El periodico 27-3-10: Els barons locals del PSC alcen la veu contra la llei de vegueries

1. • BCN exigeix un tractament singular i Lleida rebutja partir en tres la província
2. • Tarragona i Reus donen per bo el nou mapa, però sense renunciar a ser capital

«No hi ha ningú a Catalunya que estigui a favor de les vegueries». El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet (CiU), va deixar anar aquesta frase en el seu torn d’opinió sobre el projecte de llei d’organització territorial. Si un estranger hagués aterrat ahir al Parlament per escoltar les compareixences sobre la nova norma, recolzaria l’afirmació. Alcaldes, presidents de diputacions i de consells comarcals, entitats municipalistes i plataformes cíviques van posar tota mena de pegues a la llei que el tripartit s’ha proposat que vegi la llum abans de les eleccions de la tardor. La indignació dels que s’han quedat sense vegueria i la insatisfacció dels que en tenen una van plasmar la falta d’unitat territorial en una maratoniana jornada, en què va quedar en evidència que la revolució interna més gran la té el PSC. Amb la seva presència o absència, els càrrecs institucionals socialistes van demostrar –tots en un to moderat– que, amb independència de com s’acabi el procés, tenen dret a protestar.

BARCELONA
Tracte diferenciat per ser la capital catalana
La Diputació de Barcelona va ser un dels primers organismes que
va reaccionar amb duresa contra el nou mapa de Catalunya, quan la llei encara no havia estat engendrada. Acusava el Govern de desvirtuar la concepció estatutària de les vegueries. El seu president, el socialista Antoni Fogué, va clamar ahir contra les temptacions uniformitzadores del projecte. Va pujar al carro de les singularitats territorials que comanda l’Aran i va exigir un «tractament especial, no privilegis» per a la vegueria de Barcelona, per ser la de més població i la que inclourà la capital de Catalunya.
Aquesta vegueria integrarà el Penedès, territori que reivindica el «dret a emancipar-se» i que no va estar representat ahir per cap de les seves institucions. El tripartit va vetar totes les compareixences que va proposar CiU –gairebé 100– i es va conformar escoltant la Plataforma per una Vegueria del Penedès. El portaveu, Fèlix Simon, va ser encara més dur que els polítics i va afirmar que Catalunya no tindrà «salut social ni política» mentre no compleixi amb el Penedès. CiU i el PPC van recolzar la tesi independentista. Els socis del tripartit, amb diferències de matís, van recordar que la llei permet la creació de noves vegueries en el futur.
No tanta unió van mostrar el PSC, ERC i ICV-EUiA en la rèplica a les veus del municipalisme. Tant el socialista Manuel Bustos, de la Federació de Municipis de Catalunya, com el convergent Jordi Moltó, de l’Associació Catalana de Municipis, van advertir de la «tensió» que està generant la norma i que les vegueries no seran efectives fins que s’aprovi la llei de governs locals. Iniciativa va instar Esquerra, responsable de la Conselleria de Governació, a tirar endavant la norma. Però el departament no preveu fer-ho abans de l’estiu, i dóna per fet que serà impossible que el Parlament l’aprovi en aquesta legislatura.

TARRAGONA
Pugna latent darrere de bones paraules
Els alcaldes de Tarragona i Reus, tots dos del PSC, es van abraçar, es van fotografiar junts, van somriure i van fer broma. Però van comparèixer per separat i, encara que tots dos van donar per bona la llei, van defensar realitats diferents per a la seva vegueria. El de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va aplaudir que la seva ciutat en sigui la capital, però va abominar del nom de la vegueria: Camp de Tarragona. El de Reus, Lluís Miquel Pérez, es va aferrar al nom de la vegueria per consolar-se, però, per si algú abaixa la guàrdia, va avisar que encara es pot plantejar demanar la cocapitalitat. «No podem substituir el jacobinisme espanyol de les províncies per un nou jacobinisme català», va sostenir abans de comparar Reus amb Nova York, l’epicentre econòmic dels Estats Units que no és, tampoc, la capital del país.
Perquè no es digués que no hi ha territori sense queixa, l’alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, va subratllar que les terres de l’Ebre
–l’única zona on hi ha consens veguerial– desitgen una vegueria «digna», és a dir, amb competències efectives i recursos per desenvolupar-les.

LLEIDA
Alcalde enfadat que es queixa amb moderació
Un altre socialista enfadat era l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. En un to sempre moderat, va ser el dirigent que va apostar per un canvi de més abast en la llei. Per evitar que Lleida «es parteixi en tres vegueries», va proposar mantenir l’statu quo a través d’un «ens supramunicipal», en què l’Alt Pirineu i l’Aran, cada territori per separat, siguin reconeguts com a «àmbits funcionals» amb identitat pròpia. Vol evitar així que de la demarcació de Lleida se n’esqueixin la cornisa pirinenca i el Solsonès, que passaria a la vegueria de la Catalunya Central.
Aquests dos trossos de Lleida van disposar de veu pròpia en la sessió. El president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, va denunciar la política de «fets consumats» que ha seguit el Govern i va defensar el paper vertebrador de les comarques. Per la seva part, en representació del Manifest per la Vegueria de l’Alt Pirineu, Amadeu Gallart va subscriure la vegueria pirinenca, però va demanar que es respecti la Vall d’Aran si no s’hi vol integrar.
El síndic aranès i diputat del PSC, Francesc Boya, no va voler participar de l’encotillat format de la sessió
–10 minuts d’intervenció per territori– i va aconseguir que la comissió d’assumptes institucionals es comprometés a mantenir amb ell una reunió particular per mirar d’encarrilar la desafecció de la vall pel nou model. Fins i tot el president de la Diputació de Lleida, el republicà Jaume Gilabert, va haver de deixar constància que la seva institució va rebutjar que l’Aran formi part del sistema veguerial, després de fer una abrandada defensa personal de l’organització administrativa.

GIRONA
La Cerdanya vol ser com Andorra
Les ferides a Girona no couen tant. El president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Esteve Maurell, va insinuar que tenia intenció d’anar a Brussel·les per reclamar per a la seva comarca
–actualment dividida entre Girona i Lleida– «el mateix tracte que Andorra» o bé reivindicar ser una província pròpia.