diumenge, 28 de març del 2010

Parlament de Catalunya, 26-03-2010: Seqüencia del debat de la Compareixença de Fèlix Simon, PVP, per la llei de vegueries

Compareixença de Fèlix Simon, portaveu de la Plataforma per la Vegueria Penedès, amb relació al Projecte de llei de vegueries.

Cliqueu:

La Vanguardia, 26-03-2010: El Penedès pide ser la octava veguería y Barcelona, un tratamiento "especial"


El presidente de la Diputación de Barcelona, Antoni Fogué, pide que los municipios que pasen a ser parte de Catalunya Central no pierdan servicios

Barcelona. (Efe).- El presidente de la Diputación de Barcelona, Antoni Fogué, ha pedido un tratamiento "especial" desde el punto de vista competencial para la veguería de Barcelona, mientras que el Penedès se ha reivindicado como octava veguería a través del presidente de la plataforma que lo reclama, Fèlix Simon.


Ambos han comparecido esta mañana en el Parlament para dar su opinión sobre el proyecto de ley de veguerías, que prevé estructurar Catalunya en siete partes: Barcelona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central, Girona, Terres de l'Ebre y Camp de Tarragona. Fogué ha coincidido con sus homólogos de Girona, Enric Vilert; y Lleida, Jaume Gilabert, en que el objetivo debe ser lograr el máximo consenso posible entre todas las administraciones, pero ninguno de ellos ha criticado el proyecto de ley del Govern.

Los presidentes de la Diputación de Lleida y Girona, ambos de ERC, han defendido sin fisuras la ley redactada por el conseller de Gobernación, Jordi Ausàs, mientras que Fogué, "satisfecho" por los cambios introducidos, aún ve "margen de mejora" en el texto.

Por una parte, Antoni Fogué ha reclamado un trato diferenciado para la veguería de Barcelona -"no privilegios", ha aclarado- dada su densidad de población, sus dos coronas urbanas y su complejidad urbanística y en materia de movilidad. Ha reivindicado un modelo "asimétrico" que permita a cada veguería tener más o menos funciones de acuerdo a sus necesidades, y ha pedido una "financiación justa" y más competencias para el nivel intermedio de administración.

Por otro lado, ha alertado de que, cuando la provincia de Barcelona quede repartida entre la veguería de Barcelona y la de la Catalunya central, los habitantes de esta segunda veguería "no pueden perder calidad en la prestación de servicios". El presidente de la Diputación de Lleida, por su parte, ha defendido los consejos comarcales, pero ha planteado suprimir su "papel político", y ha augurado que la implantación de las veguerías comportará suprimir más de 200 cargos políticos en Lleida. Tanto Gilabert como Vilert han destacado que la ley de veguerías es un mandato estatutario y que hay que afrontarlo aunque el Parlament esté en la parte final de la legislatura.

Gilabert ha defendido que ningún alcalde de la zona rechaza la veguería del Alt Pirineu, mientras que su homólogo de Girona ha asegurado que la legislación actual impide satisfacer los deseos de mayor identidad de la comarca de la Cerdanya.

Una de las intervenciones más críticas con la ley la ha protagonizado Fèlix Simon, presidente de la Plataforma por una veguería del Penedès, que ha avisado de que "el país no tendrá ni salud social ni política" hasta que esta zona tenga una "identidad" propia, y ha pedido "ayuda" a los diputados. Ha reivindicado el "derecho a emanciparse" del Penedès, y ha criticado que esta zona haya estado partida en "dos provincias" (Barcelona y Tarragona) y pueda estarlo ahora entre tres veguerías. Simon ha denunciado que el Govern "ha dado la espalda" a las demandas del Penedès, y ha alertado de que, en las elecciones catalanas, los habitantes de esta zona apoyarán a los partidos que respalden su "emancipación", puesto que 63 de los 73 ayuntamientos del Penedès piden una veguería propia.

El debate sobre este ámbito ha generado un intercambio de reproches entre PSC y CiU, federación que, como el PPC, ha garantizado su apoyo a la creación de esta veguería, mientras que ERC e ICV dejan abierta la puerta a crear este ente en el futuro. Por su parte, Amadeu Gallart, en representación del manifiesto por la veguería del Alt Pirineu, ha dejado claro que, aunque el Govern ha agrupado al Pirineo y a la Vall d'Aran en una misma veguería, los firmantes de este manifiesto respetan la solución que puedan acordar los habitantes de este valle y el ejecutivo catalán.

