dissabte, 15 de maig del 2010

Vilaweb.cat, 11-05-2010: Vegueries.- Lletrats del Parlament veuen antiestatutari el projecte de llei del tripartit


Els lletrats del Parlament consideren que el projecte de llei de divisió de Catalunya en vegueries impulsat pel Govern, i la tramitació de la qual es va acceptar amb els vots del tripartit, vulnera l'Estatut.

L'informe, a què ha tingut accés Europa Press, expressa seriosos dubtes per l'actual redactat del projecte de llei, ja que no s'ajusta a l'article 90 de l'Estatut en què es preveu que, en una primera etapa, les quatre diputacions provincials es converteixin en quatre 'consells de vegueria', mentre que per una altra, es creuen set delegacions de la Generalitat en el territori, una per cada futura vegueria.

Segons el parer del lletrat Antoni Bayona, des del moment en què es crea el 'consell de vegueria', l'Estatut estableix que han de tenir una doble funció, delegació de la Generalitat en el territori i òrgan de cooperació municipal, una cosa que no preveuen les vegueries en la seva primera etapa, segons la proposta del Govern.

...>

dimarts, 4 de maig del 2010

Vilaweb, 04-05-2010: La Plataforma per la vegueria del Penedès afirma que la moció presentada per CiU és l''única opció' per al territori

Vilafranca del Penedès (ACN).- La Plataforma per una Vegueria Pròpia,
que defensa la creació de la Vegueria del Penedès, ha afirmat, aquest
dilluns al vespre, que la moció presentada per CiU respecte la Llei de
Vegueries és l''única opció' per al territori. CiU ha presentat una
moció en què proposa modificar l'article 9 de la llei i incloure-hi una
vuitena vegueria, la del Penedès. Segons la PVP, aquesta 'és la opció
que estàvem esperant' i la tenim a tocar'. Fèlix Simón, president de la
PVP, ha afirmat que ERC s'ha 'compromès' ha donar suport a la moció 'amb
la condició que CiU voti a favor de la llei de vegueries'. Segons ha
afirmat Simón, 'és de sentit comú que CiU acabi votant a favor de la
llei després de presentar l'esmena'.

Enllaç notícia sencera:
http://www.vilaweb.cat/acn/ultima-hora/3723890/plataforma-vegueria-penedes-afirma-mocio-presentada-ciu-lunica-opcio-territori.html

Penedès televisió, 04-05-2010: La PVP veu aquest moment com a clau per la Vegueria Penedès


La Plataforma diu que ara és el moment d'aconseguir la Vegueria Penedès i apel·la a la confiança de CiU, ERC i el PP. Actualment, la proposició de llei de reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació i la llei de Vegueries es troben en plena tramitació. Demà hi haurà la segona tongada de compareixences en relació amb aquesta darrera llei, la qual a partir d'aquest moment seguirà la seva tramitació per la via d'urgència. El termini de presentació d'esmenes a la Llei de Vegueries ja ha finalitzat. Se n'han presentat 45, entre les quals una de Convergència i Unió que demana la creació de la vuitena vegueria, la del Penedès, tot i que el grup parlamentari va votar en contra de la tramitació de la llei.Des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia consideren que si aquesta esmena s'aprovés, la vegueria del Penedès seria una realitat al mateix moment que s'instauressin les altres set. Això vol dir que, si els terminis es compleixen, la vegueria penedesenca existiria en un màxim de dos o tres mesos. El president de la Plataforma Fèlix Simón insisteix en què l'esmena de CiU obre un temps de possibilitats reals i úniques i una conjuntura adient perquè la Vegueria del Penedès prosperi. Només cal que els partits que estan a favor d'aquesta donin suport a l'esmena.

La situació, però, és més complexa ja que l'Estatut està pendent de la sentència del Tribunal Constitucional i un dels aspectes que té moltes possibilitats de ser suprimit és el de les vegueries, especialment en el sentit que aquestes substitueixen les diputacions. En qualsevol cas, Simón insisteix en què ara és el moment.

Per a la Plataforma, les 8 vegueries són sobretot una aposta per a l'equilibri territorial de Catalunya perquè creuen que poden millorar les condicions econòmiques, ambientals i socials de tot el país i, evidentment, del Penedès. Per això, volen fer una nova crida dirigida a tots els partits, també al PSC i a ICV, per aprovar ara el projecte de llei de vegueries, amb la demarcació del Penedès incorporada.

Anoia Diari, 04-05-2010: La Plataforma per al Penedès continua les negociacions amb els partits


La Plataforma per una Vegueria Pròpia va fer un repàs aquest dilluns en roda de premsa a l’estat en què es troba la creació de l’àmbit funcional del Penedès i el tràmit de la Llei de Vegueries. Segons va explicar Fèlix Simon, president de la PVP, CIU ha presentat una esmena en aquesta llei perquè s’inclogui ja d’entrada aquesta vuitena vegueria. La proposta podria comptar amb el vot favorable d’ERC si CIU es pronuncia a favor de la llei.

Simon valora de manera positiva aquests compromisos i els passos que s’estan fent per donar a conèixer la necessitat de la vegueria penedesenca, a través de contactes amb tots els grups parlamentaris. El president de la PVP creu que la Llei de Vegueries, que ja ha entrat per via d’urgència, podria estar aprovada entre juny i juliol.

De totes maneres, Fèlix Simon apunta que ‘tot i aquesta situació i aquests compromisos’, la possible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut pot derivar en dos escenaris: si s’ha pronunciat abans que s’aprovi la llei, es podrien posar en qüestió les vegueries; si ho fa després, Catalunya haurà de negociar amb Madrid aquesta nova configuració territorial. Tot i això, el president de la PVP recorda que la plataforma ‘vol les vegueries però sempre amb la inclusió de la del Penedès, ja que ha de ser un repte per a l’equilibri territorial de Catalunya’.

L’àmbit funcional avança
Finalment, també s’estan a punt d’enllestir les compareixences per a la creació de l’àmbit funcional del Penedès: aquest dimecres està previst que hi intervinguin representants de la Federació i l’Associació Catalana de Municipis, i els presidents dels quatre consells comarcals de la zona, entre els quals Marc Castells, president del Consell de l’Anoia. En aquest cas, no és previst que es presentin esmenes al projecte.

Una esmena a la Llei de Vegueries pot fer possible la Vegueria Penedès Ara (comunicat 150, 03-05-2010)


Ens trobem en aquests moments en plena tramitació de la proposició de llei de reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació (el que coneixem com a
àmbit) i de la llei de Vegueries. Els nostres darrers comunicats 148 i 149 informaven de la intervenció del president de la PVP en el tràmit de compareixences de la llei de Vegueries i d’ell mateix i altres representants del territori en la de l`àmbit de planificació; aquest dimecres dia 5 hi haurà la segona tongada de compareixences en relació amb aquesta darrera llei, la qual a partir d’aquest moment seguirà la seva tramitació per la via d’urgència. Cal destacar la unanimitat de la Cambra a favor de l’àmbit i les afirmacions de representants dels partits de la majoria governamental en el sentit que aquest àmbit s’aprovarà amb el mateix contingut que la resta, paraules que esvaeixen els dubtes d’un possible “descafeïnament”.


