El Periódico 3-2-10: El Govern tira endavant les vegueries després d’un acord entre PSC i ERC

1.              • Els republicans aconsegueixen un text més concret que no aplaca totes les tensions territorials

2.              • Montilla força la màquina per permetre que el projecte pugui superar el tràmit parlamentari

Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.

 

Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.

JOSE RICO / SALVADOR SABRIÀ
BARCELONA

Sobre la botzina i en un intens esprint final, el tripartit ha salvat el seu compromís d'aprovar la nova divisió de Catalunya en vegueries, i fer-ho en temps i forma adequats perquè hi hagi alguna esperança
–no pas garantia– que la llei entri en vigor aquesta legislatura. El Govern va presentar ahir el projecte després d'un mes de contactes a tots els nivells. Amb la pressió del calendari, el president va agafar les regnes dels dos fronts de batalla actius: ERC i els alcaldes del PSC. Els republicans han aconseguit que la norma sigui més exhaustiva i quedi blindada la gradualitat en la implantació dels ens substitutius de les diputacions provincials. En canvi, Montilla no ha aconseguit calmar tot l'empipament dels dirigents territorials del PSC, però ha optat per lidiar amb el descontentament davant el risc que el fracàs de les vegueries també acabés arrossegant la llei de l'àrea metropolitana, norma anhelada pels socialistes que es va aprovar també ahir i que ERC ha utilitzat per forçar un desenllaç favorable. La imatge de l'acord va ser la roda de premsa conjunta del president i el conseller de Governació, Jordi Ausàs.

POC TEMPS / Si les vegueries no s'aprovaven ahir o, com a molt tard, la setmana que ve, el Parlament no tindria temps material per tramitar-les i votar-les abans que la Cambra es dissolgui. Per això, Montilla va redoblar l'última setmana els seus contactes amb les parts implicades. Després de diverses reunions amb Ausàs, va citar els màxims dirigents d'ERC, Joan Puigcercós i Joan Ridao. Segons fonts republicanes, la trobada va desencallar els punts més conflictius de la llei, com la concreció de les seves tres fases d'aplicació, que l'esborrany gairebé no detallava.
Primer, les quatre diputacions passaran a constituir-se com a consells de vegueria. Després d'una senzilla modificació legislativa estatal, es formalitzarà la vegueria de les Terres de l'Ebre. Les vegueries de l'Alt Pirineu i Aran i la Catalunya Central hauran d'esperar que les Corts avalin els canvis de límits provincials. ERC buscava així contrarestar la imatge que les vegueries només suposaven mers canvis de nom, que en la pràctica és el que passarà en la primera fase d'execució.

DESACTIVAR CiU / Esquerra també volia deixar la porta oberta a noves vegueries. Govern i Parlament podran proposar la creació, modificació o supressió d'ens, un precepte que, segons el color de l'Executiu i les majories parlamentàries, pot vehicular reivindicacions no satisfetes ara. CiU secunda la de convertir el Penedès en vegueria. Esquerra es va afanyar a recordar que això es podrà fer, per deixar sense arguments la federació davant un possible no a la llei.
Però, a més, ERC tenia un as a la màniga per pressionar. Va advertir que la llei de vegueries i la de l'àrea metropolitana anaven de la mà. Si fracassava la primera, fracassava la segona, l'objecte de desig del PSC, hegemònic electoralment a l'àrea de Barcelona.
Tancat el pacte amb Esquerra, el president es va reunir dilluns, després de l'executiva del PSC, amb els seus alcaldes més rebels, els presidents de les quatre diputacions i el Síndic de l'Aran. Aquest últim i l'alcalde de Lleida van constatar la ferma negativa de Montilla a acceptar les seves demandes. En canvi, les pugnes entre Tarragona i Reus les va canalitzar de forma salomònica: Tarragona acceptarà que la vegueria es digui Camp de Tarragona i Reus renunciarà a la capitalitat.
De fet, el text no parla de capitals, sinó de «seus institucionals». I la llei només n'explicita una: Tortosa. Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona es donen per fetes, i el Parlament, a proposta del Govern, validarà les capitals de l'Alt Pirineu i Aran i la Catalunya Central, que tampoc estan gaire clares.

