dissabte, 29 d’octubre del 2016

Intervenció al Parlament de Catalunya del President de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, 17.10.2016

Bona dia, diputades i diputats.

 

PAU I BÉ!

 

La pau de Catalunya és l'ordre harmoniós de les seves parts. Segons Sant Agustí, la pau és la tranquil·litat de l'ordre i l'ordre és la disposició en la qual cada cosa ocupa el seu lloc corresponent. Avui som aquí perquè una realitat, el Penedès, és a punt de tornar a ocupar el lloc que li correspon.

El divendres 26 de març del 2010 també vàrem ser invitats a comparèixer a la comissió d'Afers Institucionals del Parlament per donar a conèixer la posició de la Plataforma per una Vegueria Pròpia davant la tramitació de la Llei de Vegueries. En aquella ocasió la nostra súplica no va tenir el resultat desitjat, ja que malgrat que va ser aprovat per unanimitat l'Àmbit funcional del Penedès el 10 de juliol del mateix any, catorze dies desprès era aprovada la Llei de Vegueries sense el Penedès, per la voluntat contrària manifestada pel tripartit (PSC+ERC+ICV). Els anys posteriors de govern de CiU tampoc van servir per modificar la llei de vegueries tal com s'havien compromès des de l'oposició.

 

Ara, al cap de més de sis anys, tornem a ser aquí, per certificar aquesta vegada la grandesa de, més enllà dels programes partidistes dels polítics, les aspiracions majoritàries dels pobles, que garanteixen territoris socialment equilibrats mitjançant processos culturals i socioeconòmics adequats per a cada moment. Ara estem afavorint entre tots el canvi assumible de maximitzar el benestar de tota la societat penedesenca. La situació és molt diferent, tenim delimitat l'Àmbit del Penedès amb 72 municipis, i els grups parlamentaris que representen 99 dels 135 diputats, el passat 7 de maig van presentar tots junts al registre del Parlament la Proposició de llei d'adaptació de la Llei de Vegueries a la nova comarca del Moianès i la creació del Penedès com a vegueria. Tenim una nova oportunitat que ens brinda el nostre reconeixement legal de manera definitiva, per poder assolir un futur esperançat. Volem, podem i serem finalment un territori independent i un poble respectat.

 

No repetiré avui el que ja vaig dir llavors en la nostra compareixença, i tampoc el que ja contempla la mateixa proposició que fou publicada al BOPC el passat 18 de maig (202-00093/10). Podríem descriure reflexions molt diverses. No cal. Però sí que voldríem manifestar la nostra preocupació pel fet que a la fi de cada legislatura caduquen tots els tràmits parlamentaris pendents d'examen i de resolució pel Parlament, i aquesta vegada esperem i desitgem que hi arribem a temps, perquè a més, la nostra defensa de la VP no ofèn ni ataca a ningú, sinó que, a la inversa, propugna la llibertat i l'esperança per a tothom. Alegria i goig, és el que sentim ara.

 

La Vegueria Penedès constitueix una alternativa territorial de sòlides bases històriques, socials, econòmiques i culturals, però que apel.la també a les emocions; així comença la declaració "La saó del Penedès", amb la qual conclou el llibre del "El Penedès era possible" amb la signatura de tots els 60 col·laboradors. Un territori que ben gestionat constitueix un actiu econòmic de primer ordre, i si finalment és democratitzen de debò els poders públics, el poble esdevindrà sobirà de la seva vida. Es tracta de crear una voluntat comuna per garantir el subjecte comunitari, d'iniciar una independència plena des de la base, d'un poble organitzat territorialment per garantir el bé públic. Ens caldrà en aquestes noves condicions, reduir la pobresa, entesa com la mancança de les necessitats bàsiques per a una vida digna: necessitats essencials (llibertat, pensament, expressió...), materials (habitatge, menjar, vestir...), intel·lectuals (cultura, coneixement...) i socials (accés a prestacions bàsiques per al grup, relacions...).

 

Paral·lelament, i com a conseqüència de l'aprovació de l'àmbit territorial el juliol del 2010, malgrat que també amb molta lentitud, s'està elaborant al Departament de Territori i Sostenibilitat el nostre propi Pla Territorial.  La tasca desplegada durant aquests darrers dotze anys pels membres de la PVP, l'adhesió i la pressió feta per totes les entitats, empreses, ajuntaments, consells comarcals, han fet possible que ens trobem a la recta final per esdevenir una vegueria pròpia gràcies al seu reconeixement legislatiu; acte seguit, serà nomenat el Delegat Territorial, i els Departaments de la Generalitat començaran a descentralitzar els seus serveis al nostre territori, seguint el principi de subsidiarietat que sempre hem reivindicat. I cal fer-ho democràticament, desitgem que les quatre capitals comarcals participin d'aquest procés de descentralització a parts iguals.