A part d’aquest tràmit, en relació amb l’activitat parlamentària que afecta el Penedès cal remarcar els dos punts següents.


a) La presentació d’esmenes a la llei de vegueries. El termini acabava el dia 28 d’abril i avui han sortit publicades al Butlletí Oficial del Parlament. N’hi ha un total de 45 presentades pel grup parlamentari del PP (25), els tres partits de la majoria governamental de forma conjunta (14) i el grup parlamentari de CiU (6). Volem destacar que les dels grups de la majoria inclouen algunes propostes formulades per la PVP en el sentit d’agilitar la tramitació en els articles 4-6 que són els que preveuen la creació de noves vegueries. Però sens dubte l’esmena de més transcendència per als penedesencs és la tercera de les presentades pel grup de CiU que afecta l’article 9 de la llei, el que enumera quines són les vegueries, i diu textualment així: Addició: h) La demarcació veguerial del Penedès comprèn els municipis corresponents a les comarques de l‘Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, llevat, en aquest cas, dels 7 municipis de l’Alta Anoia... (els enumera). Si aquesta esmena s’aprovés, tindríem la vegueria del Penedès al mateix moment que s’instauressin les altres set, cosa que vol dir, si els terminis es compleixen, en un màxim de dos-tres mesos. Cal tenir en compte que el mateix Butlletí del Parlament d’avui publica la creació de la ponència parlamentària que ha d’elaborar l’informe sobre la llei de vegueries.


b) La reunió de membres de la PVP amb parlamentaris dels grups que han donat suport a la vegueria: CiU, ERC i PP. Val a dir que els representants del PP excusaren la seva assistència. Amb els dels altres grups es va parlar, sobretot, del tema de l‘esmena de CiU per sondejar (i impulsar) la disponibilitat a donar-hi suport. Tot i que la conversa no sempre va ser fàcil, i tot i que els dos partits mantenen posicions no coincidents, la impressió dels membres de la PVP és que es comença a produir un desglaç i que la possibilitat d’un vot favorable suficient a l’esmena pro-Penedès no és una quimera.


Per acabar unes reflexions complementàries


- Com se sap l’Estatut està pendent de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol i un dels aspectes que té moltes possibilitats de ser suprimit és el de les vegueries, especialment en el sentit que aquestes substitueixen les diputacions.


- En el supòsit d’aprovació i no recusació de les vegueries, caldrà per desplegar-les modificar fins a 14 lleis estatals, cosa que vol dir comptar amb la no sempre fàcil anuència i col·laboració del govern de Madrid; podria ser que això es fes una vegada, però si el Penedès no hi és d’entrada, serà dificilíssim tornar a moure la maquinària estatal per a noves modificacions


- En el supòsit de no aprovació de la llei o de supressió de les vegueries per part del Tribunal Constitucional (que es podria produir fins i tot abans que la llei fos aprovada), recobra una especial rellevància l’àmbit de planificació ja que segons la legislació vigent, mentre no hi hagi una nova divisió territorial, els àmbits exerceixen subsidiàriament les funcions de descentralització de la Generalitat i dels seus serveis.


Per a la PVP, les 8 vegueries són sobretot una aposta per a l’equilibri territorial de Catalunya ja que poden millorar les condicions econòmiques, ambientals i socials de tot el país, i no cal dir del Penedès. Per això, volem fer una nova crida i aquesta sí que serà la definitiva, dirigida a tots els partits, també al PSC i a ICV, per aprovar ara el projecte de llei de vegueries, amb la demarcació del Penedès incorporada.


La PVP és una entitat cívica que ha cohesionat el moviment a favor de la vegueria del Penedès tan bé com ha sabut i amb tanta energia com ha pogut. Ara hem arribat a un punt gairebé de final del recorregut i la responsabilitat que la vegueria sigui una realitat és en mans dels nostres representants electes. Esperem que actuïn amb responsabilitat, per damunt de consignes i tacticismes, i facin realitat la VEGUERIA PENEDÈS ARA: ho tenim a tocar, i per això continuarem amb el nostre compromís de treball fins el darrer instant, que vagi teixint les complicitats necessàries.

Directe.cat, 04-05-2010: Una moció de CiU podria permetre finalment la vegueria Penedès

Per la Plataforma per la Vegueria Pròpia és l''única opció' per al territori

La Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP), que defensa la creació de la Vegueria del Penedès, ha celebrat una moció presentada per CiU en què proposa modificar l'article 9 de la llei i incloure-hi una vuitena vegueria, la del Penedès. Segons la PVP, aquesta 'és la opció que estàvem esperant' i la tenim a tocar'. Fèlix Simón, president de la PVP, ha assegurat que ERC s'ha 'compromès' a donar suport a la moció 'amb la condició que CiU voti a favor de la llei de vegueries'. Segons ha afirmat Simón, 'és de sentit comú que CiU acabi votant a favor de la llei després de presentar l'esmena'. D'aquesta manera, la nova Llei de Vegueries podria contemplar la vuitena vegueria com una realitat.



divendres, 30 d’abril del 2010

El Punt, 30-04-2010: CiU presenta una esmena a la llei de vegueries perquè s'inclogui la demarcació del Penedès

 
El grup parlamentari de CiU va formalitzar dimecres, el dia que acabava el termini per presentar esmenes a la llei de vegueries, una esmena per demanar que, en el marc de les demarcacions veguerials, en les quals la Generalitat haurà d'organitzar els seus serveis, s'incorpori un nou apartat que inclogui «la demarcació veguerial del Penedès, compresa pels municipis corresponents a les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, llevat, en aquest cas, dels set municipis de l'Alta Anoia: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera». El vilafranquí Joan Raventós, diputat de CiU, ha apuntat que també s'ha presentat l'esmena que incorpora el Penedès en la constitució dels consells de vegueria de les demarcacions que queden afectades per la variació dels límits provincials.

El diputat explica en una nota que «amb aquestes esmenes es dóna resposta al compromís de CiU i es recullen totes les demandes provinents d'aquells sectors que havien fet arribar a la federació les seves mostres de suport per tal que la vegueria del Penedès quedés incorporada a la llei de vegueries, resolent així l'error del govern tripartit d'excloure-la». En la nota es fa èmfasi que, amb la presentació de l'esmena, «es dóna compliment al compromís que va prendre el líder de CiU, Artur Mas, fa dies a Vilafranca i es respecta la voluntat de la pràctica totalitat dels municipis d'aquest territori, que han aprovat mocions per defensar l'existència de la vegueria del Penedès». CiU destaca en la nota que és l'única força parlamentària que ha defensat la inclusió del Penedès en la llei de vegueries.
Àmbit sense rebaixes

La Plataforma per una Vegueria Pròpia, que impulsa la petició de la vegueria del Penedès, ha valorat en una nota, «en general de manera positiva», la sessió de la setmana passada al Parlament en la qual es van fer les compareixences del debat per fer la llei de l'àmbit funcional del Penedès, perquè és el penúltim pas cap a la consecució de l'àmbit de planificació Penedès, tot i que lamenta «la lentitud» del procediment. En la nota, la plataforma també mostra la satisfacció pel fet que els diversos grups, i especialment els del tripartit al govern, «van afirmar que aquest àmbit no sofrirà cap mena de rebaixa i tindrà la mateixa categoria i tractament que la resta dels altres set actualment vigents». Està previst que la segona fase de les compareixences que falten es faci el 5 de maig.
...>

Penedes TV, 23-04-2010: Institucions, entitats i sindicats compareixen per l'àmbit funcional


Representants d'institucions, entitats, sindicats i societat civil van comparèixer al Parlament de Catalunya per reivindicar un àmbit funcional de planificació de les comarques del Penedès. Dimecres, a la comissió de política territorial del Parlament de Catalunya es van fer les compareixences de la proposició de llei de reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació. Hi va haver intervencions de diverses entitats i organismes representatius del territori per tal d'exposar la necessitat que les comarques de l'Alt i Baix Penedès, Garraf i l'Anoia s'estructurin conjuntament a l'hora de planificar els serveis. Al matí hi va haver les intencions de les patronals. A la tarda estaven citades les entitats com per exemple la Plataforma per una Vegueria Pròpia.

El seu president, Fèlix Simon, assenyalava que el Penedès necessita una planificació que contempli un creixement sostenible i la preservació del paisatge.

També va participar en les compareixences el president de l'Institut d'Estudis Penedesencs , Ramon Arnabat. Que lamentava que s'hagi aprovat abans la planificació metropolitana i reclamava el mateix nivell de competències per l'àmbit funcional del Penedès.

Entre els compareixents també hi havia el president de la Denominació d'Origen Penedès, Francesc Pasqual, i representants sindicals.Per exemple el secretari comarcal de la UGT, Francesc Rica, insistia en els aspectes de planificació de transport.

I per la seva banda des del sindicat Unió de Pagesos, Maria Rovira, incidia en la importància que a més d'una denominació d'origen el Penedès tingui un àmbit de planificació territorial.

