diumenge, 21 de març de 2010

El Punt, 20-03-2010: Elogi d'un alcalde


L'alcalde Aymamí fa prendre posició a la seva ciutat i dóna credibilitat a la vegueria del Penedès

Podria fer l'elogi de molts alcaldes i podria no fer-lo de molts d'altres. Avui, però, vull elogiar la posició de l'alcalde d'Igualada, Jordi Aymamí. I ho faig després d'haver llegit a El Punt la seva posició respecte a dos temes interessants, com són el debat veguerial i la possibilitat que hi hagi una parada del TAV a Vilafranca. Aymamí fila prim. Quan va començar el debat de les vegueries, va fer una proposta prou interessant; deia que el Penedès incloent-hi l'Anoia es podrien estructurar com una subvegueria de la Regió 1. Era una proposta que ja en el seu moment vaig elogiar perquè podria desencallar una discussió que avui encara es manté viva. No va ser ben acollida per ningú: els partidaris de la vegueria perquè els va semblar de poca ambició i els detractors perquè semblava que complicava la cosa veguerial.

Ara, aposta per la vegueria del Penedès i ho fa amb la voluntat clara de prendre posició de manera estratègica. La profunda remodelació a tots els nivells que ha fet de la seva ciutat – la hi envejo, amb l'hospital, aeroport, variants, museu de la premsa..., i més coses que ha fet– s'ha de completar amb un posicionament territorial sòlid i sap que, per això, li cal la relació amb la capital, Barcelona. I, aquesta relació li ve perquè forma part d'una hipotètica vegueria equilibrada, sostenible, amb pes específic, territori frontissa, amb recursos..., com podria ser el Penedès, ja que li és un avantatge, més que no pas situar-se en una Catalunya Central en què ja s'han repartit el pastís, entre Manresa i Vic. Aymamí sap de què parla, va ser un impulsor entusiasta dels pactes de l'Eix Diagonal, hagués estat bé – potser ho van fer, ho desconec– que el dia que va venir el conseller Nadal a passejar-se per les obres l'haguessin convocat; podia haver explicat amb claredat i detalls les dificultats que ha comportat, que es trigués prop d'onze anys perquè es comencin les obres. Impulsor també del Pacte de Sant Martí, l'intent polític més seriós que s'ha fet de coordinar políticament un territori –Penedès ampli i Anoia– per trobar-ne les potencialitats comunes. Ara, sembla que els mateixos que li van retirar l'impuls el volen ressuscitar com a mostra que treballen pel Penedès... En definitiva, que carregat de raons altra vegada, l'alcalde Aymamí fa prendre posició a la seva ciutat i dóna credibilitat a la hipotètica vegueria del Penedès.

Però no acaba aquí i reclama que el TAV tingui parada a Vilafranca. Hi coincidim també, encara que algú pugui pensar com em deia, fent gala d'una perspicaç intel·ligència, un company, fa poc, que jo defenso la parada perquè ara utilitzo el TAV amb una certa regularitat. Em sembla perfecte reclamar aquesta aturada i no cal que tots s'hi aturin –no tindria sentit–, però alguns del serveis de primera hora i algun dels darrers sí que ho podria fer i es donaria servei a prop de 200.000 persones, que és una massa crítica prou important. Si s'analitzés els viatgers que pugen al Camp de Tarragona o a Guadalajara, per exemple, segurament encara en pujarien més a Vilafranca; per tant, tindria sentit modificar alguna de les aturades i donar aquest servei evitant haver de desplaçar-se a Barcelona o al Camp de Tarragona als usuaris del Penedès, entès en sentit ampli... Però encara en temes ferroviaris, segur que també coincidiria amb l'alcalde Aymamí a reclamar que, en el procés de treball i estudis per definir el recorregut del tren orbital, s'estudiï la possibilitat que el ramal Vilanova-Vilafranca tingui una prolongació fins a Igualada i enllaci amb el futur ferrocarril transversal. Ara que està en fase d'estudi seria possible fer-ho paral·lel a la carretera de l'eix diagonal, i seria una bona infraestructura que estructuraria aquest territori unint les capitals i els territoris, obrint noves i interessants oportunitats.

Vist el que ha fet l'alcalde Aymamí a Igualada és un plaer coincidir amb ell en algunes propostes que semblen raonables i que, possiblement, en el futur, poden acabar sent una realitat positiva.