dissabte, 6 de febrer de 2010

Avui, 06-02-2010: En el nom de la vegueria

La divisió territorial que ha aprovat el govern s’acosta més als corregiments de Felip V que a les autèntiques vegueries medievals

Les vegueries antigues no són la panacea de l’organització territorial catalana. De fet, l’únic que es vol recuperar ara d’aquest sistema medieval que va subsistir durant sis segles, del XII al XVIII, és el nom, tal com s’ha fet amb altres institucions com la Generalitat o els Mossos d’Esquadra, que poc tenen a veure en l’actualitat amb allò que van ser.

Encara que soni estrany, els corregiments, imposats per Felip V per substituir les vegueries després del Decret de Nova Planta, responien millor a la divisió natural de Catalunya per un únic motiu bàsic: estaven pensats i no eren arbitraris. Per això, les demarcacions aprovades pel govern dimarts passat s’assemblen més a aquests corregiments que a les divisions antigues.

Les vegueries van arribar a ser, al llarg del temps, més de vint. Aquesta organització no s’ajustava a les valls, les muntanyes, els rius o les particularitats de la zona, sinó que obeïa a raons econòmiques i de població. En aquells moments, el rei necessitava tenir un representant –un veguer designat a dit– en tots els municipis importants. I era “aquest delegat qui feia de jutge, imposava la jurisdicció de la corona, recaptava impostos i vetllava perquè la policia funcionés correctament”, segons explica el catedràtic d’història medieval a la Universitat de Lleida (UdL) Flocel Sabaté. Per la seva banda, el professor Jaume Font, del departament de geografia física i anàlisi geogràfica regional de la Universitat de Barcelona (UB), sosté que “comparat amb les administracions modernes, les vegueries no eren gaire operatives, tenien unes funcions mínimes i concretes, ningú s’encarregava de la sanitat, l’educació, etc.”. A més, els límits de les vegueries canviaven sovint en funció dels conflictes entre els municipis.
...