Un cop acabades les compareixences, la proposició seguirà el tràmit per la via d'urgència.

Penedes TV, 26-04-2010: CiU proposarà al Parlament que la llei inclogui la Vegueria Penedès

Artur Mas anuncia que aquesta setmana presentarà una esmena a la llei de vegueries perquè s'inclogui la del Penedès.

El candidat a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, va fer dissabte al migdia un míting a Vilafranca davant la presència de més de 500 persones. Mas acompanyat de Raimon Gusi, president de convergència a l'Alt Penedès; David Masdeu, president d'Unió, i Pere Regull, alcalde de Vilafranca, va parlar de política de país i també de temes penedesencs.  El president de CiU es va reunir breument amb representants de la plataforma per la vegueria abans de pronunciar el seu discurs. En el parlament va dir que per CiU el tema de vegueries ara no toca perquè el que cal és crear feina. Però davant la tramitació del tripartit va anunciar que CiU presentarà una esmena al Parlament de Catalunya per tal de reclamar que la Vegueria Penedès s'incorpori al projecte de vegueries actual. Mas, en al.lusió a ERC, però sense citar-la , va  ha demanar també a tots els partits que defensen la vegueria Penedès li donin suport. Artur mas va reclamar una majoria suficient per governar el país i treballar per la prioritat que és sortir de la crisi. En aquest sentit Pere Regull va lamentar els 7 anys de tripartit i va dir que amb aquest temps s'ha perdut l'autoestima dels catalans. Per la seva banda Artur Mas va felicitar Regull per haver assolit l'alcaldia de Vilafranca, desprès de 30 anys de govern socialista i va dir que espera tornar a la vila sent també president de la Generalitat.

dissabte, 17 d’abril del 2010

El Punt, 16-04-2010: Les CUP donen suport al manifest d'electes a favor de la vegueria del Penedès


Les CUP de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i UM-9 de Sant Pere de Ribes van mostrar dimecres el suport de totes les candidatures del Penedès a la carta d'electes locals que ha impulsat la Plataforma per una Vegueria Pròpia al Penedès, que es va començar a repartir el 20 de març. En la carta s'exigeix a la Generalitat la inclusió de la vegueria del Penedès en la futura divisió territorial, que ara està en tràmit al Parlament. El regidor de la CUP de Vilafranca, Llorenç Casanova, va demanar que els regidors portin als seus partits el seu suport a la vegueria, principalment a les formacions que no han donat suport a la inclusió ara de l'àmbit penedesenc.


...>

El Periòdico, 12-4-10: Per un equilibri territorial millor (Editorial)

 

Un país equilibrat hauria de tenir una proporció ajustada entre la concentració humana que es dóna a les capitals i l’ocupació necessària del territori que ofereix una imatge de desenvolupament sostenible. Encara més si es tracta d’un país de petites proporcions, com Catalunya. Les diverses circumstàncies històriques han propiciat una urbs –amb el seu entorn metropolità– de gran calibre i, en canvi, unes regions que es debaten entre la pugna econòmica i social que mantenen amb la capital i la progressiva desertització en segons quines àrees, especialment a la zona del Pirineu, a la Terra Alta i el Priorat, o a la Conca de Barberà, Urgell i la Segarra.


La xarxa de comunicacions i la nova oferta ferroviària propicien i propiciaran, segurament, un equilibri territorial que, sense arribar
a ser aquella utòpica Catalunya-Ciutat que pretenia Eugeni d’Ors a principis del segle XX (amb una Barcelona hegemònica, però amb centres culturals i econòmics atractius i entrellaçats), serà beneficiosa per a un desenvolupament més harmònic, amb especial èmfasi en ciutats alternatives allunyades de l’urbs. No obstant, en aquest panorama subjauen dues dades de gran interès: l’envelliment progressiu de la població i, al mateix temps, el seu augment notable en xifres totals. Ja queda molt lluny la Catalunya del Som 6 milions. Avui, superem en un milió i mig aquest nombre mític, gràcies a un lleu repunt de la natalitat que va baixar a principis dels anys 90 del segle XX i, de manera especial, a causa del notable flux immigratori.


En aquest panorama, es percep una important pèrdua de vitalitat en nombrosos pobles de la Catalunya rural que es queden sense nens i, en conseqüència, sense futur o amb un demà maquillat i fals, basat –amb optimisme– en la seva conversió en localitats de segona residència. Es podria dir que és un cant trist i elegíac, continuat, per un tipus de vida en franca regressió. Però queden solucions, sempre imaginatives, perquè el procés no vagi en augment. Passen necessàriament per incentius de tot tipus i per la pedra de toc de l’educació. Si les escoles es mantenen dempeus, en un programa d’eficiència excel·lent com el de les Zones d’Educació Rurals, si se segueixen exemples de potenciació col·lectiva com el de Mura, si s’aposta des de les institucions per un país més equilibrat, encara hi ha esperança contra la despoblació a pagès.

Avui, 12-04-2010: Plataformes del Penedès reivindiquen amb una marxa lenta de vehicles una vegueria pròpia


La iniciativa ha estat convocada de forma espontània a través de la xarxa social Facebook

Més d'una trentena de vehicles s'han mobilitzat aquest diumenge a la tarda amb una marxa lenta per diferents poblacions de les comarques del Baix i l'Alt Penedès per reivindicar la setena vegueria per aquest territori.

La iniciativa ha estat convocada de forma espontània a través de la xarxa social Facebook i s'hi han adherit les plataformes Vegueria del Penedès i No Fem el CIM.

A les cinc de la tarda ha començat la marxa lenta sense un itinerari previst, ja que els manifestants volien evitar que els Mossos d'Esquadra paralitzessin la protesta o els neguessin el pas a les principals vies del territori.

Segons ha explicat el portaveu de les entitats manifestants, Pau Batlle, s'ha decidit reivindicar conjuntament una sèrie d'actuacions que afecten el territori, com la nova organització territorial, que no preveu la setena vegueria del Penedès com es reclama, el polèmic Centre Integral de Mercaderies (CIM) Logis del Penedès o la "imposició" de l'autovia A-7 com a alternativa a la carretera N-340.

Segons els manifestants, aquestes noves infraestructures van en contra del sistema d'economia sostenible pel qual aposten els ciutadans de les comarques de l'Alt i Baix Penedès, "que el mateix govern està defensant".

Batlle ha afegit que "totes aquestes reivindicacions es basen en una falta de sensibilitat per part del govern, que no ha sabut dialogar amb el territori". Les plataformes es mostren contrariades amb el fet que la Generalitat imposi els seus criteris sense que se'ls escolti i han demanat que es creï una taula de debat i diàleg per establir millors relacions entre el govern i el Penedès. Les plataformes ja han anunciat que les mobilitzacions continuaran i s'accentuaran en diferents accions a mesura que s'aproximin les eleccions catalanes amb caminades, conferències i altres.

...>

directe.cat, 12-04-2010: Marxa lenta de vehicles a favor de la Vegueria Penedès


S'ha convocat a través de Facebook · Els cotxes duien cartells reivindicatius

Diverses desenes de vehicles s'han mobilitzat aquest diumenge a la tarda amb una marxa lenta per diferents poblacions de les comarques del Baix i l'Alt Penedès per reivindicar la vuitena vegueria per aquest territori. També, volen denunciar les imposicions del Govern amb infraestructures com el Centre Integral de Mercaderies (CIM). La iniciativa ha estat convocada de forma espontània a través de la xarxa social facebook i s'hi han adherit les plataformes Vegueria del Penedès i No fem el CIM. L'itinerari de la protesta s'ha anat decidint sobre la marxa per evitar que els Mossos d'Esquadra la paralitzessin.

Aquesta iniciativa va començar de forma espontània a través de la xarxa social Facebook i més tard s'hi han adherit les plataformes No Fem el CIM i Vegueria del Penedès. Una trentena de vehicles s'han concentrat a les quatre de la tarda a l'estació de ferrocarrils de l'Arboç (Baix Penedès) i han penjat cartells reivindicatius als seus cotxes. A les cinc de la tarda, ha començat la marxa lenta sense un itinerari previst ja que els manifestants volien evitar que els Mossos d'Esquadra paralitzessin la protesta o els neguessin el pas a les principals vies del territori.