...>  http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100326/53899065369/el-penedes-pide-ser-la-octava-vegueria-y-barcelona-un-tratamiento-especial-penedes-lleida-girona-tar.html

El Punt, 27-03-2010: Ausàs defensa a Sant Sadurní que la llei de vegueries «és bona per al Penedès»

El conseller reitera que la porta per a la vuitena vegueria és oberta per a la pròxima legislatura

Jordi Ausàs i Joan Amat visitant ahir l'edifici annex de la Fassina. Foto: A.M.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va assegurar ahir a Sant Sadurní d'Anoia –on es va desplaçar per primer cop en visita oficial per veure diverses obres que disposen d'ajuts del seu departament– que la llei de vegueries, tot i que descarti ara la del Penedès, «és bona per al Penedès i per a la resta del país», i va deixar clar que la llei estableix els mecanismes perquè es pugui demanar la creació de la vuitena, «que no és altra que la del Penedès». L'alcalde de la capital del cava, Joan Amat, ho va aprofitar per demanar-li canvis en diverses subvencions i mostrar-li les obres del futur centre d'interpretació del cava.

La Plataforma per una Vegueria Pròpia va apuntar fa setmanes que si pressionaven perquè s'inclogui la vegueria del Penedès dins del tràmit de la llei i no pas després que es creï la llei és perquè en el futur hi ha una porta oberta «amb espines», referint-se als entrebancs administratius que la llei tindrà tot i que reculli la possibilitat. El conseller Jordi Ausàs va respondre ahir a les crítiques de la plataforma afirmant que «si no hi ha llei no hi podrà haver vegueria per al Penedès ni per a cap altre lloc», i que l'alternativa era «asseure's amb els braços plegats i no fer la llei fins que hi hagués consens per fer la vegueria del Penedès. I ens hauríem florit».

Mentre la plataforma defensava ahir la creació de la vegueria del Penedès en les compareixences de la comissió d'Afers Institucionals al Parlament, Ausàs es desplaçava a Sant Sadurní d'Anoia per participar en una visita que feia mesos que havia pactat amb l'alcalde, Joan Amat, per veure diverses obres i projectes que disposen d'ajuts del seu departament, entre els quals el del centre d'interpretació del cava. El conseller va recordar que el Departament de Governació ha impulsat una llei «que fa molts anys que hauria d'estar feta», i va criticar «aquells partits que ara no volen fer la llei perquè no toca però mentrestant van dient que volen la vegueria del Penedès», amb referència clara a CiU. «Van governar molts anys i no es van recordar mai ni del Penedès ni de dibuixar una organització territorial que superés la divisió provincial», va concloure. D'altra banda, Ausàs ho va aprofitar per recordar que el govern català aplica la política de discriminació positiva en la distribució d'ajuts i subvencions, i que aquestes no es donen segons la població sinó segons el criteri de reequilibri territorial. El conseller va explicar que «l'Alt Penedès, tot i representar únicament el 2% de la població, rep un 12% de les subvencions». El conseller va recordar que el govern català ha estat l'únic a mostrar la seva queixa per la fórmula que s'aplica en el repartiment del fons estatal d'inversió local, i que pensa recórrer-hi en contra perquè la manera de repartir aquest fons envaeix les competències de Catalunya. Ausàs no va concretar, però, com s'hi recorrerà.

L'alcalde de Sant Sadurní d'Anoia, Joan Amat, va aprofitar ahir la visita d'Ausàs per demanar-li el canvi de destí de subvencions, l'avançament o el retardament dels terminis d'execució d'altres, i li va traslladar la petició de més ajuts. L'alcalde va mostrar al conseller les obres de l'edifici annex on en el futur hi haurà una part del centre d'interpretació del món del cava i li va traslladar la voluntat de poder inaugurar al llarg de l'any que ve l'equipament i la necessitat de trobar més d'1,5 milions d'euros per acabar el projecte.

