identitarisme. És recurrent en tots els debats territorials que aquest aspecte –el de la identitat– sorgeixi i s'usa moltes vegades com a element per desacreditar les posicions i com un element pejoratiu volent associar-lo a posicions retrògrades, desfasades i excloents a l'hora de defensar un territori o una divisió territorial. Possiblement si se sobrevaloren els trets d'identitat intangibles per damunt d'altres aspectes, possiblement no beneficien el debat. Però si entenem com a identitat els trets referencials d'una comunitat en un territori, sens dubte pot ser un element de cohesió social.

La identitat és en si mateixa el que ens dóna caràcter de ser una cosa i no una altra; una persona i no una altra, un territori i no un altre. I aquesta identitat la conformen el territori, uns costums, unes maneres d'entendre i viure, preservar i explotar el paisatge, la cultura, el treball, les relacions socials, l'ús de l'espai públic, la festa, els serveis, tot plegat, són trets d'identitat i/o de referència d'espais concrets i determinats que els identifiquen i alhora diferencien d'altres.

Si hem convingut que la diferència i la diversitat són, a més d'un dret, un element enriquidor de la nostra societat, el debat identitari en un debat sobre la diversitat només es pot entendre en pla d'igualtat. Ni uns són millors que els altres ni els altres són pitjors que nosaltres.

El problema és quan identitat i caràcter social van deslligats i es menysté aquest concepte des de posicions de suposat progrés. Però si entenem que la identitat d'un territori comprèn tant el paisatge, els costums o la seva potència i patrimoni cultural, junt amb els potencials econòmics i els serveis socials, la cosa canvia. Si és així, la identitat és el denominador comú que esdevé la clau de volta de la cohesió social. La identitat és també l'espai de referència on volem fer la nostra vida d'una manera determinada.

Ens reconeixem també en el marc natural, en el paisatge i com s'ha preservat, explotat i transformat al llarg de la història. El contenidor i el contingut són elements referencials i, per tant, creadors d'identitat: de fer-nos veure el que és i com ho coneixem. Els elements culturals i patrimonials són també aspectes que conformen amb tota la seva potència el que hem estat com a territori o com a comunitat, que en un espai concret i determinat ha generat creativitat. La cultura és un element molt personal però que té capacitat de generar pòsit i de conformar aspectes troncals de la identitat també d'un territori. Els elements infraestructurals en funció de com és el territori s'han fet, la majoria de les vegades, seguint cursos naturals i han fet de la nostra geografia un element de servei a l'home. Per també són elements de referència i identificació de l'ésser humà que, al llarg de la història, hi ha transitat.

Per tant, si quan es parla d'identitat no només parlem dels imaginaris col·lectius sinó que també li donem el sentit de globalitat dels elements tangibles i, a més, hi sumem els aspectes que conformen qualitat de vida, i accions que generen potencialitats haurem donat al terme identitat un valor referencial. En definitiva, si fem que la nostra identitat i, per tant, diferència, sigui entesa com una aportació en el marc de la diversitat d'un país, la identitat serà un element que pot sustentar unes argumentacions clares en el debat territorial sense que el progressisme o el reaccionarisme les puguin excloure.

...>

divendres, 2 d’abril del 2010

Diari de Tarragona, 26-03-2010: La Plataforma per una vegueria del Penedès carrega contra el tripartit per la llei i per vetar compareixences


En la seva compareixença, Simon ha expressat el seu desconcert pel fet que la plataforma sigui l'únic representant del Penedès que pugui intervenir per defensar la vegueria pròpia, quan hi ha moltes entitats, alcaldes i consells comarcals que la defensen. 'Vostès parlen molt de diàleg i de participació, però amb aquest tipus de decisions el que no s'aconsegueix és apropar el Parlament a la ciutadania' i més amb una llei tan important a nivell territorial, ha sostingut. És més, ha indicat que el tripartit parla molt de consens però el que fan és un 'pacte contractual' i cadascú intenta que s'aprovi la seva part. 'Avui el Parlament s'ha allunyat una mica més del poble que representa, i ens sap molt de greu', ha conclòs.

Simon ha demanat als diputats 'solidaritat', perquè el Penedès no vol viure ara 'esquarterat' de nou i repartits en tres vegueries, després d'anys d'estar 'dividit en dues províncies espanyoles'. 'És una qüestió de supervivència col·lectiva', ha apuntat. Acte seguit, ha desgranat els motius que justifiquen una vegueria pròpia, començant per la voluntat de no ser 'satel·litzats de manera marginal pel creixement fagocitant de Barcelona i Tarragona'. Al contrari, el Penedès vol ser 'ròtula' que permeti articular la unió de dues àrees metropolitanes, 'sense conflicte i de manera natural'.

