dilluns, 5 d’abril de 2010

El Punt, 03-04-2010: I què, si parlem d'identitat

Sixte Moral

«Si fem que la diferència sigui entesa com una aportació en el marc de la diversitat d'un país, la identitat pot sustentar unes argumentacions clares en el debat territorial»

No entraré a valorar la nova designació de la marca turística per al nostre territori. Sembla però que allò que els tècnics i experts dictaminen no acaba d'agradar a tothom. La nova denominació dels territoris del Garraf, Baix Llobregat i Alt Penedès com a Costa de Barcelona. Mar, Modernisme i Penedès, en segon terme, sembla que no satisfà. Més enllà del treball tècnic i d'exploració d'idees i mercats, els qui tenen competències i responsabilitats ja decidiran. Voldria comentar, però, el fet que algunes de les posicions que es prenen al respecte vulguin ser desqualificades, per entendre que són propostes que es basen en l'identitarisme. És recurrent en tots els debats territorials que aquest aspecte –el de la identitat– sorgeixi i s'usa moltes vegades com a element per desacreditar les posicions i com un element pejoratiu volent associar-lo a posicions retrògrades, desfasades i excloents a l'hora de defensar un territori o una divisió territorial. Possiblement si se sobrevaloren els trets d'identitat intangibles per damunt d'altres aspectes, possiblement no beneficien el debat. Però si entenem com a identitat els trets referencials d'una comunitat en un territori, sens dubte pot ser un element de cohesió social.

La identitat és en si mateixa el que ens dóna caràcter de ser una cosa i no una altra; una persona i no una altra, un territori i no un altre. I aquesta identitat la conformen el territori, uns costums, unes maneres d'entendre i viure, preservar i explotar el paisatge, la cultura, el treball, les relacions socials, l'ús de l'espai públic, la festa, els serveis, tot plegat, són trets d'identitat i/o de referència d'espais concrets i determinats que els identifiquen i alhora diferencien d'altres.

Si hem convingut que la diferència i la diversitat són, a més d'un dret, un element enriquidor de la nostra societat, el debat identitari en un debat sobre la diversitat només es pot entendre en pla d'igualtat. Ni uns són millors que els altres ni els altres són pitjors que nosaltres.

El problema és quan identitat i caràcter social van deslligats i es menysté aquest concepte des de posicions de suposat progrés. Però si entenem que la identitat d'un territori comprèn tant el paisatge, els costums o la seva potència i patrimoni cultural, junt amb els potencials econòmics i els serveis socials, la cosa canvia. Si és així, la identitat és el denominador comú que esdevé la clau de volta de la cohesió social. La identitat és també l'espai de referència on volem fer la nostra vida d'una manera determinada.

Ens reconeixem també en el marc natural, en el paisatge i com s'ha preservat, explotat i transformat al llarg de la història. El contenidor i el contingut són elements referencials i, per tant, creadors d'identitat: de fer-nos veure el que és i com ho coneixem. Els elements culturals i patrimonials són també aspectes que conformen amb tota la seva potència el que hem estat com a territori o com a comunitat, que en un espai concret i determinat ha generat creativitat. La cultura és un element molt personal però que té capacitat de generar pòsit i de conformar aspectes troncals de la identitat també d'un territori. Els elements infraestructurals en funció de com és el territori s'han fet, la majoria de les vegades, seguint cursos naturals i han fet de la nostra geografia un element de servei a l'home. Per també són elements de referència i identificació de l'ésser humà que, al llarg de la història, hi ha transitat.

Per tant, si quan es parla d'identitat no només parlem dels imaginaris col·lectius sinó que també li donem el sentit de globalitat dels elements tangibles i, a més, hi sumem els aspectes que conformen qualitat de vida, i accions que generen potencialitats haurem donat al terme identitat un valor referencial. En definitiva, si fem que la nostra identitat i, per tant, diferència, sigui entesa com una aportació en el marc de la diversitat d'un país, la identitat serà un element que pot sustentar unes argumentacions clares en el debat territorial sense que el progressisme o el reaccionarisme les puguin excloure.

...>