Nou edifici per a l'oficina de turisme

El conseller Jordi Ausàs va visitar ahir les obres de l'edifici annex de la Fassina de Can Guineu, on s'instal·larà la nova casa del cava. La construcció de l'edifici annex, de nova planta i amb una superfície de 177 metres quadrats, ha costat 344.657 euros i el Departament de Governació i Administracions Públiques ha dipositat 171.772 euros a través del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). L'edifici, que està a punt d'obrir-se al públic, permetrà instal·lar-hi els serveis bàsics i tècnics i destinar les antigues naus vitivinícoles al centre d'interpretació del cava, l'oficina municipal de turisme i activitats culturals puntuals. El conseller va visitar també les obres d'estabilització dels talussos i d'urbanització de la zona de la Timba. Aquesta actuació és finançada amb 521.817 euros pel Departament de Governació i té 150.000 euros previstos a través del PUOSC.



-------- Missatge original --------
Assumpte: [vegueriapenedes]1368 Ausàs defensa a Sant Sadurní que la llei de vegueries «és bona per al Penedès»
Data: Sat, 27 Mar 2010 19:42:10 +0100
De: Fèlix Simon <fsimon@troc.es>
Respon a: vegueriapenedes@googlegroups.com
A: <vegueriapenedes@googlegroups.com>


--
http://www.vegueriapenedes.cat/
http://vegueriapenedes.blogspot.com/
http://vegueries.blogspot.com/
 
To unsubscribe from this group, send email to vegueriapenedes+unsubscribegooglegroups.com or reply to this email with the words "REMOVE ME" as the subject.

[Fwd: [vegueriapenedes]1367 Entitats i alcaldes reclamen millores substancials en la llei de vegueries]

Entitats i alcaldes reclamen millores substancials en la llei de vegueries

CiU insinua que s'hauria de fer una consulta al territori per conèixer l'opinió sobre aquesta nova reordenació

Tothom tensa la corda pel seu cantó perquè ningú no està satisfet del tot. Aquesta podria ser una de les conclusions de les compareixences que va haver-hi ahir sobre la llei de vegueries, en què la majoria d'entitats i alcaldes van demanar millores substancials i més concrecions en el finançament. Els organismes municipalistes van criticar la falta de consens; el president de la Diputació de Barcelona va apostar per un tractament «especial» per a la vegueria de Barcelona; l'alcalde de Lleida va advocar per un ens supramunicipal que absorbeixi competències dels consells comarcals, i la gent del Penedès va demanar una vegueria pròpia. I els grups parlamentaris, van anar a la seva. Retrets entre govern i oposició, i CiU insinuant que s'ha de fer una consulta al territori.

El debat d'ahir al Parlament va demostrar que la llei de vegueries continua fent coïssor al territori i que les administracions i les entitats encara tenen molts dubtes sobre com s'articularà la nova reordenació. La gran majoria dels compareixents d'ahir estan d'acord amb les vegueries, però també van mostrar alguns temors. Un dels punts que més preocupa és com sobreviuran econòmicament els nous consells de vegueries. És per això que els presidents de les diputacions van reclamar un full de ruta per al món local i que aquest projecte de les vegueries es complementi amb altres lleis com la del finançament i la dels governs locals.

...

La «identitat pròpia» del Penedès

M.Bataller
Fèlix Simón va defensar la vegueria del Penedès. Foto: A. PUIG.
1

«Com totes les persones adultes, tenim dret a emancipar-nos.» Les reivindicacions de Fèlix Simón, el president de la plataforma que reclama una vegueria pròpia al Penedès, es van sentir altes i clares ahir durant la seva intervenció en la comissió que aborda aquesta llei. Va fer un discurs basat en l'emotivitat i també en la singularitat del seu territori en un intent de fer caure el mur del tripartit i, sobretot, del PSC, que per activa i per passiva ja ha dit que només hi haurà set vegueries a Catalunya i que, de moment, no es farà la del Penedès. «No ens poden esquarterar i repartir-nos en tres vegueries», va exclamar Simón, qui també va intentar tocar alguna fibra sensible quan va mencionar que el sentiment del Penedès i la seva identitat es podria comparar amb les «reivindicacions que Catalunya fa davant d'Espanya.» Simón va puntualitzar que no volen ser un «satèl·lit» de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, i per això és tan important tenir un espai propi. També va apel·lar al tòpic que la unió fa la força i va explicar que els consells comarcals de la zona han donat suport a la iniciativa de la plataforma i també 63 dels 73 ajuntaments. En aquest context, va afegir-hi un argument més per intentar convèncer els diputats. «El Penedès serà la quarta vegueria amb més massa social.» En la part final de la intervenció, Simón va deixar els sentiments de banda i va advertir als partits que es poden trobar una desagradable sorpresa a les eleccions en funció de la posició que prenguin amb la vegueria del Penedès.