Segons ha explicat el portaveu de les entitats manifestants, Pau Batlle, s'ha decidit reivindicar conjuntament una sèrie d'actuacions que afecten el territori, com la nova organització territorial que no contempla la setena vegueria del Penedès com es reclama, el 'polèmic' Centre Integral de Mercaderies (CIM) Logis del Penedès o la 'imposició' de l'autovia A-7 com a alternativa a la carretera N-340. Segons els manifestants, aquestes noves infraestructures van en contra del sistema d'economia sostenible pel qual aposten els ciutadans de les comarques de l'Alt i Baix Penedès 'i que el mateix Govern està defensant'.

Batlle ha afegit que 'totes aquestes reivindicacions es basen en una falta de sensibilitat per part del Govern, que no ha sabut dialogar amb el territori'. Les plataformes es mostren contrariades amb el fet que la Generalitat imposi els seus criteris sense que se'ls escolti i han demanat que es creï una taula de debat i diàleg per establir millors relacions entre el Govern i el Penedès. Les plataformes ja han anunciat que les mobilitzacions continuaran i s'accentuaran en diferents accions a mesura que s'aproximin les eleccions catalanes amb caminades, conferències i altres.

Les plataformes han decidit unir les mobilitzacions contra el Logis Penedès i pro vegueria amb 'un criteri per unir esforços i fer més pressió a un Govern que no ens atén. Un Govern que ha de començar a canviar el xip i que ha de pensar que els ciutadans sabem tant com ells de cultura del territori', ha finalitzat Batlle.

El Punt, 12-04-2010: Una marxa de cotxes per la Vegueria del Penedès col·lapsa l'AP-7


Una marxa lenta de vehicles entre l'Arboç i Sant Sadurní d'Anoia per l'N-340 i per un dels carrils de l'AP-7 va provocar ahir a la tarda cues de fins a set quilòmetres a les vies. La mobilització, convocada a través del Facebook, va fer sortir a la carretera inicialment una cinquantena de cotxes amb rètols a favor de la vegueria el Penedès i en contra de la construcció del centre de mercaderies del Baix Penedès, el CIM. La comitiva va acabar amb més de 80 vehicles repartits en dos grups, que s'hi van afegir sense identificació després de conèixer la convocatòria. La marxa comptava amb el suport del col·lectiu No Fem el Cim i entitats ecologistes.

El Punt, 06-04-2010: La mobilitat a la segona corona metropolitana


L'autor reflexiona sobre la problemàtica de la mobilitat que afecta la segona corona metropolitana i reclama a les administracions més inversions per evitar, entre d'altres, problemes en l'economia del país

Diàriament, en escoltar l'estat del trànsit per la ràdio, som informats que les vies saturades són l'AP-7, l'AP-2, la C-58, la C-17, les rondes, etc. Això ens sembla normal, ja que respon a l'enorme activitat de la regió metropolitana de Barcelona (RMB), que és on es produeixen el major nombre de desplaçaments quotidians de Catalunya; concretament, en i entre les denominades primera i segona corones metropolitanes (1a CM i 2a CM). Aquestes corones són una convenció per denominar, respectivament, l'àmbit de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), que inclou el Barcelonès i el Baix Llobregat sud; i l'àmbit de l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), que inclou el Garraf, l'Alt Penedès, el Baix Llobregat nord, els dos Vallès, el Maresme, una part de l'Anoia, el Bages i Osona.

En els decurs dels darrers trenta anys s'ha produït un desplaçament de persones i d'activitats des de la 1a CM cap a la 2a CM, de tal manera que les magnituds que les representen s'han gairebé igualat: el 2008 les poblacions eren de 2,82 i 2,62 milions d'habitants i les activitats econòmiques 123.414 i 134.244, respectivament. Aquest transvasament de població i d'activitats ha capgirat totalment el sentit dels desplaçaments interurbans. Abans el major nombre de desplaçament es donaven en sentit radial, entre la capital i les ciutats de la 2a CM. Ara els desplaçaments són més transversals, de totes les ciutats de la regió entre si i amb els polígons industrials, comercials, lúdics, hospitalaris, etc. Tanmateix, els grans eixos de comunicació, les carreteres i els ferrocarrils, encara tenen una estructura radial, excepció feta de l'AP-7. Això causa dos fenòmens: el col·lapse de les carreteres esmentades i l'escassa utilització del transport públic en els moviments a la 2a CM.

Efectivament, en l'enquesta sobre la mobilitat interurbana a l'àmbit de l'AMTU 2009, amb 2 milions de desplaçaments diaris, mostrava que el 79% d'aquests tenien com a destí la mateixa 2a CM, i només el 17% anaven a la 1a CM. Quant al mode de transport, el 82% utilitzava el vehicle privat i només el 14%, el transport públic; els conductors contestaven, en un 67%, que anaven amb el seu vehicle per manca de transport públic. I tenien raó. Si bé el nombre d'habitants i activitats econòmiques són similars en ambdues corones la dotació de transport públic, en canvi és molt diferent segons la corona: el 2008 l'oferta en mode ferroviari (tren, metro i tramvia) a la 1a CM era de 58 places en hora punta i sentit per cada 1.000 habitants i a la 2a CM, de 17 places; en autobús (urbà i interurbà) les xifres eren de 56 i 21 places, respectivament. Les dades són prou eloqüents: l'oferta ferroviària és un 340% més gran a la 1a CM que a la 2a CM, i en autobús l'oferta és d'un 260% superior.

Convé recordar que aquesta escassa dotació de transport públic a la 2a CM afecta els habitants d'aquesta, però també afecta el milió de desplaçaments diaris que des de la 1a CM hi ha cap a la 2a; a més a més, aquesta menor oferta de transport públic ho és en sentit radial, i no satisfà la creixent demanda de mobilitat en sentit transversal. D'aquí ve aquella utilització massiva del cotxe i aquells col·lapses esmentats al començament, amb les seves seqüeles sobre el mercat del treball, que afecta sobretot les dones i els joves que no tenen vehicle propi; també afecta el medi ambient: la 2a CM produeix diàriament 4.400 tones de CO2 derivats dels viatges interurbans, ben lluny dels compromisos de Kyoto per al 2012.

En els darrers anys, el govern de la Generalitat ha iniciat una política d'inversions en l'àmbit del transport interurbà per millorar aquesta situació de la 2a CM. S'està executant el pla de viatgers 2009-2012, que, en el nostre àmbit, significarà la creació de diverses línies de bus interurbà; s'han millorat les línies dels FGC i se n'estan perllongant d'altres. A través de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), es distribueixen recursos per tal de millorar els serveis de transport urbà a més de 60 municipis de la 2a CM que el presten. També ha aprovat en el pla territorial metropolità de Barcelona aquelles infraestructures viàries i ferroviàries que serien necessàries per solucionar part del problema; inclosa la línia orbital ferroviària que unirà 24 ciutats d'aquesta 2a CM, amb una població d'1,1 milions d'habitants. Aquest pla té com a horitzó fins l'any 2026, però no em refio gaire que en la situació actual ens puguem esperar tant de temps. Caldrà invertir-hi força abans, ja que el principal problema de mobilitat de Catalunya, quantitativament parlant, es dóna en aquesta 2a CM, amb uns efectes importants sobre l'economia del país.

dilluns, 5 d’abril del 2010

El Punt, 03-04-2010: I què, si parlem d'identitat

Sixte Moral

«Si fem que la diferència sigui entesa com una aportació en el marc de la diversitat d'un país, la identitat pot sustentar unes argumentacions clares en el debat territorial»

No entraré a valorar la nova designació de la marca turística per al nostre territori. Sembla però que allò que els tècnics i experts dictaminen no acaba d'agradar a tothom. La nova denominació dels territoris del Garraf, Baix Llobregat i Alt Penedès com a Costa de Barcelona. Mar, Modernisme i Penedès, en segon terme, sembla que no satisfà. Més enllà del treball tècnic i d'exploració d'idees i mercats, els qui tenen competències i responsabilitats ja decidiran. Voldria comentar, però, el fet que algunes de les posicions que es prenen al respecte vulguin ser desqualificades, per entendre que són propostes que es basen en l'identitarisme. És recurrent en tots els debats territorials que aquest aspecte –el de la identitat– sorgeixi i s'usa moltes vegades com a element per desacreditar les posicions i com un element pejoratiu volent associar-lo a posicions retrògrades, desfasades i excloents a l'hora de defensar un territori o una divisió territorial. Possiblement si se sobrevaloren els trets d'identitat intangibles per damunt d'altres aspectes, possiblement no beneficien el debat. Però si entenem com a identitat els trets referencials d'una comunitat en un territori, sens dubte pot ser un element de cohesió social.