 

Al Penedès, tenim davant nostra una gran oportunitat: esdevenir una entitat administrativa pròpia al servei de les quatre comarques penedesenques que ens pot identificar amb més claredat arreu del territori català en una fase inicial i ampliable, si de veritat hi ha voluntat de teixir les complicitats necessàries per anar més enllà... Com afirma el president de la D.O. Penedès "qui fa ara un glop del nostre vi, ja palpa que no ens cal pidolar, el futur és nostre...".

 

El Penedès terra de pas i d'acollida, ha de jugar el seu paper dins la Catalunya del segle XXI. I si aquest és el nostre objectiu col·lectiu, creiem que la marca PENEDÈS s'ha d'explicar al ciutadà i al visitant, que és la marca d'un territori amb personalitat pròpia, amb una situació estratègica entre les aglomeracions urbanes de Barcelona i Tarragona, i amb una naturalesa privilegiada per descobrir. Som una destinació turística sorprenent, sostenible, competitiva i d'excel·lència, plena d'experiències úniques i d'atractius singulars. Som terra de vins, de castells, de patrimoni i de lleure.

 

Aquests darrers anys els valors territorials han experimentat canvis importants pel fet de que es tenen més en compte les seves potencialitats intrínseques (el paisatge, la producció vitivinícola, les economies de proximitat...) com a factors qualificatius del desenvolupament global del territori, i que donaran més ressò a la marca Penedès. Justament aquest 2016 s'ha produït el reconeixement de la IGP Gall del Penedès, gràcies a la persistència de l'Associació de Criadors de la Raça de Gallines, una baula més, i no pas menor, en aquest reconeixement de les singularitats del nostre territori. Tot en la línia de fer una renovació social i espiritual, que ens dugui a descobrir el patrimoni arquitectònic, cultural i vivencial del nostre territori. I que cada poble redescobreixi les seves persones il·lustres. La Vegueria del Penedès és una operació expansiva de desenvolupament territorial.

 

Però hi ha moltes contradiccions al nostre país i l'actual govern n'hauria de prendre nota i començar a endreçar-les. Posem un exemple. Actualment Catalunya es divideix en 9 marques turístiques: Barcelona; Costa Brava; Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès; Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental; Paisatges Barcelona: Anoia, Bages i Osona; Pirineus; Terres de Lleida; Terres de l'Ebre; i Val d'Aran.

 

El Penedès es troba esquarterat entre 3 marques turístiques i sense la seva pròpia. Això s'ha de revisar i corregir, per garantir una visió transversal del territori. El futur model turístic català en una república independent, entenem que ha d'evolucionar i actualitzar-se en benefici de tot el territori i per potenciar en peu d'igualtat les seves 8 vegueries, sense renunciar a la icona que representa Barcelona a nivell mundial. Ens cal desplegar un projecte penedesenc basat en el present, mirant el futur, sense oblidar al passat. Ens cal definir un projecte amb solidesa suficient per augmentar el prestigi i consum de la D.O. Penedès, de la IGP Gall del Penedès, i de tants d'altres productes de proximitat i qualitat que té el nostre país.

 

La Vegueria Penedès s'ha d'assentar en un entorn territorial que resolgui el vincle emocional entre el visitant i el paisatge. Teixint complicitats. Volem anar a l'essència, que els límits quedin desdibuixats, exposar la nuesa, deixar que treballi la natura... eficiència i sostenibilitat. Pot esdevenir un element dinamitzador de la vida cultural i turística del Penedès mitjançant un diàleg obert i interactiu, es fa necessària una mirada global; els models parcials es limiten els uns amb els altres i cal corregir-los. Posar la tecnologia al servei de les emocions.

 

L'àmbit de la Vegueria concentra actius tant a la part interior, -la plana i la muntanya- com a la part marítima, que han de ser capaços d'atreure el turisme, ja sigui el que es mou dins el país, ja sigui el que ve de més enllà. Som un territori banyat per magnífiques platges i emparat per les muntanyes de l'interior, del Montmell a Montserrat, que ofereix un entorn paisatgístic  singular, caracteritzat per les seves interminables vinyes, esquitxades per masies, elements patrimonials únics, i múltiples cellers i caves que han conferit un reconeixement internacional a aquesta zona.