Les paraules de Simón, però, no van servir per canviar gaire res. ERC es va mostrar favorable a les tesis de la plataforma del Penedès, però, per contra, els socialistes van continuar ferms amb la seva actitud: «Estem convençuts que el Penedès té molt de camí a recórrer amb una aliança estratègica amb les altres comarques de Barcelona.» Mentrestant, ICV-EUiA va assenyalar que en aquest mandat tenen un pacte de govern signat i han de ser coherents amb les set vegueries que van acordar, però va obrir una porta per al futur. CiU i PP sí que van apostar per aquesta vuitena vegueria.

Davant d'aquestes declaracions del PSC, Fèlix Simón no es va estar de recordar: «Des del govern sempre ens demanen que justifiquem la viabilitat de la vegueria, però ells mai no ens han donat ni mig full argumentant per què no podem tenir aquesta
organització.»
...
...> http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/152248.html

Avui, 27-03-2010: El debat de la llei de vegueries reobre la tensió al territori]

| Lleida reclama que no es divideixi la província | La Diputació de Tarragona demana aturar el tràmit | Nou enfrontament entre Tarragona i Reus | La Cerdanya i el Solsonès denuncien la falta de consens
Lluís Bou

La marató de compareixences per la llei de vegueries al Parlament va posar de manifest ahir que el tràmit accelerat del projecte al legislatiu ha reobert la tensió al territori. Gairebé tots els compareixents van expressar queixes a la llei i reivindicacions molt difícils de casar les unes amb les altres, a excepció dels dos presidents de diputació que són militants d'ERC.

Després de la negativa del síndic d'Aran, Francés Boya, a comparèixer i dels problemes d'agenda que va tenir Miquel Roca, van acabar intervenint al Parlament els 14 representants d'ajuntaments, consells comarcals i plataformes que havia acceptat el tripartit. Comptaven tots ells amb l'aval de l'oposició, però aquesta hauria volgut que fossin prop de 100 les compareixences.

L'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, va demanar als diputats que l'actual demarcació no es divideixi en tres regions (Lleida, Alt Pirineu i Catalunya Central). Va advertir que això comportarà una pèrdua de "massa crítica" que afectarà l'activitat econòmica. Ros, en contra del que preveu la llei, va remarcar que la geografia vincula el Pirineu amb la plana de Lleida, perquè les valls van de Nord a Sud. Com a solució de compromís acceptaria que el Pirineu es dotés d'una simple àrea funcional pròpia.

També van intervenir a la comissió que debat la llei els alcaldes de Tarragona i Reus, Josep Fèlix Ballesteros i Lluís Miquel Pérez, que es van tornar a enfrontar per la capitalitat de la vegueria. Ballesteros reclama que quedi clar que Tarragona és la capital -ara el projecte parla de "seu institucional"- i s'oposa a l'expressió "Camp de Tarragona". Pérez exigeix tot el contrari.

Mentre els dos alcaldes socialistes expressaven opinions contraposades, la Diputació de Tarragona aprovava demanar que s'aturi la tramitació de la llei, informa Oriol Margalef. CiU i el PP van votar a favor de la mesura, mentre que el PSC i ERC s'hi van oposar.

La llei també va rebre crítiques de la Federació de Municipis de Catalunya i de l'Associació Catalana de Municipis. Manuel Bustos (PSC) i Jordi Moltó (CiU), en representació de les dues entitats, van coincidir a denunciar la falta de consens. Bustos es va declarar incòmode perquè en la discussió d'una normativa tan important "ha faltat seriositat i diàleg".

Encara es van mostrar més crítics amb la llei l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), i els presidents comarcals del Solsonès, Marià Chaure (CiU), i de la Cerdanya, Esteve Maurell (PSC). En to distès, Maurell no va dubtar a advertir que si no els fan cas hauran d'acudir a Brussel·les per "rebre el tracte que té Andorra o esdevenir una província".