La identitat és en si mateixa el que ens dóna caràcter de ser una cosa i no una altra; una persona i no una altra, un territori i no un altre. I aquesta identitat la conformen el territori, uns costums, unes maneres d'entendre i viure, preservar i explotar el paisatge, la cultura, el treball, les relacions socials, l'ús de l'espai públic, la festa, els serveis, tot plegat, són trets d'identitat i/o de referència d'espais concrets i determinats que els identifiquen i alhora diferencien d'altres.

Si hem convingut que la diferència i la diversitat són, a més d'un dret, un element enriquidor de la nostra societat, el debat identitari en un debat sobre la diversitat només es pot entendre en pla d'igualtat. Ni uns són millors que els altres ni els altres són pitjors que nosaltres.

El problema és quan identitat i caràcter social van deslligats i es menysté aquest concepte des de posicions de suposat progrés. Però si entenem que la identitat d'un territori comprèn tant el paisatge, els costums o la seva potència i patrimoni cultural, junt amb els potencials econòmics i els serveis socials, la cosa canvia. Si és així, la identitat és el denominador comú que esdevé la clau de volta de la cohesió social. La identitat és també l'espai de referència on volem fer la nostra vida d'una manera determinada.

Ens reconeixem també en el marc natural, en el paisatge i com s'ha preservat, explotat i transformat al llarg de la història. El contenidor i el contingut són elements referencials i, per tant, creadors d'identitat: de fer-nos veure el que és i com ho coneixem. Els elements culturals i patrimonials són també aspectes que conformen amb tota la seva potència el que hem estat com a territori o com a comunitat, que en un espai concret i determinat ha generat creativitat. La cultura és un element molt personal però que té capacitat de generar pòsit i de conformar aspectes troncals de la identitat també d'un territori. Els elements infraestructurals en funció de com és el territori s'han fet, la majoria de les vegades, seguint cursos naturals i han fet de la nostra geografia un element de servei a l'home. Per també són elements de referència i identificació de l'ésser humà que, al llarg de la història, hi ha transitat.

Per tant, si quan es parla d'identitat no només parlem dels imaginaris col·lectius sinó que també li donem el sentit de globalitat dels elements tangibles i, a més, hi sumem els aspectes que conformen qualitat de vida, i accions que generen potencialitats haurem donat al terme identitat un valor referencial. En definitiva, si fem que la nostra identitat i, per tant, diferència, sigui entesa com una aportació en el marc de la diversitat d'un país, la identitat serà un element que pot sustentar unes argumentacions clares en el debat territorial sense que el progressisme o el reaccionarisme les puguin excloure.

...>

divendres, 2 d’abril del 2010

Diari de Tarragona, 26-03-2010: La Plataforma per una vegueria del Penedès carrega contra el tripartit per la llei i per vetar compareixences


En la seva compareixença, Simon ha expressat el seu desconcert pel fet que la plataforma sigui l'únic representant del Penedès que pugui intervenir per defensar la vegueria pròpia, quan hi ha moltes entitats, alcaldes i consells comarcals que la defensen. 'Vostès parlen molt de diàleg i de participació, però amb aquest tipus de decisions el que no s'aconsegueix és apropar el Parlament a la ciutadania' i més amb una llei tan important a nivell territorial, ha sostingut. És més, ha indicat que el tripartit parla molt de consens però el que fan és un 'pacte contractual' i cadascú intenta que s'aprovi la seva part. 'Avui el Parlament s'ha allunyat una mica més del poble que representa, i ens sap molt de greu', ha conclòs.

Simon ha demanat als diputats 'solidaritat', perquè el Penedès no vol viure ara 'esquarterat' de nou i repartits en tres vegueries, després d'anys d'estar 'dividit en dues províncies espanyoles'. 'És una qüestió de supervivència col·lectiva', ha apuntat. Acte seguit, ha desgranat els motius que justifiquen una vegueria pròpia, començant per la voluntat de no ser 'satel·litzats de manera marginal pel creixement fagocitant de Barcelona i Tarragona'. Al contrari, el Penedès vol ser 'ròtula' que permeti articular la unió de dues àrees metropolitanes, 'sense conflicte i de manera natural'.

Ha argumentat també que és el territori que més ha crescut, i la vegueria, si existís, ocuparia el quart lloc quant a població, per darrera de Barcelona, Girona i el Camp de Tarragona. A més, ha subratllat que es tracta d'una qüestió d'identitat, que hauria de ser 'punt de partença de totes les decisions polítiques'. Fent un paral·lelisme entre les reclamacions del Penedès i les de Catalunya a nivell d'estat, ha apuntat que la Generalitat 'hauria d'aplicar-se la lliçó' en aquest cas.

Es prioritzen els interessos partidistes

Però a més, ha recordat que existeix acord en el Parlament per tirar endavant l'àmbit funcional del Penedès, però ha lamentat que aquesta llei vagi amb retard i la de vegueries li hagi passat per davant. 'L'única explicació és que s'estan prioritzant els interessos partidistes per damunt de la voluntat popular'.

I és que Simon ha indicat que no és un episodi puntual de discrepància, perquè 'no hi ha cap altre territori llevat de l'Aran que hagi mostrat la seva voluntat de ser vegueria de forma tan clara i tan majoritària'. En aquest punt ha fet un repàs de xifres: 63 de 73 ajuntaments a favor, els quatre consells comarcals i més d'un centenar d'entitats i milers d'empreses. 'Què més cal fer?', ha preguntat.

Simon ha avisat que el territori no es pot dissoldre ni tampoc es pot 'emmudir', i per això ha advertit que la plataforma estarà al costat d'aquells partits que facilitin la seva emancipació. El president de la plataforma ha acabat la seva intervenció demanant suport per a una esmena parcial que creï finalment la vegueria del Penedès, perquè 'és perfectament possible', ha subratllat.

Posicionament dels partits

Tant CiU com el PPC s'han mostrat de nou a favor de la vegueria del Penedès. El diputat convergent Lluís Corominas ha explicat que la seva esmena a la totalitat no ho era pel que fa a la vegueria del Penedès, i ha garantit que, al marge de la postura final de CiU sobre la llei, donaran suport a l'esmena parcial que defensa la plataforma. Igualment, ha recordat que ja la federació va defensar la vegueria del Penedès en el debat de la Llei electoral. També ha constatat que la plataforma ha fet la feina de participació que no ha fet el Govern.

Des d'ERC, Miquel Carrillo ha recordat que la llei permetria una futura creació de la vegueria amb els dos terços dels ajuntaments a favor. Carrillo ha assegurat que ERC està a favor d'aquesta vegueria i per això va introduir aquesta previsió en la llei. L'ecosocialista Jaume Bosch ha indicat que el compromís d'ICV-EUiA amb ERC i PSC estableix que s'aprovi una llei amb set vegueries, però això no treu que no estiguin disposats a parlar de cara al futur.

Tant ERC com PSC, a través de la diputada Carme Figueras, han acusat el PPC de defensar la vegueria del Penedès per motius electoralistes. La socialista ha recordat que els populars tenen l'Estatut recorregut, i aquesta llei emana del text. PSC i ERC també han remarcat que el pes de la població no és factor per crear una vegueria, com defensa la plataforma.