 

Finalment el Penedès tindrà una unitat política i territorial, la pressió social expansiva i cordial ho ha fet possible, ens mereixíem ser considerats com alguna cosa més, que una simple referència geogràfica. La resistència va ser canalitzada des del 2004 per la PVP, gràcies a un petit grup espontani sorgit des de la base davant d'un intent de disgregació territorial. Durant aquest procés d'acció democràtica, la imaginació i el somni han sigut les nostres millors armes, i com escriu el Josep Maria Esquirol, en el seu llibre "La resistència íntima", aquests són els elements de la resistència política: consciència, voluntat i coratge, i intel·ligència estratègica per autoorganitzar-se.

 

Desprès de l'experiència viscuda durant aquests quasi dotze anys, ens agradaria poder confiar en l'actual govern i en el futur, en el de la nova república catalana: que sàpiguen satisfer les demandes del poble, en el nou projecte de país. Si fer esglésies és feina d'àngels, com va dir l'arquitecte Josep M. Jujol, construir un nou país és una feina col·lectiva, que ens ha de permetre començar una vida nova més atenta a l'essencial.  I jo hi afegiria que aquesta saviesa de vida és la que comporta uns clars objectius igualitaris i redistributius, impulsats a través de polítiques universals, com a una  eina a favor del benestar de la ciutadania, i no en detriment de la casa ecològica, la terra, que és la casa comuna de tots.

 

Moltes gràcies, Visca la terra, Visca el Penedès, i Visca una Catalunya lliure, sobirana i independent.

 

Fèlix Simon

President de la PVP

Plataforma per una Vegueria Pròpia

www.vegueriapenedes.cat

El Penedès, octubre 2016



Parlament de Catalunya, 17 d'octubre 2016

dimecres, 19 d’octubre del 2016

Fotos Sessió de Compareixences al Parlament de Catalunya, 17.10.2016



 


Comunicat 209, La Modificació de la Llei de Vegueries per Incloure-hi la del Penedès Avança al Ritme Previst: Aquest Dilluns Ha Tingut Lloc la Sessió de Compareixences, 17.10.2016

Tal com vam anunciar en el nostre comunicat 208 el dilluns dia 17 ha tingut lloc la sessió de compareixences en ponència a la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge del Parlament de Catalunya, amb relació a la Proposició de llei d'adaptació de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, a la nova comarca del Moianès i a la creació de la vegueria del Penedès.

 

Atès el procediment d'urgència en què es tramita aquesta Proposició de llei, es va determinar que les compareixences dels representants polítics es farien per escrit, mentre que les presencials serien les de persones vinculades a la societat civil i es concentrarien en un sol dia en tres sessions, dues al matí i una a la tarda. Fem esment a continuació del nom i el càrrec o títol d'aquestes persones que van intervenir oralment. Per a major claredat les detallem no per ordre d'intervenció sinó agrupades en funció del segment social a què estan vinculades i en representació del qual intervenien. Del món econòmic i social han intervingut Jordi Cuyàs, director del Pla Estratègic del Penedès, Martí Sistane, president de l'Associació d'Empresaris del Penedès i el Garraf, Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l'Anoia, Pere Carles, expresident de la Fira d'Igualada i de la Federació de Fires de Catalunya, Joan Serra i Muset, enginyer en organització industrial, i Francesc Rica, secretari general de la Unió General dels Treballadors de l'Anoia, el Penedès i el Garraf. Com a experts en territori i urbanisme han intervingut Ramón Arnabat, professor d'història de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc López Arias, arquitecte especialitzat en dret urbanístic, Jaume Casañas, geògraf i historiador, i Pau Batlle, arquitecte, urbanista i paisatgista. Del món cultural i associatiu del Penedès han intervingut Fèlix Simon en representació de la Plataforma Vegueria Penedès, Jordi Asensi, en representació del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, i Albert Tubau, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs. També ha intervingut Juan Ignacio Soto, secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya, mentre que Josep Maria Albet i Noya president de la Denominació d'Origen Penedès i el representant de l'Estudi Ramon Folch han excusat la seva assistència i faran la seva intervenció per escrit. Vegeu a l'apèndix el contingut resumit de totes les intervencions presencials.

 

La mecànica de les sessions ha consistit en una exposició de deu minuts per part de cada un dels compareixents; a continuació els representants dels diversos grups de la Cambra tenien una intervenció de 5 minuts per valorar les aportacions i demanar els aclariments oportuns. Aquests representants han estat: Neus Lloveras i Teresa Vallverdú de Junts pel Sí; Joan Garriga de la CUP; Eva Martínez del PSC; Hortènsia Grau de Catalunya sí que es pot; Santi Rodríguez del PP i Sergio Sanz de Ciutadans. Finalment hi hagut un altre torn de 5 minuts dels compareixents en resposta a les demandes dels electes.