El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, va demanar per a la vegueria barcelonina un tractament diferenciat en recursos i funcions.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 5. Dissabte, 27 de març del 2010

El periodico 27-3-10: Els barons locals del PSC alcen la veu contra la llei de vegueries

  1. • BCN exigeix un tractament singular i Lleida rebutja partir en tres la província
  2. • Tarragona i Reus donen per bo el nou mapa, però sense renunciar a ser capital


«No hi ha ningú a Catalunya que estigui a favor de les vegueries». El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet (CiU), va deixar anar aquesta frase en el seu torn d’opinió sobre el projecte de llei d’organització territorial. Si un estranger hagués aterrat ahir al Parlament per escoltar les compareixences sobre la nova norma, recolzaria l’afirmació. Alcaldes, presidents de diputacions i de consells comarcals, entitats municipalistes i plataformes cíviques van posar tota mena de pegues a la llei que el tripartit s’ha proposat que vegi la llum abans de les eleccions de la tardor. La indignació dels que s’han quedat sense vegueria i la insatisfacció dels que en tenen una van plasmar la falta d’unitat territorial en una maratoniana jornada, en què va quedar en evidència que la revolució interna més gran la té el PSC. Amb la seva presència o absència, els càrrecs institucionals socialistes van demostrar –tots en un to moderat– que, amb independència de com s’acabi el procés, tenen dret a protestar.

BARCELONA
Tracte diferenciat per ser la capital catalana
La Diputació de Barcelona va ser un dels primers organismes que
va reaccionar amb duresa contra el nou mapa de Catalunya, quan la llei encara no havia estat engendrada. Acusava el Govern de desvirtuar la concepció estatutària de les vegueries. El seu president, el socialista Antoni Fogué, va clamar ahir contra les temptacions uniformitzadores del projecte. Va pujar al carro de les singularitats territorials que comanda l’Aran i va exigir un «tractament especial, no privilegis» per a la vegueria de Barcelona, per ser la de més població i la que inclourà la capital de Catalunya.
Aquesta vegueria integrarà el Penedès, territori que reivindica el «dret a emancipar-se» i que no va estar representat ahir per cap de les seves institucions. El tripartit va vetar totes les compareixences que va proposar CiU –gairebé 100– i es va conformar escoltant la Plataforma per una Vegueria del Penedès. El portaveu, Fèlix Simon, va ser encara més dur que els polítics i va afirmar que Catalunya no tindrà «salut social ni política» mentre no compleixi amb el Penedès. CiU i el PPC van recolzar la tesi independentista. Els socis del tripartit, amb diferències de matís, van recordar que la llei permet la creació de noves vegueries en el futur.
No tanta unió van mostrar el PSC, ERC i ICV-EUiA en la rèplica a les veus del municipalisme. Tant el socialista Manuel Bustos, de la Federació de Municipis de Catalunya, com el convergent Jordi Moltó, de l’Associació Catalana de Municipis, van advertir de la «tensió» que està generant la norma i que les vegueries no seran efectives fins que s’aprovi la llei de governs locals. Iniciativa va instar Esquerra, responsable de la Conselleria de Governació, a tirar endavant la norma. Però el departament no preveu fer-ho abans de l’estiu, i dóna per fet que serà impossible que el Parlament l’aprovi en aquesta legislatura.

TARRAGONA
Pugna latent darrere de bones paraules
Els alcaldes de Tarragona i Reus, tots dos del PSC, es van abraçar, es van fotografiar junts, van somriure i van fer broma. Però van comparèixer per separat i, encara que tots dos van donar per bona la llei, van defensar realitats diferents per a la seva vegueria. El de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va aplaudir que la seva ciutat en sigui la capital, però va abominar del nom de la vegueria: Camp de Tarragona. El de Reus, Lluís Miquel Pérez, es va aferrar al nom de la vegueria per consolar-se, però, per si algú abaixa la guàrdia, va avisar que encara es pot plantejar demanar la cocapitalitat. «No podem substituir el jacobinisme espanyol de les províncies per un nou jacobinisme català», va sostenir abans de comparar Reus amb Nova York, l’epicentre econòmic dels Estats Units que no és, tampoc, la capital del país.
Perquè no es digués que no hi ha territori sense queixa, l’alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, va subratllar que les terres de l’Ebre
–l’única zona on hi ha consens veguerial– desitgen una vegueria «digna», és a dir, amb competències efectives i recursos per desenvolupar-les.