Alt Pirineu

També ha comparegut aquest divendres Amadeu Gallart, el representant del Manifest per la Vegueria de l'Alt Pirineu, que ja està prevista en la llei. Gallart ha donat alguns arguments, com el reequilibri territorial i el principi de subsidiarietat. Sobre l'Aran, ha indicat que ells respectaran l'acord fruit de les negociacions entre l'Aran i el Govern.

Això sí, ha admès que desitgen algun tipus d'implicació perquè l'Aran no es desvinculi totalment de les necessitats i reivindicacions de l'Alt Pirineu. També ha subratllat la conveniència d'aprovar la llei. 'Demanaria als diputats que entenguessin aquesta llei no només com una confrontació política entre els partits, sinó com la necessària superació dels desequilibris territorials que hi ha a Catalunya', ha conclòs.
...> 
http://www.diaridetarragona.com/camp/042170/plataforma/per/vegueria/peneds/carrega/tripartit/per/llei/per/vetar/compareixences

diumenge, 28 de març del 2010

Parlament de Catalunya, 26-03-2010: Seqüencia del debat de la Compareixença de Fèlix Simon, PVP, per la llei de vegueries

Compareixença de Fèlix Simon, portaveu de la Plataforma per la Vegueria Penedès, amb relació al Projecte de llei de vegueries.

Cliqueu:

La Vanguardia, 26-03-2010: El Penedès pide ser la octava veguería y Barcelona, un tratamiento "especial"


El presidente de la Diputación de Barcelona, Antoni Fogué, pide que los municipios que pasen a ser parte de Catalunya Central no pierdan servicios

Barcelona. (Efe).- El presidente de la Diputación de Barcelona, Antoni Fogué, ha pedido un tratamiento "especial" desde el punto de vista competencial para la veguería de Barcelona, mientras que el Penedès se ha reivindicado como octava veguería a través del presidente de la plataforma que lo reclama, Fèlix Simon.


Ambos han comparecido esta mañana en el Parlament para dar su opinión sobre el proyecto de ley de veguerías, que prevé estructurar Catalunya en siete partes: Barcelona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central, Girona, Terres de l'Ebre y Camp de Tarragona. Fogué ha coincidido con sus homólogos de Girona, Enric Vilert; y Lleida, Jaume Gilabert, en que el objetivo debe ser lograr el máximo consenso posible entre todas las administraciones, pero ninguno de ellos ha criticado el proyecto de ley del Govern.

Los presidentes de la Diputación de Lleida y Girona, ambos de ERC, han defendido sin fisuras la ley redactada por el conseller de Gobernación, Jordi Ausàs, mientras que Fogué, "satisfecho" por los cambios introducidos, aún ve "margen de mejora" en el texto.

Por una parte, Antoni Fogué ha reclamado un trato diferenciado para la veguería de Barcelona -"no privilegios", ha aclarado- dada su densidad de población, sus dos coronas urbanas y su complejidad urbanística y en materia de movilidad. Ha reivindicado un modelo "asimétrico" que permita a cada veguería tener más o menos funciones de acuerdo a sus necesidades, y ha pedido una "financiación justa" y más competencias para el nivel intermedio de administración.

Por otro lado, ha alertado de que, cuando la provincia de Barcelona quede repartida entre la veguería de Barcelona y la de la Catalunya central, los habitantes de esta segunda veguería "no pueden perder calidad en la prestación de servicios". El presidente de la Diputación de Lleida, por su parte, ha defendido los consejos comarcales, pero ha planteado suprimir su "papel político", y ha augurado que la implantación de las veguerías comportará suprimir más de 200 cargos políticos en Lleida. Tanto Gilabert como Vilert han destacado que la ley de veguerías es un mandato estatutario y que hay que afrontarlo aunque el Parlament esté en la parte final de la legislatura.

Gilabert ha defendido que ningún alcalde de la zona rechaza la veguería del Alt Pirineu, mientras que su homólogo de Girona ha asegurado que la legislación actual impide satisfacer los deseos de mayor identidad de la comarca de la Cerdanya.

Una de las intervenciones más críticas con la ley la ha protagonizado Fèlix Simon, presidente de la Plataforma por una veguería del Penedès, que ha avisado de que "el país no tendrá ni salud social ni política" hasta que esta zona tenga una "identidad" propia, y ha pedido "ayuda" a los diputados. Ha reivindicado el "derecho a emanciparse" del Penedès, y ha criticado que esta zona haya estado partida en "dos provincias" (Barcelona y Tarragona) y pueda estarlo ahora entre tres veguerías. Simon ha denunciado que el Govern "ha dado la espalda" a las demandas del Penedès, y ha alertado de que, en las elecciones catalanas, los habitantes de esta zona apoyarán a los partidos que respalden su "emancipación", puesto que 63 de los 73 ayuntamientos del Penedès piden una veguería propia.

El debate sobre este ámbito ha generado un intercambio de reproches entre PSC y CiU, federación que, como el PPC, ha garantizado su apoyo a la creación de esta veguería, mientras que ERC e ICV dejan abierta la puerta a crear este ente en el futuro. Por su parte, Amadeu Gallart, en representación del manifiesto por la veguería del Alt Pirineu, ha dejado claro que, aunque el Govern ha agrupado al Pirineo y a la Vall d'Aran en una misma veguería, los firmantes de este manifiesto respetan la solución que puedan acordar los habitantes de este valle y el ejecutivo catalán.

...>  http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100326/53899065369/el-penedes-pide-ser-la-octava-vegueria-y-barcelona-un-tratamiento-especial-penedes-lleida-girona-tar.html

El Punt, 27-03-2010: Ausàs defensa a Sant Sadurní que la llei de vegueries «és bona per al Penedès»

El conseller reitera que la porta per a la vuitena vegueria és oberta per a la pròxima legislatura

Jordi Ausàs i Joan Amat visitant ahir l'edifici annex de la Fassina. Foto: A.M.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va assegurar ahir a Sant Sadurní d'Anoia –on es va desplaçar per primer cop en visita oficial per veure diverses obres que disposen d'ajuts del seu departament– que la llei de vegueries, tot i que descarti ara la del Penedès, «és bona per al Penedès i per a la resta del país», i va deixar clar que la llei estableix els mecanismes perquè es pugui demanar la creació de la vuitena, «que no és altra que la del Penedès». L'alcalde de la capital del cava, Joan Amat, ho va aprofitar per demanar-li canvis en diverses subvencions i mostrar-li les obres del futur centre d'interpretació del cava.

La Plataforma per una Vegueria Pròpia va apuntar fa setmanes que si pressionaven perquè s'inclogui la vegueria del Penedès dins del tràmit de la llei i no pas després que es creï la llei és perquè en el futur hi ha una porta oberta «amb espines», referint-se als entrebancs administratius que la llei tindrà tot i que reculli la possibilitat. El conseller Jordi Ausàs va respondre ahir a les crítiques de la plataforma afirmant que «si no hi ha llei no hi podrà haver vegueria per al Penedès ni per a cap altre lloc», i que l'alternativa era «asseure's amb els braços plegats i no fer la llei fins que hi hagués consens per fer la vegueria del Penedès. I ens hauríem florit».

Mentre la plataforma defensava ahir la creació de la vegueria del Penedès en les compareixences de la comissió d'Afers Institucionals al Parlament, Ausàs es desplaçava a Sant Sadurní d'Anoia per participar en una visita que feia mesos que havia pactat amb l'alcalde, Joan Amat, per veure diverses obres i projectes que disposen d'ajuts del seu departament, entre els quals el del centre d'interpretació del cava. El conseller va recordar que el Departament de Governació ha impulsat una llei «que fa molts anys que hauria d'estar feta», i va criticar «aquells partits que ara no volen fer la llei perquè no toca però mentrestant van dient que volen la vegueria del Penedès», amb referència clara a CiU. «Van governar molts anys i no es van recordar mai ni del Penedès ni de dibuixar una organització territorial que superés la divisió provincial», va concloure. D'altra banda, Ausàs ho va aprofitar per recordar que el govern català aplica la política de discriminació positiva en la distribució d'ajuts i subvencions, i que aquestes no es donen segons la població sinó segons el criteri de reequilibri territorial. El conseller va explicar que «l'Alt Penedès, tot i representar únicament el 2% de la població, rep un 12% de les subvencions». El conseller va recordar que el govern català ha estat l'únic a mostrar la seva queixa per la fórmula que s'aplica en el repartiment del fons estatal d'inversió local, i que pensa recórrer-hi en contra perquè la manera de repartir aquest fons envaeix les competències de Catalunya. Ausàs no va concretar, però, com s'hi recorrerà.