La Vall d'Aran rebutja la nova llei mentre creix la desafecció

1.              • El Consell General exigeix replantejar la inclusió de la vall a la vegueria Alt Pirineu

2.              • El Síndic Boya avisa que si Barcelona no escolta buscarà suport a Madrid

TONI SUST
VIELLA

La desafecció no només creix. Prolifera. I encara que Catalunya, o almenys una part, l'expressa amb vehemència cap a la resta d'Espanya, els que subscriuen aquestes queixes no semblen conscients que el mateix recel que ells senten respecte a Madrid existeix a la Vall d'Aran respecte a Barcelona. No són ni sis ni set milions, són 10.000 persones. Però la protesta dels aranesos és equiparable a la catalana –que el president, José Montilla, va proclamar davant com un senyal d'alarma– fins al punt que ciutadans i polítics fan servir, per parlar de Catalunya, les mateixes frases que els catalans fan servir per protestar pel tracte institucional que reben de l'Estat. Hi ha matisos: a la Vall d'Aran la queixa és pràcticament unànime i no coneix divisió política.
Es va apreciar ahir a la reunió del Consell General de l'Aran, els integrants del qual, amb el síndic, Francesc Boya, al capdavant, van rebutjar la possibilitat que la Vall d'Aran quedi integrada dins la vegueria de l'Alt Pirineu i van reclamar un reconeixement específic de la seva singularitat i la seguretat total que mantindran el seu autogovern i que aquest «podrà seguir creixent», en paraules de Boya. El síndic, que és també diputat autonòmic del PSC, va advertir que si Catalunya no escolta les seves queixes, la Vall d'Aran les anirà a exposar a Madrid. Allà, va dir, intentarà que en el procés de traspàs de les províncies a les vegueries que han d'aprovar les Corts, els aranesos obtinguin el tracte especial que creuen que es mereixen.

INDIGNACIÓ / El de la vegueria és un front obert; l'altre és la llei de la Vall d'Aran, paralitzada. El Consell va aprovar instar els grups del Parlament a forçar que una ponència conjunta abordi la qüestió. Per a això n'hi ha prou que ho demani una cinquena part de la Cambra. La casualitat va voler que ahir el Govern de José Montilla aprovés el projecte de llei de vegueries. Aquest contempla el règim especial de la Vall d'Aran, cosa que no va evitar que s'encenguessin una mica més els ànims del Consell. Es va parlar de falta de respecte per part de l'Executiu català i fins i tot es va arribar a al·ludir a la independència de la Vall d'Aran. L'òrgan es va reunir a la seu institucional, la Casa del Senyor del municipi d'Arròs, on Boya va exposar les idees centrals d'un elaborat informe que exposa per què la Vall d'Aran no ha d'integrar la vegueria de l'Alt Pirineu. El text, obra del notari Vicent Simó, aporta diverses raons, en part arrelades en la història, però també en la Constitució i l'Estatut del 2006, que reconeixen la singularitat aranesa.
Els aranesos es defineixen com un poble diferenciat, constituït com a comunitat política el 1175, amb el tractat d'Emparança amb el rei d'Aragó Alfons I. La unió amb Catalunya arriba el 1411. Els llaços administratius eren relatius: el decret de Nova Planta que va acabar amb les institucions catalanes va respectar les araneses. Només el 1833, amb la divisió provincial, els aranesos van ser inclosos en una organització territorial catalana, a la província de Lleida. Fins al 1991 la Vall d'Aran no va veure recuperades les seves institucions, amb la llei que el Govern de Jordi Pujol va trigar una dècada a impulsar.

EL CARRER / No fa falta escoltar els polítics per topar amb la desafecció aranesa. N'hi ha prou de preguntar pel carrer a Viella. Gairebé tothom se sent maltractat per Catalunya. Gairebé ningú ho vol explicar mostrant el seu nom: «Això és molt petit, ens coneixem tots».