LLEIDA
Alcalde enfadat que es queixa amb moderació
Un altre socialista enfadat era l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. En un to sempre moderat, va ser el dirigent que va apostar per un canvi de més abast en la llei. Per evitar que Lleida «es parteixi en tres vegueries», va proposar mantenir l’statu quo a través d’un «ens supramunicipal», en què l’Alt Pirineu i l’Aran, cada territori per separat, siguin reconeguts com a «àmbits funcionals» amb identitat pròpia. Vol evitar així que de la demarcació de Lleida se n’esqueixin la cornisa pirinenca i el Solsonès, que passaria a la vegueria de la Catalunya Central.
Aquests dos trossos de Lleida van disposar de veu pròpia en la sessió. El president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, va denunciar la política de «fets consumats» que ha seguit el Govern i va defensar el paper vertebrador de les comarques. Per la seva part, en representació del Manifest per la Vegueria de l’Alt Pirineu, Amadeu Gallart va subscriure la vegueria pirinenca, però va demanar que es respecti la Vall d’Aran si no s’hi vol integrar.
El síndic aranès i diputat del PSC, Francesc Boya, no va voler participar de l’encotillat format de la sessió
–10 minuts d’intervenció per territori– i va aconseguir que la comissió d’assumptes institucionals es comprometés a mantenir amb ell una reunió particular per mirar d’encarrilar la desafecció de la vall pel nou model. Fins i tot el president de la Diputació de Lleida, el republicà Jaume Gilabert, va haver de deixar constància que la seva institució va rebutjar que l’Aran formi part del sistema veguerial, després de fer una abrandada defensa personal de l’organització administrativa.

GIRONA
La Cerdanya vol ser com Andorra
Les ferides a Girona no couen tant. El president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Esteve Maurell, va insinuar que tenia intenció d’anar a Brussel·les per reclamar per a la seva comarca
–actualment dividida entre Girona i Lleida– «el mateix tracte que Andorra» o bé reivindicar ser una província pròpia.


EUROPA PRESS, 26-03-2010: Vegueries.- La plataforma del Penedès critica el Govern per no donar-li una vegueria pròpia

El president de la Plataforma per una vegueria del Penedès, Fèlix Simón, ha criticat avui el Govern per no dotar aquest territori d'una vegueria pròpia en el projecte de llei de vegueries aprovat pel Govern, i ha afirmat que s'anteposen "interessos partidistes" davant d'una demanda dels ciutadans.

"Volem trobar un espai propi. No es tracta d'una mera reforma administrativa. Ara al Penedès hi ha consens, i tenim el dret d'emancipar-nos", ha dit en la seva compareixença a la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament.
Fèlix Simón ha lamentat que l'entitat que presideix sigui l'única que hagi pogut expressar la seva opinió a la cambra sobre el projecte de llei, ja que són moltes les associacions que desitjaven intervenir.

Ha criticat la tramitació del projecte perquè considera que ha faltat diàleg i consens per part del Govern, i ha invitat els partits a escoltar la raons per les quals reivindiquen una vegueria.

Simón ha advertit que la seva petició respon a una "emergència". Ha assegurat que si no s'accepta és per mantenir quotes de poder, i ha assenyalat que la Plataforma encararà la campanya de les eleccions catalanes donant suport als partits que defensin la seva reivindicació.

Segons ha explicat, si fossin una vegueria podrien treballar millor per millorar l'atenció dels ciutadans per part de l'Administració, i podrien plantar cara amb més garanties a l'atur a la zona.

El president de la Plataforma ha afirmat que hi ha una majoria creixent de sectors de les comarques del Baix Penedès, Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf que es mostren a favor de la seva demanda.

Ha assenyalat que els quatre consells comarcals del territori, 130 entitats i el sector empresarial han expressat el seu suport a la creació d'aquesta vegueria, i ha instat el Parlament a votar la seva petició.

"Des del Parlament els invitem a fer justícia, i a votar-ho ara. Això és possible i factible. Serà una decisió sàvia i intel·ligent", ha postil·lat.