L'alcalde de Sant Sadurní d'Anoia, Joan Amat, va aprofitar ahir la visita d'Ausàs per demanar-li el canvi de destí de subvencions, l'avançament o el retardament dels terminis d'execució d'altres, i li va traslladar la petició de més ajuts. L'alcalde va mostrar al conseller les obres de l'edifici annex on en el futur hi haurà una part del centre d'interpretació del món del cava i li va traslladar la voluntat de poder inaugurar al llarg de l'any que ve l'equipament i la necessitat de trobar més d'1,5 milions d'euros per acabar el projecte.

Nou edifici per a l'oficina de turisme

El conseller Jordi Ausàs va visitar ahir les obres de l'edifici annex de la Fassina de Can Guineu, on s'instal·larà la nova casa del cava. La construcció de l'edifici annex, de nova planta i amb una superfície de 177 metres quadrats, ha costat 344.657 euros i el Departament de Governació i Administracions Públiques ha dipositat 171.772 euros a través del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). L'edifici, que està a punt d'obrir-se al públic, permetrà instal·lar-hi els serveis bàsics i tècnics i destinar les antigues naus vitivinícoles al centre d'interpretació del cava, l'oficina municipal de turisme i activitats culturals puntuals. El conseller va visitar també les obres d'estabilització dels talussos i d'urbanització de la zona de la Timba. Aquesta actuació és finançada amb 521.817 euros pel Departament de Governació i té 150.000 euros previstos a través del PUOSC.



-------- Missatge original --------
Assumpte: [vegueriapenedes]1368 Ausàs defensa a Sant Sadurní que la llei de vegueries «és bona per al Penedès»
Data: Sat, 27 Mar 2010 19:42:10 +0100
De: Fèlix Simon <fsimon@troc.es>
Respon a: vegueriapenedes@googlegroups.com
A: <vegueriapenedes@googlegroups.com>


--
http://www.vegueriapenedes.cat/
http://vegueriapenedes.blogspot.com/
http://vegueries.blogspot.com/
 
To unsubscribe from this group, send email to vegueriapenedes+unsubscribegooglegroups.com or reply to this email with the words "REMOVE ME" as the subject.

[Fwd: [vegueriapenedes]1367 Entitats i alcaldes reclamen millores substancials en la llei de vegueries]

Entitats i alcaldes reclamen millores substancials en la llei de vegueries

CiU insinua que s'hauria de fer una consulta al territori per conèixer l'opinió sobre aquesta nova reordenació

Tothom tensa la corda pel seu cantó perquè ningú no està satisfet del tot. Aquesta podria ser una de les conclusions de les compareixences que va haver-hi ahir sobre la llei de vegueries, en què la majoria d'entitats i alcaldes van demanar millores substancials i més concrecions en el finançament. Els organismes municipalistes van criticar la falta de consens; el president de la Diputació de Barcelona va apostar per un tractament «especial» per a la vegueria de Barcelona; l'alcalde de Lleida va advocar per un ens supramunicipal que absorbeixi competències dels consells comarcals, i la gent del Penedès va demanar una vegueria pròpia. I els grups parlamentaris, van anar a la seva. Retrets entre govern i oposició, i CiU insinuant que s'ha de fer una consulta al territori.

El debat d'ahir al Parlament va demostrar que la llei de vegueries continua fent coïssor al territori i que les administracions i les entitats encara tenen molts dubtes sobre com s'articularà la nova reordenació. La gran majoria dels compareixents d'ahir estan d'acord amb les vegueries, però també van mostrar alguns temors. Un dels punts que més preocupa és com sobreviuran econòmicament els nous consells de vegueries. És per això que els presidents de les diputacions van reclamar un full de ruta per al món local i que aquest projecte de les vegueries es complementi amb altres lleis com la del finançament i la dels governs locals.

...

La «identitat pròpia» del Penedès

M.Bataller
Fèlix Simón va defensar la vegueria del Penedès. Foto: A. PUIG.
1

«Com totes les persones adultes, tenim dret a emancipar-nos.» Les reivindicacions de Fèlix Simón, el president de la plataforma que reclama una vegueria pròpia al Penedès, es van sentir altes i clares ahir durant la seva intervenció en la comissió que aborda aquesta llei. Va fer un discurs basat en l'emotivitat i també en la singularitat del seu territori en un intent de fer caure el mur del tripartit i, sobretot, del PSC, que per activa i per passiva ja ha dit que només hi haurà set vegueries a Catalunya i que, de moment, no es farà la del Penedès. «No ens poden esquarterar i repartir-nos en tres vegueries», va exclamar Simón, qui també va intentar tocar alguna fibra sensible quan va mencionar que el sentiment del Penedès i la seva identitat es podria comparar amb les «reivindicacions que Catalunya fa davant d'Espanya.» Simón va puntualitzar que no volen ser un «satèl·lit» de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, i per això és tan important tenir un espai propi. També va apel·lar al tòpic que la unió fa la força i va explicar que els consells comarcals de la zona han donat suport a la iniciativa de la plataforma i també 63 dels 73 ajuntaments. En aquest context, va afegir-hi un argument més per intentar convèncer els diputats. «El Penedès serà la quarta vegueria amb més massa social.» En la part final de la intervenció, Simón va deixar els sentiments de banda i va advertir als partits que es poden trobar una desagradable sorpresa a les eleccions en funció de la posició que prenguin amb la vegueria del Penedès.

Les paraules de Simón, però, no van servir per canviar gaire res. ERC es va mostrar favorable a les tesis de la plataforma del Penedès, però, per contra, els socialistes van continuar ferms amb la seva actitud: «Estem convençuts que el Penedès té molt de camí a recórrer amb una aliança estratègica amb les altres comarques de Barcelona.» Mentrestant, ICV-EUiA va assenyalar que en aquest mandat tenen un pacte de govern signat i han de ser coherents amb les set vegueries que van acordar, però va obrir una porta per al futur. CiU i PP sí que van apostar per aquesta vuitena vegueria.

Davant d'aquestes declaracions del PSC, Fèlix Simón no es va estar de recordar: «Des del govern sempre ens demanen que justifiquem la viabilitat de la vegueria, però ells mai no ens han donat ni mig full argumentant per què no podem tenir aquesta
organització.»
...
...> http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/152248.html

Avui, 27-03-2010: El debat de la llei de vegueries reobre la tensió al territori]

| Lleida reclama que no es divideixi la província | La Diputació de Tarragona demana aturar el tràmit | Nou enfrontament entre Tarragona i Reus | La Cerdanya i el Solsonès denuncien la falta de consens
Lluís Bou

La marató de compareixences per la llei de vegueries al Parlament va posar de manifest ahir que el tràmit accelerat del projecte al legislatiu ha reobert la tensió al territori. Gairebé tots els compareixents van expressar queixes a la llei i reivindicacions molt difícils de casar les unes amb les altres, a excepció dels dos presidents de diputació que són militants d'ERC.

Després de la negativa del síndic d'Aran, Francés Boya, a comparèixer i dels problemes d'agenda que va tenir Miquel Roca, van acabar intervenint al Parlament els 14 representants d'ajuntaments, consells comarcals i plataformes que havia acceptat el tripartit. Comptaven tots ells amb l'aval de l'oposició, però aquesta hauria volgut que fossin prop de 100 les compareixences.