 

Les intervencions dels compareixents han estat d'una gran claredat expositiva i alhora d'una acurada concisió, cosa que ha merescut els elogis de la presidenta de la sessió Neus Lloveras i de la resta dels grups.  Pel que fa a les intervencions dels polítics, hi ha hagut bona sintonia, especialment, i com és obvi, en les dels grups que donen suport a la proposició de llei (JxSí, CUP, PSC, CSQP);han mostrat la seva complicitat amb els compareixents i les qüestions han anat en la línia de què opinaven d'alguns aspectes concretes, per exemple el finançament de la vegueria o la capitalitat: en el primer cas s'optava per la redistribució de recursos de manera que la nova vegueria no ha d'incrementar costos, i en el segon s'ha insistit en el plantejament de repartir els serveis de la Generalitat equitativament entre les quatre capitals comarcals.

 

Els grups que no donen suport (C's i PP) han centrat més les seves crítiques en el model vegueries o en el contingut de la llei que no pas en el fet que el Penedès sigui una nova vegueria. En aquest sentit la resposta dels compareixents és que no es podia atribuir la "culpa" de les mancances de la llei al Penedès i que segurament caldria millorar-la, però sempre amb el Penedès a dins.

 

Si es manté el ritme de la tramitació i no hi ha ensurts d'última hora, aquesta llei podria estar aprovada  en el ple del desembre. Ho tenim a tocar !!

 

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

Apèndix. RESUM DE LES COMPAREIXENCES

 

Món econòmic i social

Jordi Cuyàs, director del Pla Estratègic del Penedès el qual...  Martí Sistané, president de l'Associació d'Empresaris del Penedès i el Garraf va dir ... Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l'Anoia va exposar els dèficits de comunicació de l'Anoia que junt amb el fet de pertànyer a la Catalunya Central provoca un greuge de cara la recuperació industrial en sectors nous que van aflorant. La vegueria pot ser un instrument molt positiu per donar l'empenta que es necessita. En aquesta línia se situa la intervenció de Joan Serra enginyer en organització industrial de Castellolí que va parlar del Campus motor de l'Anoia que hi ha en aquest municipi i la seva relació amb el circuit d'Idiada del Baix Penedès, dues instal·lacions pioneres que aporten innovació i atreuen professionals de tots el món cosa que repercuteix en el conjunt de la vegueria. Pere Carles, expresident de la fira d'Igualada i de las Federació de Fres de Catalunya .... Finalment va parlar Francesc Rica, secretari general de la Unió General dels Treballadors de l'Anoia, el Penedès i el Garraf que va destacar que la seva organització ja inclou tres de les quatre comarques i que la implementació de la vegueria podria portar al territori coses molt bàsiques  com els òrgans de conciliació o la gestió de polítiques actives d'ocupació tan necessàries en un territori que té algunes dels comarques amb més atur de Catalunya.

 

Experts en geografia, territori i urbanisme

Ramon Arnabat, professor d'història de la Universitat Rovira i Virgili va fer un recorregut per la història de la vegueria del Penedès destacant-ne els fonaments geogràfics i humans que n'han mantingut la vigència des de l'edat mitjana fins els nostres dies amb especial insistència en els darrers cent anys. Francesc López Arias, arquitecte especialitzat en dret urbanístic va centrar la seva intervenció en la força i l'evolució de l'àrea metropolitana de Barcelona i en la seva opinió el fet d'escapçar-ne una part per crear la vegueria del Penedès és un risc molt elevat que no creu que aporti beneficis a cap de les parts. Jaume Casañas, geògraf, va destacar el fet que el Penedès d'una banda és terra de pas, i de l'altra és terra de frontera entre dues grans àrees metropolitanes, per tant és troba en una situació delicada de la qual només se'n pot sortir si disposa d'una organització pròpia prou potent. Pau Batlle, arquitecte, urbanista i paisatgista, afirma que l'únic model que per ara ha estat vigent és el de la metropolinització que és un model rígid i invasiu que es menja el territori agrícola; cal crear un altre que va anomenar mesòpoli que neixi del territori agrícola i a partir d'aquí generi urbanisme i ciutats; creu que el Penedès amb l'instrument de la vegueria podria ser un lloc idoni per desenvolupar aquest model.