ACN, 26-03-2010: La Plataforma per una vegueria del Penedès carrega contra el tripartit per la llei i per vetar compareixences

Barcelona (ACN).- La Plataforma per una vegueria del Penedès s'ha mostrat aquest divendres molt crítica amb el tripartit, tant per la Llei de vegueries que ha elaborat com també perquè ha vetat les compareixences al Parlament de desenes de representants de la zona que també defensen una vegueria pròpia. 'Avui el Parlament s'ha allunyat una mica més del poble que representa, i ens sap molt de greu', ha apuntat el president de la plataforma, Fèlix Simón, que ha advertit que, ara que s'apropen eleccions, estaran al costat d'aquells partits que defensen l'emancipació del Penedès. Simón ha fet un paral·lelisme entre les reivindicacions del Penedès i les de Catalunya vers l'estat espanyol.


Vilaweb: 26-03-2010: Polèmica per les compareixences precipitades de la llei de vegueries


Els grups del tripartit van optar per concentrar en un sol dia totes les compareixences · CiU critica la tramitació accelerada de la llei

La sessió de compareixences sobre la llei de vegueries a la comissió d'afers institucionals es fa avui enmig de la polèmica aixecada per la llista de compareixents i per la rapidesa amb què s'haurà d'enllestir. Convergència i Unió va demanar més de noranta compareixences, però la majoria van ser denegades pel tripartit. I PSC, ERC i ICV van decidir de fer-les en una sola sessió; per tant, els convocats tan solament tindran deu minuts per a explicar-se.

Francesc Boya, Síndic d'Aran, un dels compareixents convocats, va anunciar ahir que no es presentaria perquè no vol limitar-se a donar els arguments en una compareixença amb el temps 'acotat'. Boya ha acordat, doncs, amb els grups parlamentaris de participar en una sessió de la ponència sobre la Vall d'Aran relacionada amb la llei. El síndic, diputat del grup socialista, va recordar que l'article 94 de l'estatut establia que l'Aran, per mitjà del Consell General, 'ha de participar en l'elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial'. Fonts del Conselh Generau d'Aran van manifestar ahir a VilaWeb que aquesta fórmula era la millor per a potenciar la bilateralitat entre ambdues institucions.

Els setze compareixents convocats són: un representant de la Federació de Municipis de Catalunya; un de l'Associació Catalana de Municipis; els presidents de les quatre diputacions; el paer de Lleida, Àngel Ros; el batlle de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el de Reus, Lluís Miquel Pérez; el de Tortosa, Ferran Bel; un representant de la Plataforma per la Vegueria del Penedès; del Consell Comarcal de la Cerdanya i del Solsonès; els signants del manifest de l'Alt Pirineu;  Miquel Roca i Junyent, que els anys noranta va fer un informe sobre la nova organització territorial de Catalunya; i el Síndic d'Aran, el socialista Francés Boya, que no hi anirà.

CiU critica 'les formes parlamentàries del tripartit'

El vice-president segon del Parlament, Lluís Coromines (CiU), explica que 'la tramitació precipitada d'algunes lleis en aquest tram final de legislatura només es pot justificar per la necessitat del govern de presentar un full de serveis abans de les eleccions'. Coromines considera 'una vergonya convocar amb dos dies d'antelació els dirigents territorials i de l'àmbit municipal', perquè compareguin en una sessió atapeïda que impedeix de fer les aportacions necessàries a una llei molt important que afecta totes les administracions del país. És per aquesta importància tan gran que, segons el diputat de CiU, 'no hi ha justificació de cap mena per a cridar tan sols setze persones a una sessió ràpida, amb deu minuts per a cada intervenció'.

També diu que a la sessió de compareixences d'avui el seu grup es declararà contraris 'a les formes amb què es tramita aquesta llei' i demanarà l'opinió dels representants territorials i municipals que han estat convocats a intervenir. 'Volem saber si consideren correcte el procediment i si troben viable la llei com s'ha presentat fins ara.' Finalment, assegura que el seu grup 'reflexionarà sobre la voluntat del tripartit de no permetre la participació dels grups de l'oposició en les lleis; i que si ho volen fer com fan ara, que ho facin tots sols'.

El PSC, dividit entre la justificació de la pressa i la participació del territori

El diputat del PSC, Antoni Comín, va reconèixer que els grups que donen suport al govern volen aprovar les lleis que tenen entre mans abans d'acabar la legislatura i que per això 'escurcen màximament el temps de tramitació', tenint en compte que alguns grups poden portar les lleis al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que n'endarreriria un mes la tramitació, pel cap baix. De totes maneres, segons ell, el tripartit actua sempre d'acord amb el reglament del parlament.

Però entre els socialistes hi ha dirigents que no troben encertada la pressa amb què es tramita la llei. És el cas del paer de Lleida, Àngel Ros, que considera que 'una llei territorial ha de comptar amb l’opinió dels governs locals: municipals, comarcals i diputacions'. Ros hauria volgut que s'hi destinés més temps, però confia que 'la llei incorporarà les aportacions que es facin durant la sessió de compareixences i durant el debat parlamentari'. I és que, per ell, 'és fonamental que una llei d'ordenació miri bàsicament al futur, amb els mínims conflictes territorials possibles i amb la màxima cohesió del país

Avui, 26-03-2010: El síndic d'Aran i Roca planten avui la comissió de vegueries

Boya es nega a participar a la marató de compareixences per la llei per no despatxar el tema "en 10 minuts" | Roca Junyent tampoc hi anirà però per problemes d'agenda | Enric Marín no obté suports per a la CCMA

La pressa del govern per poder aprovar aquesta legislatura lleis que són importants per al tripartit està provocant plantades, fins i tot de càrrecs del PSC. El síndic d'Aran, el diputat socialista Francés Boya, va presentar-se ahir al plenari anunciant que suspenia la seva presència en les 16 compareixences previstes per avui per debatre la llei de vegueries. Boya va comunicar personalment als portaveus del tripartit que no pensava assistir-hi perquè no creu acceptable despatxar la negativa de l'Aran a integrar-se en la vegueria de l'Alt Pirineu "en deu minuts". I està convençut que això és el que succeirà a la sessió maratoniana d'avui.

El síndic aranès va demanar un tracte diferenciat i respectuós amb l'Aran i poder participar en la reunió de la ponència parlamentària durant almenys mitja hora. Al final se li va acceptar aquesta petició, tot i que alguns diputats socialistes es mostraven sorpresos pel tour de force. La sortida que es va trobar va ser a través d'un article del reglament.

Roca tampoc

Tampoc no anirà al Parlament Miquel Roca Junyent, que va coordinar l'informe sobre l'ordenació territorial elaborat en època de Josep Antoni Duran, quan era conseller de Governació. Roca no ha pogut quadrar l'agenda, particularment rígida després de la decisió del govern de liquidar en tan sols un sol dia el debat amb els afectats i els experts.

La pressa del govern amb les seves lleis abans que finalitzi la legislatura va tornar a provocar després del ple una sonora topada a la comissió d'economia, quan es van debatre les compareixences que demanaven CiU i PP a les lleis de la Sindicatura de Comptes i de successions. El tripartit no va dubtar a vetar-les totes per tal d'accelerar el tràmit de les dues lleis, tal com va reconèixer en públic el diputat socialista Toni Comín. "Mirin, la nostra prioritat és aprovar aquestes lleis", va admetre.

"Atemptat"

L'oposició es va queixar amb irritació que és la primera vegada que una llei es queda sense compareixences per debatre sobre el projecte, quan estaven sol·licitades. El diputat de CiU Antoni Fernández i Teixidó, visiblement enfadat, va acusar PSC, ERC i ICV-EUiA d'"atemptar contra la participació dels ciutadans i la vida del parlamentarisme català", i no va descartar que els nacionalistes declinin presentar esmenes a totes dues lleis.

La diputada del PP Maria Àngels Olano també va acusar els tres socis de govern d'acceptar compareixences "només quan els interessa i les poden utilitzar per fer pancartisme", i va lamentar que no deixin als grups parlamentaris escoltar l'opinió d'experts.

La Corporació de TV3

Tot això es produïa quan ja sembla evident que l'exsecretari de Comunicació del govern, Enric Marín, no tindrà els 90 diputats necessaris per rellevar Albert Sáez a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), ja que CiU refusa aquesta candidatura perquè creu que va "censurar" mitjans arran de l'ensorrament del Carmel.

ERC ja ha sondejat a CiU altres noms, a més de Marín, però de moment no hi ha acord. Amb l'actual situació, el govern no té majoria a la CCMA.

...>