L'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, va demanar als diputats que l'actual demarcació no es divideixi en tres regions (Lleida, Alt Pirineu i Catalunya Central). Va advertir que això comportarà una pèrdua de "massa crítica" que afectarà l'activitat econòmica. Ros, en contra del que preveu la llei, va remarcar que la geografia vincula el Pirineu amb la plana de Lleida, perquè les valls van de Nord a Sud. Com a solució de compromís acceptaria que el Pirineu es dotés d'una simple àrea funcional pròpia.

També van intervenir a la comissió que debat la llei els alcaldes de Tarragona i Reus, Josep Fèlix Ballesteros i Lluís Miquel Pérez, que es van tornar a enfrontar per la capitalitat de la vegueria. Ballesteros reclama que quedi clar que Tarragona és la capital -ara el projecte parla de "seu institucional"- i s'oposa a l'expressió "Camp de Tarragona". Pérez exigeix tot el contrari.

Mentre els dos alcaldes socialistes expressaven opinions contraposades, la Diputació de Tarragona aprovava demanar que s'aturi la tramitació de la llei, informa Oriol Margalef. CiU i el PP van votar a favor de la mesura, mentre que el PSC i ERC s'hi van oposar.

La llei també va rebre crítiques de la Federació de Municipis de Catalunya i de l'Associació Catalana de Municipis. Manuel Bustos (PSC) i Jordi Moltó (CiU), en representació de les dues entitats, van coincidir a denunciar la falta de consens. Bustos es va declarar incòmode perquè en la discussió d'una normativa tan important "ha faltat seriositat i diàleg".

Encara es van mostrar més crítics amb la llei l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), i els presidents comarcals del Solsonès, Marià Chaure (CiU), i de la Cerdanya, Esteve Maurell (PSC). En to distès, Maurell no va dubtar a advertir que si no els fan cas hauran d'acudir a Brussel·les per "rebre el tracte que té Andorra o esdevenir una província".

El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, va demanar per a la vegueria barcelonina un tractament diferenciat en recursos i funcions.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 5. Dissabte, 27 de març del 2010

El periodico 27-3-10: Els barons locals del PSC alcen la veu contra la llei de vegueries

  1. • BCN exigeix un tractament singular i Lleida rebutja partir en tres la província
  2. • Tarragona i Reus donen per bo el nou mapa, però sense renunciar a ser capital


«No hi ha ningú a Catalunya que estigui a favor de les vegueries». El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet (CiU), va deixar anar aquesta frase en el seu torn d’opinió sobre el projecte de llei d’organització territorial. Si un estranger hagués aterrat ahir al Parlament per escoltar les compareixences sobre la nova norma, recolzaria l’afirmació. Alcaldes, presidents de diputacions i de consells comarcals, entitats municipalistes i plataformes cíviques van posar tota mena de pegues a la llei que el tripartit s’ha proposat que vegi la llum abans de les eleccions de la tardor. La indignació dels que s’han quedat sense vegueria i la insatisfacció dels que en tenen una van plasmar la falta d’unitat territorial en una maratoniana jornada, en què va quedar en evidència que la revolució interna més gran la té el PSC. Amb la seva presència o absència, els càrrecs institucionals socialistes van demostrar –tots en un to moderat– que, amb independència de com s’acabi el procés, tenen dret a protestar.

BARCELONA
Tracte diferenciat per ser la capital catalana
La Diputació de Barcelona va ser un dels primers organismes que
va reaccionar amb duresa contra el nou mapa de Catalunya, quan la llei encara no havia estat engendrada. Acusava el Govern de desvirtuar la concepció estatutària de les vegueries. El seu president, el socialista Antoni Fogué, va clamar ahir contra les temptacions uniformitzadores del projecte. Va pujar al carro de les singularitats territorials que comanda l’Aran i va exigir un «tractament especial, no privilegis» per a la vegueria de Barcelona, per ser la de més població i la que inclourà la capital de Catalunya.
Aquesta vegueria integrarà el Penedès, territori que reivindica el «dret a emancipar-se» i que no va estar representat ahir per cap de les seves institucions. El tripartit va vetar totes les compareixences que va proposar CiU –gairebé 100– i es va conformar escoltant la Plataforma per una Vegueria del Penedès. El portaveu, Fèlix Simon, va ser encara més dur que els polítics i va afirmar que Catalunya no tindrà «salut social ni política» mentre no compleixi amb el Penedès. CiU i el PPC van recolzar la tesi independentista. Els socis del tripartit, amb diferències de matís, van recordar que la llei permet la creació de noves vegueries en el futur.
No tanta unió van mostrar el PSC, ERC i ICV-EUiA en la rèplica a les veus del municipalisme. Tant el socialista Manuel Bustos, de la Federació de Municipis de Catalunya, com el convergent Jordi Moltó, de l’Associació Catalana de Municipis, van advertir de la «tensió» que està generant la norma i que les vegueries no seran efectives fins que s’aprovi la llei de governs locals. Iniciativa va instar Esquerra, responsable de la Conselleria de Governació, a tirar endavant la norma. Però el departament no preveu fer-ho abans de l’estiu, i dóna per fet que serà impossible que el Parlament l’aprovi en aquesta legislatura.

TARRAGONA
Pugna latent darrere de bones paraules
Els alcaldes de Tarragona i Reus, tots dos del PSC, es van abraçar, es van fotografiar junts, van somriure i van fer broma. Però van comparèixer per separat i, encara que tots dos van donar per bona la llei, van defensar realitats diferents per a la seva vegueria. El de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va aplaudir que la seva ciutat en sigui la capital, però va abominar del nom de la vegueria: Camp de Tarragona. El de Reus, Lluís Miquel Pérez, es va aferrar al nom de la vegueria per consolar-se, però, per si algú abaixa la guàrdia, va avisar que encara es pot plantejar demanar la cocapitalitat. «No podem substituir el jacobinisme espanyol de les províncies per un nou jacobinisme català», va sostenir abans de comparar Reus amb Nova York, l’epicentre econòmic dels Estats Units que no és, tampoc, la capital del país.
Perquè no es digués que no hi ha territori sense queixa, l’alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, va subratllar que les terres de l’Ebre
–l’única zona on hi ha consens veguerial– desitgen una vegueria «digna», és a dir, amb competències efectives i recursos per desenvolupar-les.

LLEIDA
Alcalde enfadat que es queixa amb moderació
Un altre socialista enfadat era l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. En un to sempre moderat, va ser el dirigent que va apostar per un canvi de més abast en la llei. Per evitar que Lleida «es parteixi en tres vegueries», va proposar mantenir l’statu quo a través d’un «ens supramunicipal», en què l’Alt Pirineu i l’Aran, cada territori per separat, siguin reconeguts com a «àmbits funcionals» amb identitat pròpia. Vol evitar així que de la demarcació de Lleida se n’esqueixin la cornisa pirinenca i el Solsonès, que passaria a la vegueria de la Catalunya Central.
Aquests dos trossos de Lleida van disposar de veu pròpia en la sessió. El president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, va denunciar la política de «fets consumats» que ha seguit el Govern i va defensar el paper vertebrador de les comarques. Per la seva part, en representació del Manifest per la Vegueria de l’Alt Pirineu, Amadeu Gallart va subscriure la vegueria pirinenca, però va demanar que es respecti la Vall d’Aran si no s’hi vol integrar.
El síndic aranès i diputat del PSC, Francesc Boya, no va voler participar de l’encotillat format de la sessió
–10 minuts d’intervenció per territori– i va aconseguir que la comissió d’assumptes institucionals es comprometés a mantenir amb ell una reunió particular per mirar d’encarrilar la desafecció de la vall pel nou model. Fins i tot el president de la Diputació de Lleida, el republicà Jaume Gilabert, va haver de deixar constància que la seva institució va rebutjar que l’Aran formi part del sistema veguerial, després de fer una abrandada defensa personal de l’organització administrativa.

GIRONA
La Cerdanya vol ser com Andorra
Les ferides a Girona no couen tant. El president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Esteve Maurell, va insinuar que tenia intenció d’anar a Brussel·les per reclamar per a la seva comarca
–actualment dividida entre Girona i Lleida– «el mateix tracte que Andorra» o bé reivindicar ser una província pròpia.