Ha argumentat també que és el territori que més ha crescut, i la vegueria, si existís, ocuparia el quart lloc quant a població, per darrera de Barcelona, Girona i el Camp de Tarragona. A més, ha subratllat que es tracta d'una qüestió d'identitat, que hauria de ser 'punt de partença de totes les decisions polítiques'. Fent un paral·lelisme entre les reclamacions del Penedès i les de Catalunya a nivell d'estat, ha apuntat que la Generalitat 'hauria d'aplicar-se la lliçó' en aquest cas.

Es prioritzen els interessos partidistes

Però a més, ha recordat que existeix acord en el Parlament per tirar endavant l'àmbit funcional del Penedès, però ha lamentat que aquesta llei vagi amb retard i la de vegueries li hagi passat per davant. 'L'única explicació és que s'estan prioritzant els interessos partidistes per damunt de la voluntat popular'.

I és que Simon ha indicat que no és un episodi puntual de discrepància, perquè 'no hi ha cap altre territori llevat de l'Aran que hagi mostrat la seva voluntat de ser vegueria de forma tan clara i tan majoritària'. En aquest punt ha fet un repàs de xifres: 63 de 73 ajuntaments a favor, els quatre consells comarcals i més d'un centenar d'entitats i milers d'empreses. 'Què més cal fer?', ha preguntat.

Simon ha avisat que el territori no es pot dissoldre ni tampoc es pot 'emmudir', i per això ha advertit que la plataforma estarà al costat d'aquells partits que facilitin la seva emancipació. El president de la plataforma ha acabat la seva intervenció demanant suport per a una esmena parcial que creï finalment la vegueria del Penedès, perquè 'és perfectament possible', ha subratllat.

Posicionament dels partits

Tant CiU com el PPC s'han mostrat de nou a favor de la vegueria del Penedès. El diputat convergent Lluís Corominas ha explicat que la seva esmena a la totalitat no ho era pel que fa a la vegueria del Penedès, i ha garantit que, al marge de la postura final de CiU sobre la llei, donaran suport a l'esmena parcial que defensa la plataforma. Igualment, ha recordat que ja la federació va defensar la vegueria del Penedès en el debat de la Llei electoral. També ha constatat que la plataforma ha fet la feina de participació que no ha fet el Govern.

Des d'ERC, Miquel Carrillo ha recordat que la llei permetria una futura creació de la vegueria amb els dos terços dels ajuntaments a favor. Carrillo ha assegurat que ERC està a favor d'aquesta vegueria i per això va introduir aquesta previsió en la llei. L'ecosocialista Jaume Bosch ha indicat que el compromís d'ICV-EUiA amb ERC i PSC estableix que s'aprovi una llei amb set vegueries, però això no treu que no estiguin disposats a parlar de cara al futur.

Tant ERC com PSC, a través de la diputada Carme Figueras, han acusat el PPC de defensar la vegueria del Penedès per motius electoralistes. La socialista ha recordat que els populars tenen l'Estatut recorregut, i aquesta llei emana del text. PSC i ERC també han remarcat que el pes de la població no és factor per crear una vegueria, com defensa la plataforma.

Alt Pirineu

També ha comparegut aquest divendres Amadeu Gallart, el representant del Manifest per la Vegueria de l'Alt Pirineu, que ja està prevista en la llei. Gallart ha donat alguns arguments, com el reequilibri territorial i el principi de subsidiarietat. Sobre l'Aran, ha indicat que ells respectaran l'acord fruit de les negociacions entre l'Aran i el Govern.

Això sí, ha admès que desitgen algun tipus d'implicació perquè l'Aran no es desvinculi totalment de les necessitats i reivindicacions de l'Alt Pirineu. També ha subratllat la conveniència d'aprovar la llei. 'Demanaria als diputats que entenguessin aquesta llei no només com una confrontació política entre els partits, sinó com la necessària superació dels desequilibris territorials que hi ha a Catalunya', ha conclòs.
...> 
http://www.diaridetarragona.com/camp/042170/plataforma/per/vegueria/peneds/carrega/tripartit/per/llei/per/vetar/compareixences