El Periodico, 23-2-2010: Les vegueries estalviaran 1.032 càrrecs

TRIBUNA BARCELONA, FÒRUM D’OPINIÓ D’EL PERIÓDICO

Les vegueries estalviaran 1.032 càrrecs

1.      • El conseller de Governació, Jordi Ausàs, defensa un model territorial de Catalunya més simple i racional

 

JOSE RICO
BARCELONA

El pare polític de la llei de les vegueries, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, demostra diàriament que la seva aposta per superar una divisió provincial de Catalunya que data del 1833 no és un capritx personal, ni del seu partit. En la seva particular batalla per desplegar la màxima pedagogia sobre una norma que ha fet rebrotar pugnes i rivalitats locals que estaven latents, va disparar ahir en la direcció més sensible de cara a la ciutadania en temps de crisi. Per primera vegada, va fer una estimació del nombre de càrrecs públics –en definitiva, el nombre de sous– que es podrien estalviar quan la nova organització territorial s’hagi desplegat totalment. Fins a 1.032 càrrecs polítics es podrien suprimir (en condicional, de moment) gràcies a les vegueries. Establir un calendari per a aquest procés és encara una utopia, però el conseller va advertir que la substitució de les diputacions provincials comporten la sortida d’«un viatge sense retorn».
Fins ahir, l’estalvi econòmic que suposaran les vegueries eren tan sols paraules, ja que el Govern no havia donat xifres concretes. Ausàs es va arriscar a posar sobre la taula un càlcul que el temps dirà si és o no erroni. ¿D’on sortirien aquests 1.032 càrrecs condemnats a desaparèixer? Doncs en la seva totalitat dels actuals consells comarcals, els òrgans col·legiats que avui governen i administren les 41 comarques de Catalunya. Aquestes institucions no se suprimiran, però Governació té la intenció de redefinir el seu funcionament i les seves competències.

BRAÇ EXECUTOR / «El consell comarcal ha de ser el braç executor i el capital humà de les vegueries, cosa que evitarà una inflació dels recursos humans», va explicar Ausàs a Tribuna Barcelona, fòrum d’opinió d’EL PERIÓDICO. La Generalitat vol «buidar» de representació política l’estructura comarcal i que els consells es converteixin en ens encarregats de «mancomunar els serveis bàsics dels municipis». Seguint aquesta premissa, en un consell comarcal només hi estarien representats els governs locals, «però no les oposicions», va afegir el conseller. En aquest punt es basaria l’estalvi de sous i la simplificació administrativa.
Ara bé, si Ausàs va fer servir en tot moment el temps condicional va ser perquè l’estalvi de càrrecs és encara un desig que s’ha de plasmar en una altra norma que Governació no preveu aprovar fins, com a mínim, l’estiu que ve, la llei dels governs locals. Per una qüestió de terminis, el desenvolupament d’aquesta norma ja correspondrà a l’executiu que sortirà de les pròximes eleccions. «Es tracta de concebre el conjunt d’ens locals intermedis com una xarxa que gira al voltant dels municipis per guanyar eficiència, racionalització administrativa i proximitat», va assenyalar el conseller.
Pel que fa al part de les vegueries, Ausàs va lamentar que només s’hagin sentit veus discrepants. «El ressò del debat s’ha centrat en qüestions locals i ha deixat el terreny lliure als detractors», va constatar. Va definir el projecte avalat pel tripartit com «una victòria del catalanisme polític», malgrat reiterar que, amb l’Estatut aprovat al Parlament, s’hauria arribat més lluny». El «viatge sense retorn» es completarà amb l’esmentada llei dels governs locals i quan el Govern central adapti la legislació estatal al nou mapa català.

AVÍS A CiU / Però Ausàs sap que la llei tindrà un altre contratemps: CiU no està disposada a aprovar-la. Per aquest motiu, va advertir que «cap partit de tradició catalanista es pot oposar a un exercici de sobirania i tan primordial com aquest», i, fins i tot, va arribar a augurar que, si es perd aquesta oportunitat de superar la divisió provincial, no n’hi haurà cap altra.

 

JORDI AUSÀS COLL, la pedagogia del professor pirinenc

BON PEDAGOG
Explicar les vegueries, la llei electoral i el finançament local requereix grans dosis de pedagogia, i qui en pot tenir més que un professor. Jordi Ausàs Coll (La Seu d’Urgell, 1960) es dedicava a donar classes de primària abans de dedicar-se a la política. Home tranquil, de tracte afable, conversa amena i treballador infatigable, també va ensenyar català a la Universitat de Barcelona i va dirigir l’Escola Andorrana d’Escaldes Engordany. Té tres fills.

HOME AMB SORT
A aquest conseller d’ERC, habituat al món local i amb experiència de gestió, l’ha acompanyat moltes vegades la fortuna. En va tenir quan va entrar el 1995, gairebé contra pronòstic, com a diputat al Parlament. Va tornar a somriure-li el 2003, quan va persuadir CiU per donar-li suport com a alcalde de la seva ciutat. I va repetir sort el 2008, quan, després de no ser elegit diputat al Congrés, va ser designat conseller.

LLUITA PIRINENCA
Va ser molts anys el diputat que més iniciatives va presentar a favor del Pirineu. Va lluitar perquè els universitaris de muntanya tinguessin més beques, va defensar la gratuïtat del peatge del túnel del Cadí per als veïns i va denunciar l’estat de la C-14, la Seu-Lleida. Va ser el candidat territorial més recolzat per ERC en les generals del 2008, fins al punt que el seu nomenament com a conseller va posar d’acord Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós.