diumenge, 28 de març del 2010

Vilaweb: 26-03-2010: Polèmica per les compareixences precipitades de la llei de vegueries


Els grups del tripartit van optar per concentrar en un sol dia totes les compareixences · CiU critica la tramitació accelerada de la llei

La sessió de compareixences sobre la llei de vegueries a la comissió d'afers institucionals es fa avui enmig de la polèmica aixecada per la llista de compareixents i per la rapidesa amb què s'haurà d'enllestir. Convergència i Unió va demanar més de noranta compareixences, però la majoria van ser denegades pel tripartit. I PSC, ERC i ICV van decidir de fer-les en una sola sessió; per tant, els convocats tan solament tindran deu minuts per a explicar-se.

Francesc Boya, Síndic d'Aran, un dels compareixents convocats, va anunciar ahir que no es presentaria perquè no vol limitar-se a donar els arguments en una compareixença amb el temps 'acotat'. Boya ha acordat, doncs, amb els grups parlamentaris de participar en una sessió de la ponència sobre la Vall d'Aran relacionada amb la llei. El síndic, diputat del grup socialista, va recordar que l'article 94 de l'estatut establia que l'Aran, per mitjà del Consell General, 'ha de participar en l'elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial'. Fonts del Conselh Generau d'Aran van manifestar ahir a VilaWeb que aquesta fórmula era la millor per a potenciar la bilateralitat entre ambdues institucions.

Els setze compareixents convocats són: un representant de la Federació de Municipis de Catalunya; un de l'Associació Catalana de Municipis; els presidents de les quatre diputacions; el paer de Lleida, Àngel Ros; el batlle de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el de Reus, Lluís Miquel Pérez; el de Tortosa, Ferran Bel; un representant de la Plataforma per la Vegueria del Penedès; del Consell Comarcal de la Cerdanya i del Solsonès; els signants del manifest de l'Alt Pirineu;  Miquel Roca i Junyent, que els anys noranta va fer un informe sobre la nova organització territorial de Catalunya; i el Síndic d'Aran, el socialista Francés Boya, que no hi anirà.

CiU critica 'les formes parlamentàries del tripartit'

El vice-president segon del Parlament, Lluís Coromines (CiU), explica que 'la tramitació precipitada d'algunes lleis en aquest tram final de legislatura només es pot justificar per la necessitat del govern de presentar un full de serveis abans de les eleccions'. Coromines considera 'una vergonya convocar amb dos dies d'antelació els dirigents territorials i de l'àmbit municipal', perquè compareguin en una sessió atapeïda que impedeix de fer les aportacions necessàries a una llei molt important que afecta totes les administracions del país. És per aquesta importància tan gran que, segons el diputat de CiU, 'no hi ha justificació de cap mena per a cridar tan sols setze persones a una sessió ràpida, amb deu minuts per a cada intervenció'.

També diu que a la sessió de compareixences d'avui el seu grup es declararà contraris 'a les formes amb què es tramita aquesta llei' i demanarà l'opinió dels representants territorials i municipals que han estat convocats a intervenir. 'Volem saber si consideren correcte el procediment i si troben viable la llei com s'ha presentat fins ara.' Finalment, assegura que el seu grup 'reflexionarà sobre la voluntat del tripartit de no permetre la participació dels grups de l'oposició en les lleis; i que si ho volen fer com fan ara, que ho facin tots sols'.

El PSC, dividit entre la justificació de la pressa i la participació del territori

El diputat del PSC, Antoni Comín, va reconèixer que els grups que donen suport al govern volen aprovar les lleis que tenen entre mans abans d'acabar la legislatura i que per això 'escurcen màximament el temps de tramitació', tenint en compte que alguns grups poden portar les lleis al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que n'endarreriria un mes la tramitació, pel cap baix. De totes maneres, segons ell, el tripartit actua sempre d'acord amb el reglament del parlament.

Però entre els socialistes hi ha dirigents que no troben encertada la pressa amb què es tramita la llei. És el cas del paer de Lleida, Àngel Ros, que considera que 'una llei territorial ha de comptar amb l’opinió dels governs locals: municipals, comarcals i diputacions'. Ros hauria volgut que s'hi destinés més temps, però confia que 'la llei incorporarà les aportacions que es facin durant la sessió de compareixences i durant el debat parlamentari'. I és que, per ell, 'és fonamental que una llei d'ordenació miri bàsicament al futur, amb els mínims conflictes territorials possibles i amb la màxima cohesió del país