 

Món cultural i associatiu del Penedès

Fèlix Simon, president de la Plataforma per una Vegueria Pròpia va destacar el goig de trobar-nos aquí per encarar ja definitivament la creació de la vegueria Penedès després d'haver-la estat perseguint des del 2004. Va demanar celeritat no fos cas que per raons de dinàmica parlamentària no hi fóssim a temps. Va parlar de com cada vegada més es tenen en compte les potencialitats intrínseques dels valors territorials de manera que la vegueria Penedès ha de ser i serà una operació expansiva de desenvolupament territorial. Jordi Asensi en representació del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd va exposar que el seu grup sempre ha defensat la vegueria perquè sempre hem cregut en els models descentralitzats. Va explicar algunes de les intervencions que han fet per preservar el territori i pensa que la vegueria pot ser un instrument per fer una planificació més sostenible en temes com el mancomunament de serveis, el transport públic, la gestió d'infraestructures, etc. Albert Tubau, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs va parlar de la voluntat de ser del Penedès i la necessitat de l'instrument que ens ha de permetre assegurar  dos vectors que no tenen sentit l'un sense l'altre: identitat i eficiència. Va insistir que, en aquesta línia, l'objectiu final de la vegueria és millorar la qualitat de vida de les persones que viuen al territori penedesenc i de retruc també les dels territoris veïns.

 

Hem de fer esment per acabar de la intervenció de Juan Ignacio Soto, secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya que va destacar el fet que les vegueries emanen de l'Estatut de Catalunya del 2006 i per tant implementar-les és un mandat democràtic; va analitzar les dificultats polítiques i pràctiques que fins aquest moment han impedit que aquest desplegament es portés a terme.

També cal afegir que per raons diverses van excusar la seva assistència el senyor Josep Maria Albet i Noia president de la Denominació d'Origen Penedès i el representant del Estudi Ramon Folch, els quals faran la seva intervenció per escrit.


dissabte, 1 d’octubre del 2016

Comunicat 208, Llista Compareixences Parlament (Proposicio de Llei Creació de la Vegueria Penedès), 28.09.2016

A la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge del Parlament de Catalunya, celebrada el passat dimarts 27 de setembre, és va aprovar la llista de compareixences amb relació a la Proposició de llei d'adaptació de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, a la nova comarca del Moianès i a la creació de la vegueria del Penedès (Tram. 352-00612/11). 

 

Presencials a la Ponència:

 

-       Juan Ignacio Soto, secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya.

-       Francesc López Arias, arquitecte especialitzat en dret urbanístic.

-       Ramón Arnabat Mata, professor d'història i d'història de l'art de la Universitat Rovira i Virgili.

-       Una representació d'Estudis Ramón Folch

-       Jaume Casañas, geògraf i historiador.

-       Martí Sistane, president de l'Associació d'Empresaris del Penedès i el Garraf.

-       Jordi Cuyàs, director del Pla estratègic del Penedès.

-       Jordi Asensi, en representació del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd.

-       Albert Tubau, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs.

-       Josep M. Albet i Noya, president de la Denominació d'Origen Penedès.

-       Pere Carles, expresident de la Fira d'Igualada i de la Federació de Fires de Catalunya.

-       Fèlix Simon, president de la Plataforma Vegueria Penedès.

-       Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l'Anoia.

-       Francesc Rica, secretari general de la Unió General dels Treballadors de l'Anoia, el Penedès i el Garraf.

-       Pau Batlle, arquitecte, urbanista i paisatgista.

-       Joan Serra i Muset, enginyer superior en organització industrial.

-       Albert Rodríguez, en representació de Comissions Obreres.

 

I ho faran per escrit:

 

-       Juan Luis Ruiz, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i membre del Consell Comarcal del Garraf.

-       Roberto Labandera, exdiputat.

-       Francisco Romero, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i membre del Consell Comarcal de l'Alt Penedès-

-       Francisco Guisado, alcalde d'Òdena

-       Marc Castells i Berzosa, alcalde d'Igualada.

-       Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès.

-       Martí Carnicer, alcalde del Vendrell.

-       Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú.

-       Dionís Guiteras, president del Consell Comarcal del Moianès.

-       Xavier Boquete i Saiz, president del Consell Comarcal de l'Anoia.

-       Glòria Garcia Prieto, segona tinenta d'Alcaldia i presidenta del Consell Comarcal del Garraf.

-       Eva Maria Serramià Rofes, presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès.

-       Francesc Olivella, president del Consell Comarcal de l'Alt Penedès.

 

I en el darrer punt de l'ordre del dia, va quedar constituïda la ponència, que estarà formada per Joan Garriga Cuadres, Neus Lloveras i Massana, Eva Martínez Morales, Hortència Grau Joan, Sergio Sanz Jiménez i Alberto Villagrasa.